Castell de Windsor
De Viquipèdia
El Castell de Windsor és la residència habitada de forma interrompuda més antiga del món. Junt amb el Palau de Buckingham a Londres i el Palau de Holyrood a Edimburg és una de les residències principals de la reina Elisabet II del Regne Unit. El castell es troba a la ribera del riu Tamesis a la localitat del mateix nom que el castell, Windsor.
La Reina utilitza el castell com a residència de caps de setmana i com a emplaçament de recepció de caps d'estat. El castell data de l'epoca de Guillem I d'Angleterra, dit el Conqueridor, havent exercit la majoria de reis i reines del país una influència directe sobre l'evolució arquitectònica del Castell. El Castell esdevé una mostra insuperable de la trajectòria històrica del Regne Unit, en temps de pau s'afegien al castell noves estances i en temps de guerra el castell es fortificava.
El castell iniciat durant el regnat de Guillem I d'Anglaterra l'any 1066 essent la construcció de fusta. Al llarg de l'edat mitjana l'empleçament jugà un rol primordial en la defensa del país i de la capital. Durant la Guerra civil anglesa, el castell quedà parcialment destruït i al llarg del segle XVIII el seu estat de deteriorment cresqué de forma important. No fou fins el regnat del rei Guillem IV del Regne Unit que s'aprovà una partida pressupostària per part del Parlament de 300.000 lliures estarlines per la reconstrucció del castell. Malgrat tot, els principals canvis es realitzaren durant el regnat de la reina Victòria I del Regne Unit que establí al Castell de Windsor la seva principal residència.
L'obra del príncep consort, Albert de Saxònia-Coburg Gotha, fou essencial per la reconstrucció i la preservació del castell. L'any 1861, Albert morí al Castell i fou allà mateix on la Reina es refugià.
