Burí
De Viquipèdia
L’etimologia del mot no ha quedat concretada. Amb aquest mot definim tant l’instrument com la tècnica de gravat.
- Mànec amb un cisell d’acer trempat de secció romboïdal, quadrada o circular.
- El burí és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.
 Il·lustració de l'enciclopèdia on es mostra la tècnica |
 Albrecht Dürer, El cavaller la mort i el diable, 1513 |
 Albrecht Dürer, Sant Jeroni en el seu estudi, 1514 |
 Albrecht Dürer, Melancolia, 1514 |
Dürer és el mestre d'aquesta tècnica; ni abans ni després s'ha assolit el domini que va mostrar del mitjà. Cal destacar que Dürer d'ofici era rellotger. Les tècniques del burí i l'aiguafort abans de ser utilitzades en el gravat s'utilitzaven per decorar metalls, sobretot armadures.
[edita] Origen
El burí és un instrument prehistòric que servia per a tallar pedra o fusta, es feia retocant una ascla. Actualment s'utilitza en la calcografia i en la xilografia a testa. L'aspecte actual del burí deriva dels utilitzats en l'orfebreria del segle XV.
[edita] Procés
Aquesta tècnica, en funció de la col·locació i gruix de les línies, permet a l'artista aconseguir imatges de gran detall, densament delineades, o imatges imprecises i lleugeres.
Tècnica que requereix molta experiència. El gravador solca la planxa amb el burí i la matriu no es deforma sinó que el material és literalment extret en forma de fil. Quan la imatge està ja dibuixada a la planxa, s'aplica en tota la matriu una tinta greixosa amb el corró, procurant que la tinta penetri bé en totes les ranures. A continuació es neteja amb cura la superfície de la planxa deixant únicament la tinta de les esquerdes. Es col·loca després la matriu en la platina del tòrcul; damunt d'ella un paper humit, i damunt d'aquest unes capes de feltre. Sota la pressió dels cilindres del tòrcul la imatge queda estampada en el paper.
