Beniarjó

De Viquipèdia

Beniarjó
Localització
Municipi de la Safor
Gentilici	Beniaroter Beniarjotera
Població (2004)	1.432
Superfície	2,80 km2
Densitat	511,43 hab/km2
Altitud	48 m
Nuclis de població	1
Coordenades	38° 55’ 58” N 0° 11’ 16” W
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Gandia

Beniarjó és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interès 5 Festes i gastronomia 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s’independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l’expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

[edita] Demografia i economia

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjolers. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

El principal sector econòmic és l’agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l’augment demogràfic.

[edita] Geografia

El terme – 2,8 km²—, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers.

[edita] Edificis d'interès

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

• Ajuntament. Segle XIX.
• Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l’anterior de la que es conserven algunes obres d’art.
• Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
• Cisterna i aljub que abastien d’aigua el palau. Recentment restaurades.

[edita] Festes i gastronomia

El 25 d'abril s’hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia “Senyoriu d’Ausiàs March” i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d’abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d’agost amb la participació de grups d’Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

[edita] Política

L'ajuntament està en poder del PP que en les municipals de 2003 hi obtingué 5 regidors; el PSPV en tragué 3 i el Bloc 1.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.