Guillem I d'Anglaterra
De Viquipèdia
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087) més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor. Fou Duc de Normandia desde 1035 i conquerí Anglaterra a l'any 1066 expulsant la dinastia Saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Va néixer en el poble de Falaise a l'any 1027 essent fill de Robert II de Normandia, Duc de Normandia, i de la plebea Arlette de Falaise. El seu pare el nomenà hereu legítim i, abans d'anar de peregrinació a Terra Santa, obligà als seus homes a ser lleials a Guillem.
Robert va morir el 22 de juliol de 1035 a la ciutat de Nicea quan tenia vint-i-cinc anys, deixant a Guillem, de tan sols vuit anys, el Ducat de Normandia. Gilbert de Brion (un dels terratinents més poderosos de Normandia), Herluin de Conteville (espòs de la seva mare i pare de 5 dels seus germans), Osbern el Senescal i Alan III de Bretanya (cosí del seu pare) administraren el Ducat de Normandia fins el 1045, quan Guillem fou major d'edat i pogué iniciar de manera efectiva el seu regnat.
En 1051 va visitar al seu cosí Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra, qui li va prometre la corona anglesa.
En 1052 es casà a la catedral de Notre-Dame d'Eu amb Matilde de Flandes, filla de Balduí V de Flandes, comte de Flandes, i d'Adela de França, comtessa de Corbie (filla del rei Robert II de França i néta d'Hug Capet), malgrat l'oposició del Papa a causa del grau de parentiu que hi havia entre ells. D'aquest matrimoni van néixer 11 fills.
[edita] La conquesta d'Anglaterra i la batalla de Hastings
Després de defensar el ducat de les invasions franceses, va ajudar a Harold II d'Anglaterra, llavors Comte de Wessex, contra Konan II de Bretanya. Guillem nomenà Harold II cavaller (cal tenir compte que a Anglaterra no s'havia establert les lleis de cavalleria) i, a la mort d'Eduard el Confessor, el comte de Wessex es casà amb la filla de Guillem i va prometre al seu nou gendre la meitat del regne d'Anglaterra.
A la mort d'Eduard el Confessor el 1066, Harold II es postulà com a rei d'Anglaterra. A l'existir diversos pretendents al tron, entre ells, Guillem de Normandia, el Witanagemot (Consell Reial durant l'Anglaterra anglosaxona) va nomenar a Harold II el nou monarca el dia 5 de gener del mateix any
Quan Guillem es va assabentar de la traïció, envià una carta a Harold reclamant el tron. No obstant això, Harold va contestar que havia estat triat pel Witanagemot i que conservaria el regne.
Durant l'estiu de 1066, i amb l'autorització del Papa Alexandre II, Guillem va contractar mercenaris i manà construir una armada per preparar-se per invair Anglaterra. Fou llavors quan Tostig, un germà de Harold II, va prometre ajudar Guillem. Tostig viatjà a Noruega per parlar amb el seu cosí, Harald Hardade, rei d'aquell país (i un altre dels pretendents al tron anglès), sobre la invasió, que va tenir lloc a Stamford Bridge el 24 de setembre de 1066 i on les tropes víkings van ser massacrades pels huscarles anglesos (de qui es deia eren els combatents més resistents d'Europa).
Es creu que això es va deure al fet que els guerrers escandinaus duien roba de pells; massa abrigats per aquell calorós dia d'estiu a Anglaterra. De les tres-centes naus escandinaves que van desembarcar, menys de vint-i-cinc van tornar a Noruega; també Hardade i Tostig van morir. Finalment Guillem salpà cap a Anglaterra el 28 de setembre del mateix any.
L'exèrcit normand estava format per tres mil membres de la cavalleria pesada i cinc mil d'infanteria, Harold II encapçalava dos mil cinc-cents huscarles i sis mil membres de la Fyrd (milícia saxona). Els dos exèrcits s'enfrontaren el 14 d'octubre de l'any 1066 prop de Hastings, protagonitzant una de les batalles més importants de l'Edat Mitjana; l'anomenada Batalla de Hastings que fou representada en el Tapís de Bayeux.
La batalla durà tot el dia fins que finalment Harold II va morir a causa d'una fletxa que li travessà els ulls. Els normands havien vençut, i el duc de Normandia va rebre el nom que el distingiria: Guillem el Conqueridor. Fou coronat rei d'Anglaterra a l'Abadia de Westminster el 24 de desembre de 1066.
[edita] Rei d'Anglaterra
Tot i que el sud es rendí ràpidament al domini normand, hi hagué una resistència continuada provinent bàsicament del nord durant set anys. Els fills ilegítims de Harold II intentaren conquerir el sud d'Anglaterra. Les revoltes tingueren lloc a la Marca de Gal·les i Strafford. L'última revolta seriosa fou l'anomenada Revolta dels comtes a l'any 1075. Es calcula que una cinquena part de la població d'Anglaterra morí a causa de les guerres i la fam durant aquesta època.
Durant el seu regnat, Guillem I inicià canvis en profunditat a Anglaterra. El 1085, per esbrinar el grau de productivitat dels seus nous dominis i maximitzar impostos, Guillem comissionà el Llibre de Domesday, una revisió de la capacitat productiva d'Anglaterra similar a un cens modern. També ordenà la construcció de castells i fortaleses, entre elles la Torre de Londres i el Castell de Windsor amb l'objectiu de controlar la població. També substituí l'anglès com la llengua de les classes dirigents i dels tràmits legals pel francès. Guillem I d'Anglaterra donà títols nobiliaris a normands, obligant a molts nobles anglosaxons a marxar a altres països europeus.
Durant els últims anys de la seva vida va haver de patir amargues querelles familiars, però qui li donà el cop de gràcia fou el seu fill major, Robert (Robert III de Normandia), quan es rebel·là juntament amb la seva pròpia dona i reina d'Anglaterra, Matilde, contra ell després que se li negués el ducat de Normandia.
Guillem caigué del seu cavall durant la lluita, fet que va provocà la seva mort el 7 de setembre de 1087 prop a la població francesa de Rouen.
En el seu llit de mort Guillem acabà cedint els territoris als dos fills majors: Normandia per a Robert, i el seu fill Guillem (anomenat Guillem II el Roig) va heretar Anglaterra. Fou sepultat en l'Abadia de Sant Esteve de Cauen, a Normandia, al costat de la seva esposa Matilde de Flandes.
[edita] Pàgines relacionades
- Llista de reis d'Anglaterra
- Història d'Anglaterra
- Batalla de Hastings
[edita] Enllaços Externs
- Biografia de Guillem I d'Anglaterra Pàgina web oficial de la monarquia britànica. En anglès.
| Precedit per: Edgar Atheling |
Rei d'Anglaterra 1066–1087 |
Succeït per: Guillem II |
| Precedit per: Robert I |
Duc de Normandia 1035-1087 |
Succeït per: Robert III |
