Bitínia (província romana)

De Viquipèdia

Bitínia fou una província romana Àsia Menor, que ocupava la part oriental de la Propòntida i la costa est del Bòsfor anomenat Bòsfor Traci, i una part de la costa del Euxí. Limitava al oest amb Mísia, al sud amb Frígia i Galàcia, al est amb el Pont (el límit probable fou el riu Rhyndacos) i al nord l'Euxi.

El límit amb el Pont es incert tota vegada que Estrabó diu que limitava al est amb els paflagons i els mariandins i un part dels epíctetes que eren també al sud a la Frígia Epícteta o Helespòntica; la ciutat de Prusa era construïda a Mísia al límit entre territori de Mísia i Frígia.

Es suposa que els bitinis foren un poble traci de la regió del Estrimó que foren anomenats estrimonis quant vivien en aquest riu però que es van dir bitinis al passar al Àsia Menor després de ser expulsats pels Teucris i Misis. Estrabó diu que foren d’arrel mísia i es van barrejar amb emigrants tracis (els bitinis i els tinis). Xenofont identifica als bitinis com a tracis i situa a la ciutat d'Heracleia al territori dels mariandins (mariandyni).

El 84 aC el rei Nicomedes III de Bitínia, fou restaurat pels romans després de la pau que va possar fi a la disputa amb Mitridates del Pont. Nicomedes III va morir sense fills el 74 aC i va deixar el regne a Roma.

El governador romà d'Àsia, Marcus Junius, fou enviat a Bitínia a recollir l’herència però Mitridates VI del Pont es va anticipar i va ocupar el regne i va annexionar la costa fins a Heracleia, deixant només sense ocupar la península de Calcedònia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Però els consols Cotta i Lucul·le van obtenir diverses victòries i l’any següent (73 aC) Bitínia va quedar totalment ocupada i inclosa dins la província romana d'Àsia, si be els romans van conservar com a límits del districte els darrers, es a dir que van deixar fora Heracleia, i les regions mes al est que van ser considerades dins el Pont. Però a la mort de Mitridates la part occidental del Pont (la costa des Heracleia a Sidene, al est de Temiscura) fou incorporada a Bitínia que va esdevenir província romana i Pompeu la va dividir en onze municipalitats entre les quals se sap que hi havia Amisos (de la que depenien Sidene i Temiscura). C. Papirius Carbo fou el primer procònsol de Bitínia conegut.

Pompeu va cedir una part del Pont a Pèrgam, concretament una zona del interior a les muntanyes Olgassys incloent Paflagònia, però August la va incorporar a Bitínia l’any 7 aC juntament amb la ciutat pòntica d'Amàsia al riu Iris. L’any 63 la província fou batejada com Bitínia i Pont, encara que per el temps que feia que només es deia Bitínia fou sovint abreviat a aquest sol nom. Plini fou governador de la província i diu que Sinope i Amisos eren a la seva jurisdicció, i parla de les ciutats bitínies i les ciutats pòntiques, per lo que sembla que bona part del Pont havia estat afegit a Bitínia.

Els governadors foren inicialment procònsols o mes correctament propretors i durant el govern d'August la província va correspondre al Senat però va passar al emperador sota Trajà que va donar a canvi al senat la Pamfília; des llavors els governadors foren anomenats llegats augusts i en lloc de propretors foren procuradors. Gneu Pompeu va establir unes lleis pel govern local (Lex Pompeia) segons esmenta Plini el jove.

La capital de la província fou Nicomèdia que va tenir el títol de metròpolis en temps d'August però que en temps de Valentinià va passar a Nicea; Nicomèdia era també la capital de la Bitínia pròpia o Bitínia al oest d'Heracleia. El districte d'Ora Pòntica, distribuït per Pompeu en 11 municipalitats, va tenir com a capital a Amastris. I el tercer districte (la regió de les muntanyes Olgassys i Paflagònia) tenia com a metròpolis Pompeiòpolis (a Paflagònia) i Amàsia (al riu Iris). La resta del Pont començava al sud d'Amàsia, a la ciutat de Zela, fins a les muntanyes al sud i fins Trapezis al est; aquest territori Marc Antoni el va donar el 36 aC al rei Polemó, del qual després va passar a la seva vídua i al fill Polensó fins que el 63 aC fou convertit en província del Pont (separada de Bitínia) per Neró, si be sovint fou unida administrativament a Galàcia.

Trajà va fer de Prusa una ciutat autònoma. Calcedònia, Amisos i Trapezus, foren ciutats lliures, i Apameia, Heracleia i Sinope foren colònies que van rebre colons romans als que es va donar terres. Sinope fou colònia des el temps de Juli Cèsar el 45 aC. Nicomèdia era colònia al segle III. Adrià va concedir a la província un festival religiós comú que es feia cada any a Nicomèdia.

Al sud del país les ciutats de la província eren: Brusa i Hadriani (al sud de l'anterior). Al est de Prusa hi havia Leucae (grec Lefke) prop del Sanarios, però no es clar que pertanyés a Bitínia. Claudiòpolis fou una ciutat de Bitínia que inicialment es deia Bitinium. A la costa les ciutats principals eren Cios, Astacos, Heracleia, Amastris, Sinope i Amisos (Samsun).

Les principals muntanyes foren les del Olimpos que corren cap el est fins el Rhyndacos. Al interior el Ormenion i el Olgassys.

Els llacs principals foren el Sophon (probablement el actual Sanbaja), l'Ascània (el mes gran, amb la ciutat de Nicea), el Abullionte i el Apol·loniatos