Berguedà
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
![]() |
|||||
País | ![]() |
||||
Capital | Berga | ||||
Gentilici | Berguedà, berguedana | ||||
Superfície | 1184,89 km² | ||||
Altitud | n/d | ||||
Població (2005) • Densitat |
39.746 hab. 33.569,26 hab/km² |
||||
Coordenades | nd | ||||
Sistema polític Municipis Forma de govern • President: |
31 Consell Comarcal Montserrat Ribera i Puig (CiU) |
||||
Estat • Autonomia • Província • Vegueria |
Espanya Catalunya Barcelona Catalunya Central |
||||
Web |
El Berguedà és una comarca situada a l'interior de Catalunya i que participa tant dels relleus enlairats del Pirineu com dels relleus planers de la Depressió Central.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Pre-Pirineu. El límit septentrional és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; serres de Cadí i Moixeró, Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de N'hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd i Ensija i Rasos de Peguera.
Té una superfície de 1184,89 quilòmetres quadrats.
[edita] Clima
El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000 mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins. La meitat meridional del Berguedà és constitïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900 mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb àrees de carrascars i rouredes.
El Pedraforca |
El Llobregat |
Setmana medieval de Bagà |
|
Pont medieval de la comarca |
Església romànica de Sant Quirze de Pedret |
[edita] Població
Municipi | Habitants |
---|---|
Avià | 2.015 |
Bagà | 2.160 |
Berga | 16.175 |
Borredà | 518 |
Capolat | 79 |
Casserres | 1.548 |
Castell de l'Areny | 60 |
Castellar de n'Hug | 184 |
Castellar del Riu | 152 |
Cercs | 1.342 |
Espunyola, l' | 270 |
Fígols | 48 |
Gironella | 4.853 |
Gisclareny | 36 |
Gósol | 223 |
Guardiola de Berguedà | 926 |
Montclar | 121 |
Montmajor | 460 |
Nou de Berguedà, la | 159 |
Olvan | 897 |
Pobla de Lillet, la | 1.348 |
Puig-reig | 4.197 |
Quar, la | 68 |
Sagàs | 140 |
Saldes | 346 |
Sant Jaume de Frontanyà | 28 |
Sant Julià de Cerdanyola | 258 |
Santa Maria de Merlès | 151 |
Vallcebre | 284 |
Vilada | 507 |
Viver i Serrateix | 193 |
La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants
Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.
[edita] Govern i administració
Consell Comarcal
[edita] Economia
L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.
[edita] Enllaços externs
- Lloc web del Consell Comarcal
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Bergueda.org - Portal Comarcal de Notícies, Informació i Serveis. .: R + D :. Revista + Digital
- Bergueda.info - L'espai, la comunicació a l'abast de tothom. Espai d'informació i comunicació-online del Berguedà.
- Berguedà Llibertari - Portal llibertari de la comarca. Notícies socials del Berguedà i de la resta del món. Allotja els webs de diversos col·lectius berguedans.
|
![]() |
---|---|
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
Comarques Històriques | |
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir |