Benevent
De Viquipèdia
Benevent (italià Benevento, llatí Beneventum, grec Benebentos) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent. És a la confluència dels rius Sabato i Calore Irpino, i tenia 63.026 habitants el 2005.
[edita] Història
La llegenda atribueix la seva fundació a Diomedes. Festus diu que fou fundada per Ulisses i Circe i que una tradició deia que fou una ciutat dels àusons abans de ser ocupada pels samnites. La ciutat, que es deia Malaventum o Malebentos (probablement derivat de l'osc Maloeis o Malieis), era poblada pels Hírpins (segons Plini) o pels samnites (Titus Livi i Ptolomeu). Fou una de les principals del Samni i era una posició molt forta que no fou atacada pels romans a les dues primeres guerres samnites, però fou atacada i ocupada a la tercera guerra si be en un moment que no es recordat; ja era romana el 274 aC, i poc després Pirros d'Epir hi fou derrotat a la seva rodalia pel cònsol Mani Curi Denat en una gran batalla probablement el 268 aC, que va decidir la retirada del epirota de terres italianes, després de lo qual s’hi va establir (268 aC) una colònia romana amb dret llatí, i llavors va prendre el nom de Beneventum, perquè l’antic nom es considerava de mal auguri.
Va esdevenir aviat una ciutat prospera. A la segona guerra púnica fou ocupada per guarnicions romanes diverses vegades com a fortalesa important prop de Campània. A la seva rodalia es van lliurar dues batalles:
- La primera el 214 aC en la que el general cartaginès Hannó fou derrotat per Tiberius Graccus.
- La segona el 212 aC en la que el general Hannó, que havia acumulat moltes provisions i grans al seu campament, fou assaltat pel cònsol romà Q. Fulvius, que va arrabassar al cartaginès les provisions.
La regió fou assolada pels cartaginesos però tot i així el 209 aC fou una de les divuit colònies llatines que va poder pagar el diner establert per Roma, així com el contingent de soldats, destinat tot a la guerra contra Aníbal.
No va participar a la guerra social, o al menys no en va quedar constància. Segurament fou la pau del segle I la que va produir que al final de la república fou una de les ciutats mes riques d'Itàlia. En el segon triumvirat el territori de la colònia fou repartit pels triumvirs entre els seus veterans, i poc després es va establir una nova colònia sota August, que va incorporar a la ciutat el territori de la ciutat de Caudium. Neró hi va fundar un altra colònia que es va dir Colònia Concòrdia Beneventum i durant el regnat de Sèptim Sever portava els títols de Colònia Júlia Augusta Concòrdia Fèlix Beneventum. La seva situació a la Via Àpia just a la unió amb la Via Trajana que portava a Apúlia, i a un altra via que portava a Venúsia i Tarent li va permetre continuar ser una ciutat important i rica durant l’imperi i la principal del sud d'Itàlia. Fou visitada per molts emperadors i son recordades especialment les visites de Neró, Trajà i Sèptim Sever. Per Trajà es va erigir un arc triomfal (que fou acabat en temps d'Adrià). Alguns emperadors van restaurar la ciutat o hi van construir edificis.
Administrativament la ciutat fou inclosa al territori dels Hírpins, i dins d’aquest fou incorporada a la segona regió d'August, però mes tard fou incorporada a Campània i posada sota control del cònsol de la província. Els habitants de Beneventum foren inclosos dins la tribu Stellatina. El territori de Benevent sota l’imperi romà era bastant gran, i cap al oest anava fins a Caudium que en formava part (menys la ciutat mateixa); al nord fins a Tamarus inclos el poble de Pago (abans Pagus Veianus); al nord-est, fins la mateixa ciutat de Equus Tuticus (avui San Eleuterio prop de Castel Franco) i al est i sud fins a la frontera del territori de Aeculanum i Abellinum. Nombrosos llogarets depenien de la ciutat i els noms son coneguts però en general no estan identificats.
Després del Imperi, a les guerres gòtiques, fou ocupada per Tòtila que va arrasar les muralles, però després foren restaurades, i va recobrar la prosperitat.
Sota domini llombard des el 571 fou capital d’un ducat el 573, que va mantenir-se com un ducat independent després de la desaparició del regne llombard i va esdevenir mes tard principat.
El 1081 la ciutat fou conquerida per el normand Robert Guiscard que la va donar a la Santa Seu, i des llavors fou un feu del Papa. El 1266 Carles I d'Anjou i va derrotar a Manfred.
El 1443 el Papa Eugeni IV va nomenar vicari de la ciutat al rei d'Aragó Alfons IV, al que el 1455 va donar la ciutat en feu. La ciutat fou possessió del Papa fins el 1806 quant Napoleó la va entregar a Tayllerand com a principat. El 1815 el Congres de Viena la va retornar al Papa. Va participar a les revoltes de 1820, 1848 i 1860 i en aquest darrer any va quedar unida al regne d'Itàlia.
A la ciutat queden restes del seu antic esplendor: l’arc triomfal de Trajà ja esmentat, construït el 114, i que es a un dels accessos a la ciutat anomenat abans Porta Aurea; restes de les muralles, del amfiteatre, un pont sobre el riu Calore (antic Calor), ceràmiques i pintures, fragments d’escultures, inscripcions llatines; en quant a edificis cal esmentat el anomenat Caesareum, una espècie de Cúria, on es reunia el senat local; la basílica; alguns pòrtics i les termes (del temps del emperador Còmode).
Beneventum fou el lloc de naixement dels gramàtics Orbilius i Rutilius Aelianius, i d’alguns oradors i poetes menys coneguts fora del àmbit local.
