Turquia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Yurtta Barış, Dünyada Barış (Pau a la Pàtria, pau al món)

Idiomes oficials

Turc

Capital Ankara
41° 1' N, 28° 57' E

Ciutat més gran Istanbul

Govern

President
Primer Ministre

República
Ahmet Necdet Sezer
Recep Tayyip Erdoğan

Superfície
- Total
- Aigua(%) 780.580 km² (36è)
1,3%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 69.660.559 (17è)
-
230 hab/km² (34è)

Moneda Nova lira turca (TRY)

Fus horari
- Estiu (DST) EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)

Dia Nacional
- Formació del parlament
- Declaració de la república 23 d'abril del 1920
29 d'octubre del 1923

Himne nacional Istiklâl Marsi (Marxa de la independència)

Domini internet .tr

Codi telefònic +90

Gentilici Turc, turca

^* Membre de l'ONU, l'OTAN, l'OCDE i l'OSCE.

La República de Turquia és un estat del sud-est d'Europa i del nord-oest d'Àsia. Limita al sud amb el Mar Mediterrani, Iraq, i Síria, al nord-oest amb Grècia, a l'est amb Armènia, Azerbaidjan i Iran.

[edita] Història

Mustafa Kemal (Atatürk)

La moderna República de Turquia va ser fundada en 1923 per Mustafa Kemal (Atatürk) després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Atatürk es va convertir així en el constructor de Turquia i va liderar un procés de transformacions encaminades a fer d'aquest país un estat modern.

[edita] Economia

L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i estable, no obstant això l'Estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades.

En anys recents la situació econòmica de Turquia s'ha caracteritzat per un creixement econòmic erràtic i greus desbalanços. El creixement del seu PIB real ha excedit el 6% durant diversos anys, però la seva forta expansió ha estat interrompuda per aguts declivis en el 1994, 1999 i 2001. Mentrestant, el dèficit fiscal del sector privat ha excedit regularment el 10% de PIB --degut en gran mesura a la forta pressió sobre pagaments d'interessos--, la qual cosa el 2001 va concentrar més del 50% de la despesa central del govern, mentre que la inflació s'ha mantingut en el rang elevat de dos dígits.

Potser a causa d'aquests problemes, les inversions estrangeres directes a Turquia es mantenen relativament baixes (menys d'1 bilió de dòlars nord-americans a l'any). A la fi de l'any 2000 i començaments del 2001, un creixent dèficit comercial i serioses inestabilitats en el sector bancari van enfonsar l'economia en una crisi, la qual va forçar a Ankara a decidir acabar amb el canvi fix de la moneda i el país va entrar a una recessió. Els resultats el 2002 van ser positius, parcialment gràcies al suport econòmic del FMI. El lent creixement global i les fortes tensions polítiques a l'Orient Mitjà enfosqueixen els projectes de creixement futur.

Turquia pertany a l'OTAN, i és un membre candidat per a ingressar a la Unió Europea, però, hi ha forta oposició d'alguns països membres. Alemanya és el principal soci comercial de Turquia.

[edita] Enllaços externs

Mapa de Turquia

Mapa de Turquia (en anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Turquia

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Montenegro \| Sèrbia

Estats d'Europa

Albània |

Alemanya |

Andorra |

Armènia² |

Àustria |

Azerbaidjan¹ |

Bèlgica |

Bielorússia |

Bòsnia i Hercegovina |

Bulgària |

Ciutat del Vaticà |

Croàcia |

Dinamarca |

Eslovàquia |

Eslovènia |

Espanya |

Estònia |

Finlàndia |

França |

Geòrgia¹ |

Grècia |

Hongria |

Irlanda |

Islàndia |

Itàlia |

Kazakhstan¹ |

Letònia |

Liechtenstein |

Lituània |

Luxemburg |

Malta |

Moldàvia |

Mònaco |

Montenegro |

Noruega |

Països Baixos |

Polònia |

Portugal |

Regne Unit |

República de Macedònia (FYROM) |

República Txeca |

Romania |

Rússia¹ |

San Marino |

Sèrbia |

Suècia |

Suïssa |

Turquia¹ |

Ucraïna |

Xipre²

1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Birmània \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.