Discussió:Blaverisme
De Viquipèdia
Propose el següent text en un intent de definició més objectiu.
El blaverisme és el nom despectiu, modernament assumit per alguns dels seus integrants per diferenciar-se d'altres concepcions al voltant del valencianisme, d'un moviment originàriament populista. heterodox i majoritàriament regionalista nascut a València (especialment arrelat al cap i casal i al seu hinterland) a la segona meitat del segle XX i durant la transició democràtica.
Tot i que l'heterodoxia dels seus components dificulten una definició precissa del terme, el blaverisme mostra unes determinades constants com ara la defensa d'un secessionisme lingüístic del valencià/català acompanyat d'un marcat anticatalanisme, així mateix participa d'una concepció identitària d'altra banda hegemònica al País Valencià factor clau per entendre la seua trascendència doncs en alguns moments serà dificil destriar-ho del valencianisme temperamental.
Tot i que el terme puga portar a confussió la defensa o identificació amb la senyera tricolor valenciana, actualment oficial a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana no és exclusiva del blaverisme si bé ha estat una de les seues senyes d'identitat especialment durant la transició valenciana, un fet batejà despectivament al moviment autoproclamat llavors com a valencianista.
El blaverisme naix com a resposta antagònica als plantejaments nacionalistes de Joan Fuster, qui postulà la nació des d'un punt de vista estrictament lingüístic. i va ser fruit d'una escissió valencianista en temps de dictadura franquista que no s'evidenciarà de forma clara fins a la transició. En este moment participaran d'ell també destacats elements de la dreta franquista que encapçalaran els sectors més extremistes i en ocasions agressius del moviment.
El blaverisme tingué diverses expressions polítiques definides, entre elles destaca Unió Valenciana, partit que arribà a condicionar governs locals i autonòmics. La coincidència dels seus posicionaments identitaris amb els de la identitat regional valenciana gestada als segles XIX i XX va permetre al blaverisme arrossegar a sectors del que el professor A. Ariño qualifica com valencianisme temperamental. Així , pel caràcter populista del moviment trobem també entre les seues files cíviques , polítiques i sobretot sociològiques , sectors autoubicats en la tradició progressista i republicanista, herència en part del discurs anticatalanista i regionalista del "blasquisme".
Sense dubte, la vessant lingüística del moviment, que defensa la diferenciació entre català i valencià i opta pel referent normatiu de la Real Academia de la Cultura Valenciana , és el tret més definitori del moviment tal i com assumeixen els definicions que donen els principals diccionaris valencians.
Fruit de l'heterodoxia abans esmentada cal descatar l'existència de diversos grups com el que pot representar la Joventut Valencianista , nascuts al si del blaverisme i que durant els anys 90 evolucionaren cap a posicionaments nacionalistes i que en alguns casos ho feren també amb reflexions provinents de la tradició fusteriana en un intent de convergència batejat com "tercera via".
Este i altres processos , com ara la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tot i treballar de manera autònoma respecta la unitat lingüística del valencià/català, o la substitució parcial del discurs practicat pels fusterianistes, (visualitzat per una part important de la societat valenciana com a "intent annexionista) han minvat la força social d'este moviment de reacció.
Heu pensat ja en la possibilitat de substituir el text?
Em sembla be, tot i que miraria d'incorporar algunes coses que hi havia a l'article original si son correctes (p.ex. l'origen del nom, i si es utilitzat pels mateixos "blavers" o nomes despectivament per altra gent). M'agradaria saber que en pensen els valencians que volten per aqui. Xevi 07:39 17 abr, 2005 (UTC)
Inicialment va estar un nom despectiu encunyat pels fusterians i derivat del color blau de la senyera tricolor que sense ser exclusiva del blaverisme va estar un dels trets identitaris més senyers per al moviment. Amb el pas del temps el terme ha estat assumit per alguns sectors del blaverisme o combinat amb el de valencianisme per diferenciar-lo d'altres concepcions i sectors del valenciame com el valencianisme fusterià, el valencianisme de etrcera via.. etc
Per cert jo sóc valencià.
El nou text és confús i sembla un assaig més aviat que un article enciclopèdic i perd informació útil que donava el text de l'article abans de les modificacions de l'anònim. I té faltes i li falten enllaços i apartats. Un altre valencià.
[edita] Edite
Edite per a canviar "aquestos" per "aquests".
[edita] comentari
es nota que eres valencia, fiques aquestos en volta de aquests o estos...
[edita] Varietat
Com que es un tema d'ambit valencià, no trobeu que tindría que estar escrit en varietat valenciana?
- Ha d'estar escrit en la varietat dialectal de l'autor que ho va escriure. Jo mateix he escrit molts articles sobre Catalunya en valencià i no s'han de corregir ni molt menys. --Makinal 15:52, 25 des 2005 (UTC)
