Catalanitat de Cristòfor Colom

De Viquipèdia

Estàtua de Colom a Barcelona.

Signatures de Colom, amb uns símbols no desxifrats. A l'esquerra: Xpo Ferens. A la dreta: Almirant (sic).

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom, enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tortosa, Lleida, Eivissa, Palma o Felanitx. Algunes de les afirmacions són meres conjectures, però en conjunt l'argumentació sobre la tesi de la seva catalanitat presenta respostes als misteris que envolten Colom, resolen algunes llacunes de la tesi genovesa i formen una alternativa considerable.

Taula de continguts

1 Investigadors
2 Oposició
3 Referències
- 3.1 Recull de bibliografia
4 Enllaços externs

[edita] Investigadors

La primera referència sobre la catalanitat de Colom és del segle XVIII. Pere Serra i Postius va escriure que, encara que Colom havia nascut al Genovesat, el cognom és originari de Catalunya. Afirma Luis Ulloa que persistia a Catalunya la convicció que l'origen de Colom tenia alguna connexió catalana. A principi del segle XX, Francesc Carreras i Candi investiga un corsari anomenat Colom i relacionat amb Guillem Casenove-Coullon.

[edita] Luís Ulloa

L'historiador peruà Luís Ulloa (Lima, 1869 - Barcelona, 1936) va establir les bases de l'argumentació de les tesis catalanes que posteriorment han anat aprofundint altres investigadors. Va fixar el cognom com Colom, ja utilitzat en vida del navegant, i el més probable per explicar el castellanitzat Colón. Assegura que Colom sabia català, explicant així les errades que feia en castellà. Explica que Colom havia de ser de família noble i de tradició marinera.

Ulloa identifica Colom amb Joan Colom, noble català rebel·lat contra el rei Joan II, i al servei de Renat d'Anjou, aspirant al tro. Derrotada la revolució catalana, Colom va fer de corsari junt amb Guillem Casenove, conegut a França com Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana. Colom podria ser l'anomenat Coullon el Jove. A més, havia reconegut al rei Ferran que havia servit a Renat d'Anjou i havia atacat la nau Fernandina. Els dos corsaris ataquen unes naus genoveses davant la costa portuguesa i, després de naufragar, s'estableix a Lisboa i canvia el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.

En un treball posterior poc rigorós assegura que Colom ja havia estat a Amèrica uns anys abans, navegant des d'Islàndia. Això va ser aprofitat pels seus detractors per desacreditar tot el seu treball.

[edita] Salvador Madariaga

Salvador Madariaga (La Corunya, 1886 - Locarno, 1978) fa una barreja de les tesis catalanes, genovesa i jueva, i conclou que Colom devia haver nascut a Gènova procedent d'una família catalana que havia emigrat per ser jueva.

[edita] Enrique Bayerri

Enrique Bayerri i Bartomeu (Tortosa, 1882-1958) afirma que Colom coneixia bé la costa catalana que cita en diverses ocasions, inclosa la petita Tortosa. Proposa que Colom era de l'antiga illa de Gènova, al riu Ebre davant de Tortosa. Amb el temps aquesta illa ha quedat unida a la riba i avui és el barri de Ferreries. A Tortosa hi havia diversos Coloms registrats.

[edita] Caius Parellada

Caius Parellada i Cardellach (?-2002), col·laborador d'Ulloa i coneixedor de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, escriu el 1985 que al dirigir-se Colom als Reis Catòlics com « mis señores naturales » reconeix que era súbdit seu. No era una expressió normal, i l'antecedent més proper es troba en un discurs del rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà de 1406.

[edita] Nito Verdera

El periodista Nito Verdera (Eivissa, 1934) estudia els topònims que Colom va utilitzar a les Índies i conclou que una part significativa està relacionada amb Eivissa i Formentera. Després d'investigar les famílies Colom a Eivissa, i els coneixements del navegant relacionats amb l'escola de cartografia de Mallorca, afirma que Colom era d'origen jueu nascut a Eivissa.

[edita] Gabriel Verd Martorell

Diversos investigadors, com Manuel López Flores i Gabriel Verd Martorell, agrupats a l'Associació Cultural Cristòfor Colom, defensen que Colom va néixer a Felanitx, fill natural del príncep Carles de Viana i de Margalida Colom que era de família pagesa probablement conversa. Amb aquesta tesi s'ajunten els arguments de la llengua catalana, la participació en la guerra contra Joan II, la pirateria, la tradició marinera, l'origen noble i la relació amb el judaisme.

