Cas gramatical
De Viquipèdia
En lingüística, el cas és un estat de flexió la paraula; determinats mots (com noms, adjectius...) adopten diferents formes segons la funció que realitzin en la frase. Aquesta flexió acostuma a realitzar-se afegint un sufix. Algunes llengües que tenen casos són en llatí, el sanscrit, l'alemany, o les llengües eslaves, per exemple.
Casos gramaticals |
---|
Llista de casos gramaticals |
Cas abessiu |
Cas ablatiu |
Cas absolutiu |
Cas adessiu |
Cas adverbial |
Cas al·latiu |
Cas benefactiu |
Cas causal |
Cas causal final |
Cas comitatiu |
Cas datiu |
Cas dedatiu |
Cas delatiu |
Cas disjuntiu |
Cas distributiu |
Cas distributiu temporal |
Cas elatiu |
Cas essiu |
Cas essiu formal |
Cas essiu modal |
Cas excessiu |
Cas final |
Cas formal |
Cas genitiu |
Cas il·latiu |
Cas inessiu |
Cas instructiu |
Cas instrumental |
Cas latiu |
Cas locatiu |
Cas modal |
Cas multiplicatiu |
Cas objectiu |
Cas oblic |
Cas partitiu |
Cas possessiu |
Cas postposicional |
Cas preposicional |
Cas prolatiu |
Cas prosecutiu |
Cas separatiu |
Cas sociatiu |
Cas sublatiu |
Cas superessiu |
Cas temporal |
Cas terminatiu |
Cas translatiu |
Cas vial |
Cas vocatiu |
Arranjament morfosintàctic |
Cas absolutiu |
Cas acusatiu |
Cas ergatiu |
Cas instrumental |
Cas instrumental comitatiu |
Cas intransitiu |
Cas nominatiu |
Declinació |
Declinació alemanya |
Declinació llatina |
Declinació grega |
La flexió de cas era molt més freqüent en les llengües antigues que en les actuals, on sovint queden només restes. Un exemple serien les llengües romàniques; el llatí tenia casos en tots els elements nominals però els seus descendents conserven solament petites marques, com als pronoms (en català diem "jo, em, mi..."). La flexió acostuma a permetre un ordre de les paraules més lliure.