Bozcaada

De Viquipèdia

Bozcaada (nom turc), o Ténedos en grec, és una illa prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea. És de les poques illes d'aquesta mar pertanyents a Turquia, que en rebé la sobirania en virtut del tractat de Lausana del 1923, malgrat una població majoritàriament grecoparlant en aquell moment. Situada entre l'illa turca de Gökçeada (o Imbros) al nord i les illes gregues de Lemnos al nord-oest, Àgios Efstràtios al sud-oest i Lesbos al sud, pertany a la província de Çanakkale.

La capital és la petita vila de Bozcaada, a la costa est, on hi destaca un antic castell venecià. La màxima altitud és el Göztepe (191 m), literalment el "turó de l'Ull".

Té 36 km² i uns 2.500 habitants, dedicats majoritàriament a la pesca i el turisme. El raïm, el vi i les roselles de Ténedos han estat famosos durant segles. La població és de majoria turca, però encara queda un centenar de grecs a l'illa.

[edita] Història antiga

Situada a la costa de l'antiga Troade, hom l'ha conegut pels noms de Lecofris, Calidna, Fenice o Lirnessos i després fou anomenada Ténedos suposadament per Tenes, fill de Cicne. L'illa tenia només una ciutat, de nom també Ténedos, fundada pels eolis, amb el port de Boréion. Tenia un temple dedicat a Apol·lo. Les lleis insulars eren molt respectades pels mateixos illencs i per altres grecs. Aristàgores fou cap magistrat de l'illa.

Durant la invasió persa fou ocupada temporalment. En la guerra del Peloponès fou aliada d'Atenes, i li pagava un tribut de 3.426 dracmes l'any. El 389 aC l'illa fou assolada pels espartans com a represàlia per la seva fidelitat a Atenes. Per l'anomenada pau d'Antalcides l'illa fou cedida a Pèrsia, tot i que va mantenir encara relacions intenses amb Atenes. Va recuperar la llibertat amb Alexandre el Gran. Va caure en mans de Farnabaces però els illencs es van revoltar i es van fer altre cop independents. Durant la guerra de Macedònia contra Roma, fou un punt estratègic. Lucul·le va lliurar en aigües de Tènedos una batalla contra Mitridates VI del Pont . Progressivament va perdre importància i vers el final de la República es va posar sota el protectorat de la ciutat d'Alexandria Troas. S'hi va mantenir sense continuar decaient durant l'Imperi. Justinià hi va construir uns graners per recollir el blat que arribava d'Egipte en la seva ruta cap a Constantinoble.