Comarques centrals dels Països Catalans
De Viquipèdia
 |
L'exactitud de la informació d'aquest article és discutida. Si us plau, consulteu la discussió al respecte. |
Com a comarques centrals dels Països Catalans, anomenades també Terres de Cruïlla, s'entèn el territori comprès entre el sud de Catalunya i de la Franja de Ponent i el nord del País Valencià, la zona per on s'estén el dialecte de transició tortosí.
Els territoris englobats sota aquest concepte estan lligats a una història similar. Històricament units (cf. Ilercavònia, l'antiga diòcesi de Tortosa, la taifa de Tortosa, etc.), a dia d'avui es troben en en una doble posició perifèrica de les tres comunitats autònomes a què pertanyen, geogràfica i decisional.
Les principals ciutats són (per nombre d'habitants): Tortosa, Vinaròs, Benicarló, Amposta i Sant Carles de la Ràpita.
Taula de continguts |
[edita] El nom
El terme amb què es designa aquesta zona és relativament nou, i ha pres relativa rellevància a partir de l'associacionisme, exemple del qual és el CEL. En matèria de congressos, en canvi, quan s'ha volgut fer referència a aquesta zona s'ha triat una forma menys carregada de component polític, i s'han anat emprant denominacions com ara Terres de Cruïlla, territoris de l'antiga diòcesi de Tortosa o comarques de la diòcesi de Tortosa.
El que acaba sent més usual, tanmateix, és fer referència a aquest territori anomenant cadascun dels seus integrants. Exemple d'això és la lletra de la cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries:
| “ | «Diu que al Tossal dels Tres Reis, quan fa vent, sona una jota, i que la canten tres veus, tres veus que es saben entendre: Matarranya, Maestrat i la gran terra de l’Ebre. |
” |
|
—Quico el Célio, De la Terra de l'Ebre DO |
||
[edita] Delimitació
Els criteris que s'han anat succeint per delimitar la zona en el mapa han estat diversos; lingüístics i administratius (històrics o actuals), i molts cops només el mar ha aparegut com a única frontera clara a l'est. La raó principal ha estat el marcat caràcter de zona de transició en tots els sentits.
[edita] Criteris
Hi ha un cert acord a arranjar aquesta zona d'acord amb els límits del català tortosí (raó per la qual la zona s'ha delimitat per l'oest coincidint amb la frontera lingüística de la llengua catalana i s'ha exclòs el municipi d'Olocau del Rei, als Ports). Cal tenir en compte, però, que el tortosí ja és per si mateix un dialecte de transició, i la seua extensió pot ser major o menor depenent de la font d'informació i, geolectalment, en relació de quines isoglosses es prenen com a pertinents a l'hora de delimitar-lo.
Les principals diferències de postura es dónen, lògicament, pel que fa a la delimitació de la zona al sud i, sobretot, al nord. Hi ha dos criteris secundaris, en aquest cas, que fan decantar cap a un cantó o cap a un altre l'adscripció d'un territori:
- el fet de pertànyer a la diòcesi de Tortosa, en l'actualitat o en el passat.
- el fet de pertànyer a la conca hidrogràfica de l'Ebre; en excepció d'aquelles regions que formin part de la del Segre, que seran ja d'un marcat caracter ponentí.
[edita] El sud
Pel que fa al sud es dicuteix la inclusió de tot el Maestrat històric o simplement de la part més identificada amb la Diòcesi (comarques dels Ports, Baix Maestrat i municipis de Catí i Tírig, de l'Alt Maestrat).
[edita] El nord
Pel que fa al nord, s'accepta que en formin part les quatre comarques que integren la vegueria de les Terres de l'Ebre. Tanmateix, i degut a la forta incidència irradiadora en matèria socioeconòmica de les ciutats de Lleida i Reus, està discutida l'adscripció de les zones següents (alguna de les quals es repeteix):
- Mequinensa (dins del Baix Cinca, a la Franja de Ponent), gran capital de l'Aiguabarreig.
- Els sis municipis de la província de Lleida que no formen part de la conca hidrogràfica del Segre però sí de la de l'Ebre. Tres són del Segrià (Almatret, Llardecans i Maials) i tres de les Garrigues (Bovera, la Granadella i Bellaguarda).
- El municipi de Maials. Fins l'última modificació dels límits del bisbat de Tortosa, aquest municipi en formava part.
- Els vint-i-set pobles de la conca hidrogràfica del Siurana (afluent de l'Ebre): el Priorat, tres municipis del Baix Camp (l'Arbolí, la Febró i Prades) i Vilanova de Prades (a la Conca de Barberà).
- Els deu pobles del Priorat que formen part del bisbat de Tortosa (la Bisbal, Cabacés, Capçanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa)
- Els tres pobles del Baix Camp que formen part del bisbat de Tortosa: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Pratdip i Colldejou.
