Països Baixos

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Je maintiendrai (Mantindré en francès)

Idiomes oficials Neerlandès i frisó a Frísia

Capital Amsterdam¹
52° 22′ N, 4° 54′ E

Ciutat més gran Amsterdam

Govern

Reina
Primer Ministre

Monarquia constitucional parlamentària
Beatriu I
Jan Peter Balkenende

Superfície
- Total
- Aigua(%) 41.526 km² (131è)
18,41%

Població
- Estimació 2005
- Cens —
- Densitat 16.297.196 (59è)
—
393 hab/km² (25è)

Moneda Euro² (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència
Declarada
Reconeguda d'Espanya
el 23 de maig de 1568
el 30 de gener de 1648

Himne nacional Het Wilhemus

Domini internet .nl

Codi telefònic +31

Gentilici Neerlandès o holandès, neerlandesa o holandesa

¹ L'Haia és seu del govern.

² Florins fins el 1999.

Els Països Baixos (Nederland en neerlandès [ˈneːdərlɑnt] i Nederlân en frisó) és un estat d'Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.

El sistema de govern és una monarquia constitucional.

Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos.

Constitueix, juntament amb Bèlgica i Luxemburg, el Benelux.

Taula de continguts

1 Noms
2 Història
3 Subdivisió administrativa
4 Economia
5 Llengües
6 Cultura
- 6.1 Literatura
- 6.2 Festes i dies festius
7 Enllaços externs

[edita] Noms

Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).

En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).

[edita] Història

Article principal: Història dels Països Baixos

Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.

Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica.

El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent.

Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys.

El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici de les obres del Pla Delta.

El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.

[edita] Subdivisió administrativa

Mapa dels Països Baixos del 1975 (en anglès). Vegeu-ne també un de més recent aquí.

A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 províncies:

Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch)
Drenthe (capital: Assen)
Gelderland (capital: Arnhem)
Groningen (capital: Groningen)
Frísia (capital: Ljouwert)
Flevoland (capital: Lelystad)
Holanda Meridional (capital: l'Haia)
Holanda Septentrional (capital: Haarlem)
Limburg (capital: Maastricht)
Overijssel (capital: Zwolle)
Utrecht (capital: Utrecht)
Zelanda (capital: Middelburg)

A més, el país també està dividit en 483 municipis.

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP)	$481.100 milions
PIB per càpita	$29.500
Creixement real PIB	1,2%
RNB per càpita	$31.700
Inflació anual	1,4%
Taxa d'atur	6,0%
Importacions	$252.700 milions
Exportacions	$293.100 milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Article principal: Economia dels Països Baixos

Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.

[edita] Llengües

Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).

A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".

Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.

En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.

A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).

[edita] Cultura

[edita] Literatura

Dels Països Baixos podem destacar autors que, partint del clàssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als més contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).

[edita] Festes i dies festius

**Festes i dies festius**
Data	Nom català	Nom local
1 de gener	Cap d'any	Nieuwjaarsdag
Març / Abril	Pasqua	Pasen
30 d'abril	Dia de la reina	Koninginnedag
4 de maig	Dia de commemoració dels morts	Dodenherdenking
5 de maig	Dia de l'alliberament	Bevrijdingsdag
40 dies després de Pasqua	Ascenció	Hemelvaartsdag
7 setmanes després de Pasqua	Pentecosta	Pinksteren
5 de desembre	Sant Nicolau	Sinterklaas
25 i 26 de desembre	Nadal i Sant Esteve	Kerstmis

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Països Baixos

(català) Casal català dels Països Baixos
(anglès) Guia turistica dels Països Baixos

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Montenegro \| Sèrbia