Catí

De Viquipèdia

Catí
(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Maestrat
Gentilici	Catinenc Catinenca
Població (2004)	853
Superfície	102,3 km2
Densitat	8,34 hab/km2
Altitud	661 m
Nuclis de població	11
Coordenades	40º28'17'' N 0º01'22'' E
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Vinaròs Plantilla:Web del municipi

Catí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

[edita] Geografia

El municipi de Catí està situat a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Catí, en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al límit entre els Ports, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassòria), travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta del Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capçalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera.

El terme de Catí té una extensió de 102,72 km2 limitant amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, La Salzadella, Tírig, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat. Està dividit el terme en dos zones: la Font de Catí i la Vall de Cirerers. Del noroest al sud té una extensió d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Catí i uns 7 en la Vall de Cirerers.

És el terme de Catí prou muntanyós, abundant les muntanyes i serres. Al Nord, contra la Serra de Vallivana està la serra Atalaia i l'Espadella (968 m). A l'Est Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867) i el Morral del Voltor (852). Més a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud està la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa (913). A l'oest és on trobem les muntanyes més altes: Tossal de la Nevera (1.286 m), Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avellà (1.031 m).

[edita] Història

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell). En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià.

És probable que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació. (Pouets).

Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, La Todolella, Vallibona, Villores i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor.

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.

Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme.

Aquesta riquesa provenia principalment del comerç de la llana i els derivats de l'abundant ramaderia de la zona.

Cal ressaltar durant aquest període la venguda de San Vicent Ferrer a Catí l'any 1410 (l' ermita no es construiria fins l'any 1610). La primera processó a Sant Pere de Castellfort consta de l'any 1424, si bé es creu que aquesta es realitzava des de bastant abans (1321, possiblement). També consta la primera processó de Catí a la Verge de Vallivana (1453) i la primera processó a Nª Sª. del Avellà (1545).

La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544 l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal. La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa de Nª Sª del Avellà. El dia 6 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge.

A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge, es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar.

D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que es signada en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí

Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda, l'ampliació de l'església parroquial, la construcció del balneari de L'Avellà (església, ermita, fonda, casa de banys), la casa dels Montserrat, la sagristia, la capella del Sagrari, el Calvari (1763), Forn (1775) i la Casa dels Sans

Destaca l'escola de músics de Catí, grups de músics originaris de la vila que actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià. Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742)

Durant el segle XX podem destacar els següents fets:

- La construcció de la carretera de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes (1914)

- L'enderrocament de les construccions antigues: portal de València (1922), Sant Vicent (1922), Sant Roc, Sant Joan, Cementiri (1932).

-La instal·lació de l'enllumenat elèctric (1923)

- La declaració de l'aigua de L'Avellà d'utilitat pública (25-04-28)

- La Guerra Civil Espanyola amb les lògiques conseqüències (1936-1939)

- La construcció de la carretera (1944) i el túnel de L'Avellà (1953)

- La construcció de l'embotelladora de L'Avellà i la remodelació del balneari.

- La disminució en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra.

- La gelada de les oliveres (1956) i la conseqüent plantació d'ametllers.

- La reconversió de la localitat de vila agrícola en ramadera (ovelles, cabres, granges de porcs, conills i aviram), industrial (fabricació de formatge, pinsos, mobles, torrons, escorxador de conills) i de serveis (transport d'aigua, construcció, carnisseries, panaderies....)

- La remodelació dels edificis de la població.

- La millora dels accessos per carretera al poble i el balneari.

- L'augment del turisme.

- L'augment del nivell de vida de la població.

- La ralentització en la segona meitat del segle del procés de disminució de la població degut al augment de l'índex de vida i la baixa emigració:

1900: 2.332 habitants 1950: 1.588 habitants 1970: 1.102 habitants

1981:1.006 habitants 1986: 1.008 habitants 1991: 979 habitants

1996: 912 habitants

2003: 865 habitants

-La construcció del camp de futbol de Santa Anna i piscina municipal.

- Construcció del local de festes de la joventut

- Les festes del III Centenari de l'Independència de Morella.

- Construcció de les noves escoles.

- Construcció del nou Ajuntament i remodelació de l'antic.

- Trobament i abastiment al poble del Pou de Vallivana.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.