Batalla de Muret
De Viquipèdia
| Batalla de Muret | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Conflicte | Croada albigesa | ||||||||||||||||
| Data | 13 de setembre del 1213 | ||||||||||||||||
| Localitat | Muret, a prop de Tolosa de Llenguadoc | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria decisiva de França | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La Batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa, el 13 de Setembre de 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats (un d'ells Pere I el catòlic d'aragó), contra les tropes de Felip II August de França, comandades per Simó de Montfort.
Al començament del segle XIII l'heretgia càtara o albigesa s'havia estès per Occitània , i això feia perillar les doctrines de l'esglèsia catòlica. El Papa Innocenci III, després de llançar una croada fallida contra els albigesos, va intentar reconciliar-se amb Ramon VI, però Arnau d'Amaurí, legat papal; i Simó de Montfort sempre feien trencar les negociacions al exigir a Ramon VI unes dures condicions.
Per tal d'evitar una nova croada, Ramon VI va buscar aliats amb una ortodòxia catòlica indubtable, i després d'entrevistar-se amb diversos monarques europeus, va trobar com aliat Pere I. Aquest, va fer d'intermediari per trobar una reconciliació, però finalment, el papa Innocenci III es va posar de part de Simó de Montfort i va ordenar l'enfrontament armat, resolt en la batalla de Muret, pensant que així erradicaria l'heretgia de manera definitiva.
Simò de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Les tropes aliades amb Ramon VI van pedre de 15000 a 20000 homes. Pere I també va ser mort en el camp de batalla, el seu fill de 6 anys va ser capturat (el futur Jaume I ). L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada.
Malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII , va arrebatar en poc temps el poder a Simó de Montfort, aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània.
La Batalla de Muret significà la fi de l'expansió catalana a Occitania. Pere el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge. En endavant l'expansió es dirigirà a Valencià i a les Illes Balears.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhem Belibasta.
Vegeu també l'article sobre el Catarisme.
[edita] Enllaços externs
- Desenvolupament de la Batalla, segons diverses fonts
- Històries de Catalunya: Els càtars i la desfeta de Muret
 |
Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
