Català tortosí
De Viquipèdia
El tortosí, també anomenat valencià de transició és un subdialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental.
Taula de continguts |
Extensió geogràfica
Comprèn el Maestrat (menys Atzeneta, però més Xodos), els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre (sud del Pas de l'Ase).
La part nord de la Ribera d'Ebre (nord del Pas de l'Ase), Faió (Baix Aragó-Casp), algunes zones del Priorat i del Baix Camp i potser fins i tot Mequinensa hi ha autors que les inclouen. Són parlars de transició cap a la resta del nord-occidental o del català tarragoní i, per tant, no es considerarien plenament del subdialecte tortosí.
Característiques lingüístiques
Respecte els trets característics generals del català nord-occidental, el tortosí es distingeix en els punts següents.
Fonètica
Vocalisme
- /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
- /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
- /e/ àtona > [i] contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo] (vegeu: palatalització)
Consonantisme
- DY, I, BY, GY
- Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
- Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
- /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b] (vegeu: betacisme)
- Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
- Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kajso]
Morfologia
Morfologia nominal
- Pronoms personals
- Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
- Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
- Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es)
- Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
- Preposicions i adverbis
- per a = per a, pa
- menys = menos
- després = ancabat, adés, después
- només que = so que (Terra Alta)
- aviat = prompte, alego
- doncs = pos, pus
- fins a (lloc) = hasta
Morfologia verbal
- P4, P5 Indicatiu Present = cantem(/cantam), canteu(/cantau)
- P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
- P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, -es, -e/-a, -en
- P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, -es, -a/-e, -en
- P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, -es, -a/-e, -en
- P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet
- Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
- Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
- Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?
- Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos
- Incoatius -ĪSC- = patixo, lleigixen, bullixo, fugixo
Lèxic
Paral·lelismes amb el valencià i el balear
Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')
Paral·lelismes amb el valencià
De bades ('gratis'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra')
Mots genuïns
Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('potser que'), mano ('germà'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec (vocatiu), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit')
Vegeu també
- Valencià septentrional
- Dialectes catalans
- Comarques centrals dels Països Catalans
- Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans
