Cerà mica
De Viquipèdia
La cerà mica és l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. La paraula cerà mica deriva del grec, i es refereix estrictament a l'argila en totes les seves formes. Sigui om sigui a la época moderna també pot significar l'ús de materials inorgà nics no metà l·lics. L'"argila vermella", la varietat impura del caolÃ, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i quÃmics per a millorar la seua presentació. El caolà és una associació complexa de sÃlice, alúmina, i aigua.
La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolà (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparència, sobretot a l'extrem orient). El caolà és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plà stiques). La més impura de les quals és el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma d'òxid fèrric o ferrós que li dóna el color caracterÃstic. Per a molts usos són necessà ries caracterÃstiques de duresa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusió diferent. El vidriat és un dels tractaments de la superfÃcie que esdevé de la antiga necessitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).
Actualment és tant un vehicle d'expressió artÃstica, una professió artesana o una indústria. Aixi mateix, procesos cerà mics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologies (conductors, aïllants tèrmics i elèctrics, etcétera...). Exemples de materials industrial de cerà mica són els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imants.
A la branca artÃstica i artesana, els productes tant són simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les caracterÃstiques del material: duresa, durabilitat, porositat (o falta d'ella), encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i, la més important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a ús industrial i que permet l'estabilitat, tan en cru, com en cuit).
Ceramista és el nom de l'oficiant artesà o artista.
