Caragol (enginyeria)
De Viquipèdia
Un cargol (també anomenat caragol o vis) és un element mecànic utilitzat per fer una unió desmuntable de peces diferents. També es pot utilitzar com a element de transmisió mecànica. Básicament és un cilindre amb rosca helicoidal i cap, freqüentement acompanyat de la corresponent rosca.
Taula de continguts |
[edita] Orígens històrics.
Els primers antecedents de la utilització de rosques es remonten al cargol d'Arquímedes, desenvolupat pel sabi grec als voltants del 300 aC, usant-se extensament ja en aquella època a la vall del Nil per a l'elevació d'aigua.
Durant el Renaixement les rosques es comencen a usar com a elements de fixació en rellotges, màquinas de guerra i en altres construccions mecànicas diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenvolupa mètodes per al tallat de rosques. Malgrat això, es continuaran construint a ma i sense cap tipus de normalització fins ben entradada la Revolució industrial.
El 1841, l'enginyer anglès Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer el mateix als Estats Units a l'any 1864. Aquesta situació es perllongà fins 1946, quan l'organizació ISO defineix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment a pràcticament tots els països. Als EE.UU. es segueix utilitzant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).
[edita] Roscats
[edita] Nomenclatura
Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir per a que es puguin enroscar.
|
[edita] Entrades o filets
[edita] Sentit de la rosca
En funció del moviment relatiu entre el cargol i la torca, existeixen cargols (y rosques) a dretes que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del relotge surten de la rosca i es desenrosquen (a), i a esquerres, que són els que en girar el cargol en el sentit contrari al de les agulles del relotge, entra a la rosca enroscán-se (c). Normalment es fan anar rosques a dretes.
ROSQUES NORMALITZADES. TIPUS I DESIGNACIÓ
- Rosca triangular.
-
- Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en milímetres).
- Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm).
-
- Whitworth: Ø" (diàmetre exterior de la rosca Ø en polsades).
- Whitworth fina: W Øxp (pas p en polsades).
- Whitworth de tub: R Ø" (diàmetro nominal del tub Ø en polsades).
- Rosca trapezoidal: Tr Øxp (diàmetre exterior de la rosca Ø i pas p en mm).
- Rosca rodona: Rd Øxp (diàmetre exterior de la rosca Ø i pas p en polsades).
[edita] Usos
Els roscats triangulars s'usen en cargols de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontatge, però per contra disminueix l'estanqueitat de la unió. Els roscats fins (amb pas menor del normal) s'usen quan la longitud de la unió atornillada es petita, per exemple en unions de parets primes de tubs; també es poden utilitzar quan es vol evitar l'afluixament de la unió, ja que el major nombre de filets de contacte entre el cargol i la rosca incrementa el fregament.
Per a l'enroscat de tubs s'utilitzen els anomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracteritzats per una elevada estanqueitat (el filet no està tallat) i una relació profundidad/diàmetre petita per a no debilitar la paret del tub.
Per a cargols de transmisió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tingui un sol sentit.
Els roscats rodons, malgrat les seves bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seva dificultat de fabricació, i es clar, elevat preu. S'usa en aplicacions en els que la unió hagi de soportar impactes.
[edita] Dibuixos de rosques
[edita] Caps de caragols (tipus)
Hi ha caps de diferents formes: hexagonal (a), rodona (b), cilíndrica (d, g), avellanada (c, e, f); combinades amb diferents mètodes d'apretada: hexagonal (a) o quadrada per clau anglesa, ranura o entalla (b, c, d) i philips (f) per tornavis, forat hexagonal (e) per clau Allen, molletejat (g) per apretar manualment, etc.