Calcografia
De Viquipèdia
Etimològicament la paraula calcografia ve dels termes grecs χαλκός ("khalkós") que significa coure o bronze i γραφή ("graphé") escriptura. És la tècnica d'estampació en què s'utilitza una matriu de metall. Els metalls més emprats són el coure, el ferro, el zinc i l'acer. La calcografia és una tècnica d’estampació inclosa en el gravat al buit. És a dir, la tinta entra on s’ha gravat o buidat la matriu. Avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres d'art.
Taula de continguts |
[edita] Classificació
En funció de com es grava la matriu es classifica el gravat calcogràfic en dos grups:
- Tècniques d’incisió directa. Aquelles en què gravem la planxa, convertint-la en matriu, manualment i mitjançant una eina. El nom de l’eina acostuma a servir per definir a la tècnica.
- Burí o talla dolça
- Punta seca
- Manera negra o "Mezzotinta"
- Puntejat
- Tècniques d’incisió indirecta. Aquelles en què es grava la planxa per acció d’un mordent, normalment àcid nítric.
En la classificació tradicional no es menciona el gravat a l'acer, ja que aquest fa referència al material de la planxa i no a com aquesta és treballada.
[edita] Procés
El gravat calcogràfic és un gravat al buit. Això significa que la tinta es diposita en la part gravada de la matriu. La part que no s’ha buidat restarà blanca en l’estampa obtinguda.
S’ha dividit aquest procés en cinc etapes:
[edita] Dibuix
En tot gravat, s'ha de preveure que el dibuix que s'observa en la matriu patirà una inversió en l’estampa. Per això, és convenient fer un dibuix previ sobre paper; el dibuix es pot visualitzar invertit damunt d'un vidre, darrera el qual es disposa un focus de llum.
[edita] Elecció i preparació de la planxa
L’artista escollirà el tipus de metall i les dimensions de la planxa, en funció del resultat que persegueix. Aquestes variables condicionen les característiques formals de l’estampa. Ara, és un moment idoni per a realitzar els bisells. El bisell es realitza a les quatre arestes de la planxa escollida, si aquesta és rectangular. Aquest pas, assegura que no es tallarà l’estampa ni es farà malbé el feltre. Abans de treballar damunt de la planxa, el gravador s’ha d’assegurar que aquesta estigui ben polida i neta.
[edita] Gravat
Aquesta etapa és molt diferent en funció de la tècnica escollida. Totes les tècniques calcogràfiques es poden utilitzar de manera complementària. Si el resultat obtingut no és el desitjat es pot emprar el brunyidor a manera de goma d'esborrar.
[edita] Entintat
S’acostuma a escalfar la matriu per així facilitar la penetració de la tinta greixosa a les incisions dutes a terme en el metall. S’aplica la tinta a la matriu ajudant-se d’un corró, d'una espàtula o estri adient. La superfície de la planxa es neteja amb una tarlatana. Això, persegueix dues finalitats: que no resti tinta a la superfície de la matriu i assegura el col·lapse de tinta a les parts gravades. S’aconsella que en aquesta etapa es realitzin moviments circulars per assegurar la uniformitat en l'estampació. Finalment, amb el dit empolsat de talc es manlleva la tinta més resistent, sobretot als bisells.
[edita] Estampació
El tòrcul és el tipus de premsa utilitzat en el gravat calcogràfic. Es disposa la matriu damunt de la platina del tòrcul, damunt el paper de gravat humit i finalment un parell feltres. A continuació es fa passar el conjunt sota la pressió del tòrcul.
L’operació es repeteix tantes vegades com nombre d’estampes es desitgen. Quan s’acaba la tirada s’ha de destruir la matriu.
