Borís Leonídovitx Pasternak

De Viquipèdia

Borís Pasternak

Borís Leonídovitx Pasternak (Борис Леонидович Пастернак) (10 de febrer del 1890 - 30 de maig del 1960) fou un escriptor i poeta rus, conegut sobretot per la seva novel.la èpica Doctor Givago, una tragèdia sobre el darrer període de la Rússia tsarista i els primers dies de la Unió Soviètica, que es va publicar per primera vegada a Itàlia (traduïda) l'any 1957. A Rússia destaca especialment com a poeta. El seu llibre La meva germana la vida, escrit el 1917, és possiblement el recull de poesia més influent publicat en rus el segle XX.

Pasternak va néixer a Moscou el 10 de febrer (calendari gregorià) de 1890 (29 de gener segons el nostre calendari julià). Els seus pares van ser un notable pintor jueu, Leonid Pasternak, professor a l'escola de pintura de Moscou, que es va convertir al cristianisme ortodox, i Rosa Kaufman, una coneguda pianista. Pasternak va crèixer en un ambient cosmopolita, donat que freqüentaven casa seva Serguei Rakhmàninov, Rainer Maria Rilke i Lev Nikolàievitx Tolstoi. La conversió del seu pare, com és natural, el va afectar profundament i molts dels seus poemes posteriors contenen temes clarament cristians.

Inspirant-se en el seu veí, Aleksandr Skriabin, Pasternak va decidir esdevenir compositor i es va inscruire al Conservatori de Moscou. L'any 1910, va abandonar de sobte aquesta institució per la Universitat de Marburg, on va estudiar amb els filòsofs neokantians Hermann Cohen i Nikolai Hartmann. Malgrat les ofertes que va rebre en aquest sentit, va refusar la filosofia com a professió i va tornar a Moscou el 1914. Aquest mateix any publicaria el seu primer recull de poesia, amb influències d'Alexander Blok i el futurisme rus.

La primera poesia de Pasternak dissimula d'una manera intel.ligent la preocupació per les idees de Kant. En la seva textura inclou sorprenents al.literacions, combinacions d'un ritme viu, vocabulari quotidià i al.lusions encobertes als seus poetes preferits (Lèrmontov i els romàntics alemanys).

Durant la Primera Guerra Mundial va donar classes i va treballar en una fàbrica de productes químics als Urals. Sens dubte, això li va fornir materials per al Doctor Givago d'anys després. A diferència dels seus parents i molts dels seus amics, Pasternak no va abandonar Rússia després de la revolució. Estava fascinat per les noves idees i les possibilitats que la revolució havia fet néixer.

Pasternak va passar l'estiu de 1917 a l'estepa, prop de Saratov, on es va enamorar d'una jove jueva. D'aquesta passió en va sorgir La meva germana la vida, que va escriure durant tres mesos i no va gosar publicar durant anys. Quan finalment va aparèixer el 1921, el llibre va tenir un impacte revolucionari en la poesia russa. Va convertir Pasternak en el model a imitar per als joves poetes i va modificar definitivament el tarannà poètic d'Óssip Mandelxtam i Marina Tsvetàieva, per esmentar-ne només dos.

Després d'aquest recull, Pasternak va produir algunes peces hermètiques de qualitat desigual. Entre elles, una obra mestra, un cicle líric titulat l'any 1921. Autors tan diversos com Vladímir Maiakovski, Andrei Bel i Vladímir Nabókov van aplaudir els pomes de Pasternak com l'obra d'una inspiració pura, desbocada. A finals de la dècada de 1920, també va participar en l'admirada correspondència a tres bandes amb Rilke i Tsvetàieva.

A finals d'aquesta dècada, Pasternak sentía cada vegada més que el seu estil modern i acolorit no coincidia gaire amb la doctrina del realisme socialista que havia aprovat el Partit Comunista. Va intentar fer més entenedora la poesia per al lector senzill i va tornar a treballar en peces anteriors, a més d'encetar dos llargs poemes sobre la Revolució Russa. També va iniciar-se en la prosa: va escriure diverses narracions autobigràfiques, per exemple, El salconduit.

