Pisa
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Pisa (Èlide)». |
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Compta amb uns 89.000 habitants. És capital de la província homònima.
Taula de continguts |
[edita] La ciutat
La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral.
Acull l'Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment compta amb 48.000 estudiants.
El ciutadà de Pisa més conegut, Galileo Galilei, ha donat nom a l'aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.
[edita] Història
[edita] Època romana
Pisae (transcrit Pises però coneguda com Pisa) es el nom clàssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d'Etrúria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Cató s'acosta mes que altres autors i diu que fou fundada pels etruscs sota el rei Tarcon, però després afegeix que fou a un lloc on abans vivien els teutans de parla grega, cosa que sens dubte es erroni.
Com a ciutat etrusca res es coneix de Pisae i les restes trobades son molt minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lígurs i dins la confederació etrusca eren un poder marítim important i probablement practicaven la pirateria.
La primera vegada que apareix a la història és el 225 aC quan el cònsol C. Atilius va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exercit va atacar i derrotar als gals prop de Telamon. Així en aquell any Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou mol utilitzat pels romans. D'aquí va sortir P. Scipio cap a Massàlia al començament de la segona guerra púnica el 218 aC, i aquí va tornar al saber que Anníbal ja havia creuat els Alps.
Mes tard la guerra amb els lígurs la va convertir en la plaça forta romana a la zona fronterera amb Ligúria. El 193 aC fou inesperadament atacada per un exercit de quaranta mil lígurs i va quedar assetjada, essent rescatada pel cònsol Minucius; el territori fou assolat pels lígurs diverses vegades.
El 180 aC els pisans van convidar a Roma a establir una colònia al seu territori, el que es va portar a efecte gaudint la colònia del dret llatí.
Al segle següent i com totes les colònies de dret llatí, la Lex Julia la va convertir en municipi romà. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importància durant tot l'Imperi.
El seu port era Portus Pisanus del que estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aigües minerals que son la moderna Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud.
[edita] Edat mitjana i moderna
-
- Aquesta apartat és encara un esborrany
A l'Edat Mitjana Pisa era una de les repúbliques marítimes d'Itàlia juntament amb Venècia, Gènova i Amalfi. El seu apogeu tingué lloc durant els segles XII i XIII i regia, com a ciutat estat, Sardenya (entre d'altres). El 1284 fou derrotada per Gènova a la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar. El 1406 passà sota sobirania florentina i perdé definitivament la independència. Pertanyé al ducat de la Toscana fins a la seva incorporació a Itàlia el 1871.
