Cristòfor Colom
De Viquipèdia
Cristòfor Colom (Gènova?, 1451?-Valladolid?, 1506), fou un almirall al servei dels Reis Catòlics, virrei i governador de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana. Encara que va insistir en que es tractava de les Índies, i que no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] La polèmica sobre l'origen de Colom
Respecte a l'origen de Colom s'ha de dir que moltes vegades hi ha capitols confusos perquè alguns documents van desaparèixer, a vegades intencionadament (en el cas dels documents relacionats amb els plets colombins), mentre altres han estat falsificats, si bé el propi almirall diu que és genovès. Amb tot s'ha de dir que qualque historiador, és el cas de Juan Eslava Galán, presenta a l'almirall com un gran entabanador, si bé les seves mentides són les pròpies d'un mercader, ofici que va fer durant un temps, que ha d'enaltir les seves mercaderies, si les vol vendre, i la conclusió a la que arriba aquest historiador és que el descobridor era d'origen genovès. Aquest fets, i el desig de voler veure com a pròpia la pàtria de Colom, han fet que diversos autors, alguns amb oberta polèmica amb els altres, el facin grecs, anglès, portuguès, francès, cors de Calvi, suís, i àdhuc bizantí. Pel que fa al suposat Colom espanyol n'hi ha un de Pontevedra, basat en documents que la Reial Acadèmia de la Història, en el 1926, descobrí, amb un examen pericial, que eren falsos. El Colom mallorquí es basa en proves que es donen per falses: l'afirmació de Juan de Borromeo, de 1494 que declarara que Pedro Mártir de Anglería li havia dit que Colom era fill del príncep de Viana i una dona de Felanitx, Margarita o Margalida, i que, de nin, hauria viscut a Son Ramonet, o Terra Rotja, aprop de Felanitx. Si Verd Martorell proclama l'origen mallorquí de Colom, Nito Verdera el fa eivissenc, encara que pareix que l'únic argument que presenta són els noms que va posant als indrets que descobreix. El Colom català està defensat, paradoxalment per un peruà: Luis Ulloa Cisneros, a aquesta tesi s'hi sumen alguns historiadors catalans encara que no es posen d'acord en el lloc exacte del naixement del descobridor. Ricardo Sanz Garcia el fa de l'Alcarria.
[edita] Primers anys (fins el 1476)
Cristòfor Colom apareix a la història el 1476 quan es produeix un combat naval entre pirates i genovesos i arriba nedant a la costa de Portugal. Els anys anteriors són un misteri ja que ell mateix va amagar el seu origen. La tesi acceptada majoritàriament és la genovesa basada en documents notarials i judicials. Aquesta tesi és discutida per tenir algunes llacunes i entre diverses alternatives diferents investigadors han destacat la catalanitat de Cristòfor Colom.
Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristòfor i Bartolomé, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Dels dos restants, Giovanni va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre.
Segons va afirmar el mateix Colom, va estar vint-i-tres anys navegant. Posteriorment cita l'illa grega de Quios, Tortosa i la costa mediterrània des de Cotlliure, que havia de conèixer en aquesta època. Va reconèixer, a més, que va participar al servei de Renat d'Anjou en la captura a Tunísia de la nau Fernandina del rei català Joan II, que es produí entre 1472 i 1476.
El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'un atac del pirata Guillem Casenove-Coullon, conegut com Colom el Jove, a unes naus genoveses.
[edita] Portugal i Castella (1476-1492)
S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa treballa de cartògraf i es casa, el 1479, amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjat cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers. A la mort de Filipa, Colom es trasllada a Castella.
Inicialment ben acollit, els seus plans van passar de comissió en comissió durant anys. Un cop acabada la guerra amb Granada, i gràcies als intermediaris fra Juan Pérez, de La Rábida, Joan de Coloma, secretari del rei, i el valencià Lluís de Santàngel, que va aportar la financiació, es van firmar finalment les capitulacions de Santa Fe, el 17 d'abril de 1492. Segons aquestes capitulacions, firmades a Granada i arxivades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, Colom aconseguí una desena part dels beneficis, l'almirallat i el virregnat vitalicis i hereditaris.
[edita] Els viatges a Amèrica (1492-1504)
Finalment, el 2 d'agost de 1492, Colom, amb tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María, al voltant de 90 homes, reclutats pels germans Pinzón, van formar una flota que connectaria dos continents per a sempre.
[edita] Últims anys (des del 1504)
[edita] Vegeu també
- Descobriment d'Amèrica per a més informació sobre el viatge, i la seva transcendència.
- Catalanitat de Cristòfor Colom, recull de tesis alternatives a la portuguesa o genovesa.