Pels volts de 1932, Pasternak va canviar totalment el seu estil per fer-lo acceptable per al públic soviètic i va imprimir un nou recull de poemes amb l'escaient títol El segon naixement. Malgrat que els fragments del Caucas eren tan brillants com els anteriors, el llibre va foragitar la major part del públic estranger refinat de l'autor. Encara va simplificar més el seu estil en un recull de versos patriòtics: Trens del matí (1943), que va dur Nabokov a descriure Pasternak com un "bolxevic ploraner" i "Emily Dickinson amb pantalons".

Durant les grans purgues de finals de la dècada de 1930, l'autor es va anar decebent amb les idees comunistes. Reaci a publicar la seva pròpia poesia, es va consagrar a la traducció Shakespeare (Hamlet, Macbeth, Rei Lear), Goethe (Faust), Rilke (Requiem für eine Freundin), Paul Verlaine i poetes de Geòrgia afavorits per Stalin. Les seves traduccions de Shakespeare han resultat ser populars entre el públic rus gràcies als diàlegs modernitzats i col.loquials, però els crítics l'acusen de "pasternakitzar" el dramaturg anglès. Malgrat les ferotges crítiques d'un subjectivisme excessiu, corre el rumor que Stalin va esborrar el nom de Pasternak d'una llista de futurs arrestos durant les grans purgues amb la frase "No el toqueu: viu als núvols".

Alguns anys abans de la Segona Guerra Mundial, el poeta i la seva dona es van establir a Peredèlkino, un poble d'escriptors a alguns quilòmetres de Moscou. Estava imbuïit d'un amor a la vida que va dotar de la poesia d'un to esperançador. Aquest amor a la vida es reflecteix en el nom del protagonista, Givago, que deriva de l'equivalent rus de "vida". Un altre personatge famós, Lara, sembla que s'inspira en l'amant del poeta, Olga Ivínskaia.

Mentre que les autoritats soviètiques el rebien amb el nas arrufat, Doctor Givago va sortir del país d'amagat i es va publicar a Itàlia el 1957. Amb un impacte instantani, la novel.la es va anar traduint i publicant a diversos països fora del bloc soviètic. Durant els anys 1958-59, l'edició d'Estats Units va romandre vint-i-sis setmanes com a llibre més venut de la llista del New York Times ^[1]. Malgrat que cap dels detractors havia tingut l'oportunitat de llegir la novel.la proscrita, alguns d'ells exigien públicament "fer fora el porc del jardí", es a dir, expulsar Pasternak de l'URSS. Doctor Givago es va publicar finalment a la pàtria de l'autor el 1987.

La versió per al cinema va seguir l'estil d'Allò que el vent s'endugué amb els actors Omar Sharif i Julie Christie en els papers principals. En concentrar-se en les facetes romàntiques de la història, en poc temps va esdevenir un èxit de masses a tot el món, però no es va poder veure a Rússia fins a la desaparició de la Unió Soviètica.

L'obra de Pasternak posterior a l'èxit, insisteix en les preguntes universals de l'amor, la immortalitat i la reconciliació amb Déu. Els poemes del seu darrer recull, que va escriure fins a la mort, són possiblement el més apreciat i conegut de la seva producció.

L'any 1958 es va fer pública la concessió del Premi Nobel de Literatura a Borís Pasternak. En saber-ho, va enviar un telegrama d'agraiment a l'acadèmia sueca: "Eternament agraït, commogut, orgullós, astorat, desconcertat". Quatre dies després va escriure un altre telegrama: "Tenint en compte el significat que rep aquest premi en la societat a la qual pertanyo, he de refusar aquest premi immerescut que se m'ha ofert. Espero que aquest refús voluntari no suposi cap disgust". L'Acadèmia Sueca va escriure: "Aquest refús, naturalment, no altera la validesa del premi. Tanmateix, l'Acadèmia ha d'anunciar amb dolor que no podrà celebrar-se la presentació del guardó".

Llegint entre línies el segon telegrama de Pasternak, sembla clar que va refusar el premi per por de perdre la nacionalitat soviètica i no poder tornar al seu país si viatjava a Estocolm per rebre'l. Era un home gran i estava malalt, per la qual cosa era una perspectiva poc agradable. Tot i que no el van empresonar, una famosa vinyeta de l'època il.lustra Pasternak a la presó amb un altre convicte mentre tallen llenya. El poeta diu: "Jo vaig guanyar el Nobel. Vos quin crim vàreu cometre?".

Borís Pasternak va morir el 30 de maig de 1960. Va ser enterrat a Peredelkino, en presència d'alguns admiradors fidels, entre ells, el poeta Andrei Voznesenski.