Barri del Carme (València)
De Viquipèdia
El Barri del Carme és un dels barris que conformen el casc històric de la ciutat de València. És un barri mil·lenari, que va créixer entre dues muralles: la musulmana (segle XI), contruida per Abd-Al -Aís, el limitava per l'est; i la nova muralla cristiana (segle XIV) el protegia per l'oest.
El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.
Aquest barri ha sofert grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, a la fi de el segle XX, espai d'oci de la població juvenil de la ciutat.
Els edificis de referència cultural més destacats del Barri del Carmen són:
- Torres de Quart
- Torres de Serrans
- IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- Museu de Prehistòria
- Museu del Segle XX
- Portal de Valldigna
- Església del Carmen
- Casa-Museu del Pintor José Benlliure
- Centre Cultural de la Beneficència
El Barri del Carme, rep tal denominació de l'església i convent del Carme Calçat, i va ser entorn d'ell, on es va formar aquest nucli de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en anomenar-se d'aquesta manera a l'estar situada enfront de l'actual església parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. Amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació.
El convent del Carme, va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del segle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu.