Gravat de 1559. Segons Bilbeny en diferents edicions es van canviar les banderes.

[edita] Jordi Bilbeny

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fa un repàs a la documentació relacionada amb la descoberta i manté la tesi que hi ha hagut manipulació per ocultar la catalanitat de Colom en favor del domini colonial per part de la Corona de Castella. Segon Bilbeny Colom era de Barcelona, on va ser enterrat, i es deia Joan Colom i Bertran.

[edita] Oposició

Les principals dificultats i crítiques d'aquestes tesis són:

Falta de formació acadèmica d'alguns dels investigadors, com ara Nito Verdera o Gabriel Verd.
Falta de proves documentals equiparables a la tesi genovesa.
Barreja de tesis, hipòtesis i conjectures.
Prejudicis ideològics, tant catalanistes com anticatalanistes.
Falta d'unitat acadèmica. Francesc Albardaner, en nom del Centre d'Estudis Colombins, afirma que algunes teories mancades de base, en referència a Bilbeny, perjudiquen els esforços dedicats a defensar el possible origen català de Colom.

[edita] Referències

ULLOA, Luís. Cristòfor Colom fou català. Llibreria Catalònia, Barcelona, 1927.
ULLOA, Lluís, Noves proves de la catalanitat de Colom, Llibreria Oriental-Americana. París, s.d.
BAYERRI, Enrique. Colón tal cual fué. Porter, Barcelona, 1961.
VERDERA, Nito. La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco, Kaydeda, Madrid, 1988. ISBN 84-86879-07-8

[edita] Recull de bibliografia

ARENAS I SAMPERA, Joaquim. A la recerca d'una història amagada, Llar del Llibre
BILBENY, Jordi. Brevíssima relació de la destrucció de la història. La Falsificació de la Descoberta Catalana d'Amèrica, Els Llibres del Setciències, Arenys de Mar, 2004.
BILBENY, Jordi. La descoberta catalana d'Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història Edicions Gargot, S.C.P., Granollers, 1999.
BILBENY, Jordi. Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, Proa, Barcelona, 2006.
BRINKBÄUMER, Klaus i HÖGES, Clemens. El último viaje de Cristóbal Colón, Destino, 2006
CASTELLNOU, Josep Maria. Cristòfor Colom, català (Com parlava Cristòfor Colom?), Llar del llibre, 1989.
CATALÀ I ROCA, Pere. Un corsari anomenat Colom, Editorial Dalmau
CERDÀ, Juan. Mallorca ¿cuna de Colom?, Felanitx, 1968.
ESLAVA GALÁN, Juan. El enigma de Colón, Planeta, 2006.
MIRALLES, Joan. "La connexió mallorquina amb el descobridor del Nou Món", Serra d’Or, maig 1992, pàgs. 26-28.
MIRALLES, Joan. "La connexió mallorquina amb l’entorn social de Colom", L’Avenç, Barcelona, setembre 1992, pàgs. 10-17.
MIRALLES, Joan. "Els Colom de la ciutat de Mallorca en el segle XV", L’Avenç, Barcelona, novembre 1992, pàgs. 8-13.
MIRALLES, Joan. "Christophe Colomb et Majorque", Catalònia. Culture, Centre Unesco de Catalunya, janvier 1993, Barcelona, pàg. 48.
PARELLADA, Caius. Colom venç Colombo, Aleu & Domingo, 1986.
SUAU ALABERN, Joan. La tesis mallorquina de Cristóbal Colón, Ediciones Cort, Palma, 1967.
VALERA, Consuelo. Cristóbal Colón, de corsario a almirante, Lunwerg Editores, 2005
VALLHONRAT, Ernest. Colón, súbdito de la Corona de Aragón, Edicions Tarraco, 2005.
VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón era noble y de sangre real: una realidad, nació en Mallorca, Palma, 1989.
VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón y la revelación del enigma, 1986.
VERDERA, Nito. Cristòfor Colom, catalanoparlante, Editorial Mediterrània-Eivissa, 1994.