Beatriu I de Provença
De Viquipèdia
Beatriu I de Provença ( 1233 - Nocera, Itàlia 1267 ), comtessa de Provença (1245 - 1267) i reina consort de Nàpols (1266-1267).
[edita] Orígens familiars
Filla petita del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia. Era néta per línia paterna d'Alfons II de Provença i Garsenda de Forcalquier, i per línia materna de Tomàs I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. A la mort del seu pare heretà el Comtat de Provença, i ella fou l'última comtessa catalana del comtat.
[edita] Núpcies i descendents
El 31 de gener de 1246 es casà amb Carles I de Nàpols, iniciant-se així un nou casal a Provença, el casal d'Anjou. Del matrimoni en nasqueren set fills:
- l'infant Lluís d'Anjou (1248)
- la infanta Blanca de Nàpols (1250-1269), casada el 1265 amb Robert III Dampierre
- la infanta Beatriu d'Anjou (1252-1275), casada el 1273 amb Felip I de Courtenay, Emperador de Constantinoble
- l'ifnant Carles II de Nàpols (1254-1309), comte d'Anjou, comte de Provença i rei de Nàpols
- l'infant Felip d'Anjou (1256-1277), rei de Tessalònica
- l'infant Robert d'Anjou (1258-1265)
- la infanta Elisabet d'Anjou (1261-v1300), casada el 1272 amb Ladislau IV d'Hongria
Beatriu va morir el 23 de setembre de 1267.
| Precedit per: Ramon Berenguer V |
Comte de Provença 1245–1267 |
Succeït per: Carles I de Nàpols |
