Camprodon
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Camprodonins, camprodonines |
| Població (2005) | 2.248 hab. |
| Superfície | 103,37 km² |
| Densitat (2005) | 21,73 hab/km² |
| Altitud | 988 m |
| Coordenades | 42°18'57"N, 2°21'60"E |
| Entitats de població | 11 |
| Alcalde/ Alcaldessa | Esteve Pujol i Badà (PSC) |
Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus de la província de Girona. Té com a municipis veïns, Molló al nord; Sant Pau de Segúries Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya al sud; Llanars i Ogassa a l'oest; i Montagut i Oix al sudest. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'origen de la vila se situa al 1118, quan el Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va detentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
D'ençà el segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila al 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la guerra civil catalana (1462 - 1472). Durant la guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren al 1689 a mans del duc de Noailles, en el si de les guerres de la gran aliança. Al 1794, en el context de la guerra gran entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872 - 1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins" en paraules de Bosch de la Trinxeria experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià la costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la Vila. Amb tot, la guerra civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.
En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz.
[edita] Llocs d'interès
Construït a mitjan del segle X per Guifred II de Besalú per a l'orde benedictí, segueix l'estil romànic i la planta és de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar.
- Pont nou
Bastit sobre el riu Ter i datant del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l'entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.
- Església de Santa Maria
L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. Segons la tradició, el temple conserva les restes de Sant Patllari.
- Museu d'Isaac Albéniz
L'ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila al 1860. Igualment, cada se celebra un festival de música que porta el seu nom.
- Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany
Ambdós passejos són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a inicis del segle XX. Alguns residents foren l'alcalde Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.
- les fonts
La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sinó també per les seves mantes fonts a les rodalies del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.
[edita] Entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Beget | 27 |
| Bestracà | 0 |
| Bolòs | 22 |
| Camprodon | 2.058 |
| Cavallera | 19 |
| Colònia Estevenell, la | 81 |
| Creixenturri | 21 |
| Freixenet | 122 |
| Riberal, el | 13 |
| Rocabruna | 70 |
| Salarsa | 13 |
[edita] Gastronomia
La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica la companyia Birba són les més conegudes fora del municipi.
[edita] Comunicacions
La situació geogràfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicació. Doncs, l'única carretera principal que travessa el municipi és la C-38, que ix de l'eix Olot-Ripoll C-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon és pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a través de la GIV-5264 i Molló per la mateixa C-38.
