Comarques de Catalunya

De Viquipèdia

L'actual divisió de la Comunitat Autònoma de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial.

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta. [1] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Comarca	Habitants	Superfície (km2)	Capital
l'Alt Camp	41.081	538,01	Valls
l'Alt Empordà	123.983	1 357,53	Figueres
l'Alt Penedès	96.779	592,77	Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell	21.257	1 447,48	La Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça	4.074	426,86	El Pont de Suert
l'Anoia	109.198	866,28	Igualada
el Bages	173.236	1 295,08	Manresa
el Baix Camp	173.539	697,07	Reus
el Baix Ebre	76.368	1 002,72	Tortosa
el Baix Empordà	124.055	701,69	La Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat	767.967	485,70	Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès	85.756	296,24	El Vendrell
la Baixa Cerdanya	17.235	546,57	Puigcerdà
el Barcelonès	2 226.913	144,72	Barcelona
el Berguedà	40.064	1 184,89	Berga
la Conca de Barberà	20.388	650,24	Montblanc
el Garraf	133.117	185,28	Vilanova i la Geltrú
les Garrigues	20.032	797,61	Les Borges Blanques
la Garrotxa	52.834	735,39	Olot
el Gironès	166.079	575,40	Girona
el Maresme	409.125	398,91	Mataró
el Montsià	65.333	735,37	Amposta
la Noguera	38.394	1 784,06	Balaguer
Osona	145.790	1 260,12	Vic
el Pallars Jussà	12.648	1 343,08	Tremp
el Pallars Sobirà	7.067	1 377,92	Sort
el Pla de l'Estany	28.557	262,83	Banyoles
el Pla d'Urgell	34.171	305,13	Mollerussa
el Priorat	9.796	498,60	Falset
la Ribera d'Ebre	23.046	827,31	Móra d'Ebre
el Ripollès	26.366	956,24	Ripoll
la Segarra	21.781	722,67	Cervera
el Segrià	187.326	1 396,65	Lleida
la Selva	151.477	995,11	Santa Coloma de Farners
el Solsonès	13.050	1 001,21	Solsona
el Tarragonès	222.444	318,86	Tarragona
la Terra Alta	12.715	743,36	Gandesa
l'Urgell	34.638	579,73	Tàrrega
la Vall d'Aran	9.554	633,60	Vielha
el Vallès Occidental	836.077	583,17	Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental	371.387	850,99	Granollers

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis^[1]:

Municipi	Comarca anterior	Comarca actual
Alfarràs	Noguera	Segrià
Arbolí	Priorat	Baix Camp
Bonastre	Tarragonès	Baix Camp
Caldes de Montbui	Vallès Occidental	Vallès Oriental
Castellet i la Gornal	Garraf	Alt Penedès
Esplugues de Llobregat	Barcelonès	Baix Llobregat
Els Garidells	Tarragonès	Alt Camp
Masllorenç	Alt Camp	Baix Penedès
La Molsosa	Anoia	Solsonès
Montesquiu	Ripollès	Osona
Montornès de Segarra	Urgell	Segarra
Olesa de Bonesvalls	Garraf	Alt Penedès
La Portella	Noguera	Segrià
Sant Jaume d'Enveja	Baix Ebre	Montsià
Sant Just Desvern	Barcelonès	Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora	Ripollès	Osona
Santa Maria de Besora	Ripollès	Osona
Vallfogona de Riucorb	Segarra	Conca de Barberà
Vidrà	Ripollès	Osona

[edita] Referències

1. ↑ Llei 3/1990 de 8 de gener (PDF)

[edita] Vegeu també

• Divisió territorial de Catalunya

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir