Cerverí de Girona

De Viquipèdia

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es creu que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines, que pensa, amb arguments poc convincents, que Guillem de Cervera i Cerverí de Girona són dos personatges diferents i que el primer és uns 30 anys anterior al segon. Ens limitem aquí a constatar aquesta divergència d'opinions i optem per no entrar en polèmica i presentar-los com el mateix trobador.

Es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa que es conserva de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i té també un llarg poema moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.

La seva obra la podem agrupar de la manera següent:

Obra popular. Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la "Viadeyra" (cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge; és similar a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses).
Obra amorosa. Des d'una pastorel·la a cançons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temàtica (pèrdua del cordó...).
Obra moral. Sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials... Molt sovint la crítica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a polítiques.
Obra religiosa. Una alba religiosa, composicions en lloança de la Verge, etc.
Obra narrativa. Cinc obres de temàtica diversa: Oració de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Sermó.
Els proverbis, que consta de 1197 quartetes de versos hexasíl·labs (aquesta llarga composició, que també se sol anomenar Versos proverbials, correspon a Guillem de Cervera). És un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d'exemples de la realitat quotidiana o històrica. En la dotzena quarteta, després d'algunes estrofes introductòries, concreta la finalitat de l'obra: "Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perquè voldria que fóssiu rics / de saber i de seny".

A més de la magnitud de l'obra és interessant la preocupació per l'estil i per la investigació poètica, quant l'originalitat formal, per exemple.

A continuació una "viadeyra", que és una composició que es cantava en els viatges per tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del camí. Es tracta d'una poesia de procedència popular com podeu veure fàcilment per la mètrica i pel contingut. Aquesta és l'única viadeyra que es conserva.

VIADEYRA

No'l prenatz lo fals marit,
Jana delgada!

I
No'l prenatz lo fals jurat,
que pes es mal ensenyat,
Jana delgada!

II
No'l prenatz lo fals marit,
que pes es ez adormit,
Yana delgada!

III
Que pec es mal ensenyat,
no sia per vos amat,
Jana delgada!

IV
Que pec es ez adormit,
no jaga amb vos el llit,
Jana delgada!

V
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat,
Jana delgada!

VI
No jaga ab vos el lit;
mes vos y valra l'amich,
Jana delgada!

VIADEYRA

No el prengueu el fals marit,
Joana delicada!

I
No el prengueu el fals jurat,
que és ruc mal educat,
Joana delicada!

II
No el prengueu el mal marit,
que és ruc que és ensopit,
Joana delicada!

III
Que és ruc mal educat,
no sigui per vós amat,
Joana delicada!

IV
Que és ruc, és adormit,
no jegui amb vós al llit,
Joana delicada!

V
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu d'amagat,
Joana delicada!

VI
No jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l'amic,
Joana delicada!

En l'article de pastorel·les es pot llegir una pastorel·la de Cerverí de Girona. De la mateixa manera també es pot trobar una alba religiosa en el corresponent article.

En la següent peça, davant d'algun cortesà que ha gosat comparar els joglars amb els botxins, Cerverí destaca els mèrits dels primers i els demèrits dels segons, encara que davant d'una possible confusió entre joglars i trobadors deixa ben clar que ell és un trobador i que el seu ofici és el mateix que el del rei, i que si això li reconeixen ja el poden anomenar joglar, si pensen que trobar i joglaria és "enllaçar mots". Observeu que, com en altres ocasions, a la tornada el trobador elogia la vescomtessa de Cardona i la seva estimada "Sobrepretz".

Lo vers del saig e del joglar

I
Si cel que ditz entre saig e jutglar
no sab ne ve ne coneix partimen,
dic que be sap que qui no ver, men,
que gran vertutz volc Deus per juglars far;
e juglar van / siguen los bos tot dia,
e saig cercan / los avols tota via.

II
Sans Genis ac offici de juglar
ez amet Deus e servic leyalmen,
e Deus det li lo compayno viven
q'en paradis devi'ab luy estar;
e juglar, can / c'obs li fos, li daria,
e saigs ab gran / gaug lo pe li tolria.

III
La candela d'Arraz fo de juglar,
per qui Deus fay miracles a presen;
e juglars vol que tuit sion valen,
e saig a gaug de tolr'e de raubar;
juglars, celan, / a mort lo deffendria,
e saigs, lian / pel col, lo penjaria.

IV
Tebes sabem qu'estorcet per jutglar
can volc aucir Alexandris la gen;
mantas patz fan juglar bels ditz dizen,
per que no fan ab saig a comparar;
juglars denan / totz l'escuzaria,
e saigs, doblan / lo mal, l'acuzaria.

V
Daurels ac nom eixamen de jutglar
qui pel senyor det son fyll a turmen.
D'aytals jutglars comrera mays de cen,
si non duptes del vers trop alonjar;
car juglar dan / alegre cortezia,
e saig tot l'an / tristor, ir'e feunia.

VI
Eu no razo per mi meteus juglar,
ne suy juglars ne.n fau captenimen,
carço qu'eu fatz fan l'aut rey entenden;
mas mans noms aug a mans amans carjar:
c'om vay nomnan / tal clerc on es falsia
ez ab aytan / d'enjan con de clercia.

VII
Sobreptz blan, / e leys de Cartz volria
ab d'onor tan / con eu deziraria.

VIII
Si motz laçan / trobars es juglaria,
eu e.l rei chan: / n'em juglar d'una guia.

El vers del botxí i del joglar

I
A aquell qui diu que entre botxí i joglar
no sap ni veu ni coneix diferència
dic que bé sap que no diu veritat, menteix,
perquè grans miracles ha volgut fer Déu a través dels joglars;
i els joglars van / seguint els bons tot el dia,
i els botxins cercant / els dolents sempre.

II
Sant Genís tingué ofici de joglar
i estimà Déu i el serví lleialment,
i Déu li va donar vivint company
que en el paradís havia d'estar amb ell;
i el joglar qualsevol cosa / que li fos necessària li donaria
i el botxí amb gran / goig el peu li tallaria.

III
La candela d'Arràs fou d'un joglar,
per la qual Déu fa miracles actualment;
i el joglar vol que tots siguin honorables,
i el botxí té goig de prendre i de robar;
el joglar, amagant-lo / de la mort el defensaria,
i el botxí, lligant-lo / pel coll el penjaria.

IV
Sabem que Tebes se salvà per un joglar
quan Alexandre volgué matar la gent:
moltes paus fan els joglars dient bells mots,
per tant no han de ser comparats amb els botxí;
el joglar davant / de tots l'excusaria,
i el botxí, doblant / el mal, l'acusaria.

V
Igualment tingué fama de joglar Daurel
qui pel seu senyor lliurà son fill al turment.
De tals joglars en comptaria més de cent,
si no temés allargar massa el vers,
perquè els joglars donen / alegre cortesia,
i els botxins tot l'any / tristor, ira i indiganació.

VI
Jo no defenso per mi mateix els joglars,
ni sóc joglar ni en tinc els seus costums,
perquè això que jo faig, fan els alts; reis entesos;
però molts noms sento a molts enamorats atribuir:
perquè es va anomenant / a tal, clergue, on hi ha la falsedat,
i hi ha tant / d'engany com de clercia.

VII
Sobrepretz serveixo, / i per aquella dels Cards voldria
tant d'honor / com jo desitjaria.

VIII
Si enllaçant mots / trobar és joglaria,
jo i el rei cantem: / som joglars del mateix tipus.

Com en el cas de la "viadeyra", de la qual només es conserva la de Cerverí de Girona, a continuació una composició que es denomina "espingadura" i que també és única i, a més, té igualment les característiques pròpies de la poesia popular. El primer que observareu és que es tracta d'una composició que porta un títol concret, cosa que no era habitual entre el trobadors ni en la poesia medieval en general, en què normalment es designava el poema amb el primer vers; també observareu que en el títol i al llarg del poema apareix el verb espingar que potser us resultarà estrany i que no hem traduït perquè existeix en el català actual amb el sentit de "sonar un instrument agut com la gralla...". Quant al contingut, fixeu-vos que d'una manera alegre, desenfadada i reiterativa -molt pròpia de la poesia popular- es parla de la preferència de les dames per l'amant en detriment del marit, que estarà sota la pluja o tancat a l'armari. Finalment, en la segona tornada, el trobador concreta aquells de qui depèn amorosament i políticament: la dama a la qual va dedicar algunes cançons i que s'amaga sota el "senhal" de "Sobrepretz" (Excés de mèrit), el vescomte de Cardona, i l'infant Pere, fill de Jaume I.

Espingadura d'en Cerverí

A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

I
Li amic iran espingan,
a la plug'e al ven iran,
e cil que no espingaran
a la plug'e al ven iran,
las domnas seran a lor dan,
e.ls escarniran
e.ls escarniran.
A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

II
L'enfans vey ab joy ez ab xan,
a la plug'e al ven iran,
al jardi el prat verdeyan,
a la plug'e al ven iran,
e las flors e.ls auzels chantan,
e.ls auzels chantan
e.ls auzels chantan.
A la plug'e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.

III
De mon joy me play ço que.y fan,
c'un armari an
on los maritz van.

IV
Sobrepretz e Cardona blan
e.N Peyre l'enfan,
e.N Peyrel'enfan.

Espingadura d'en Cerverí

A la pluja i al vent aniran
els qui muller tenen,
els qui muller tenen.

I
Els enamorats aniran espingant,
a la pluja i al vent aniran,
i aquells qui no espingaran
a la pluja i al vent aniran,
les dames trobaran enutjades,
i els escarniran
i els escarniran.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.

II
Els nois veig amb alegria i cantant,
ala pluja i al vent aniran,
al jardí i al prat verdejant,
a la pluja i al vent aniran,
i les flors i els ocells cantant,
i els ocells cantant
i els ocells cantant.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.

III
Per a la meva satisfacció em plau el que fan,
perquè un armari tenen
on els marits van.

IV
Sobrepretz i Cardona serveixo
i a en Pere l'infant,
i a en Pere l'infant.

En els llargues hores del palau, Cerverí de Girona buscava d'entretenir els cortesans amb composicions que s'aparten força del que hem llegit fins ara i anaven més enllà de l'ortodoxia trobadoresca quan, com en el primer text, quan fent gala del seu enginy, presentava a l'infant una estrofa escrita en diverses llengües i el desafiva a escriure'n una de semblant que obtindria com a premi un "esparver de setembre".

En un altra ocasió amagava un desig i un convenciment sota un joc lingüístic que els oïdors havien de descobrir.

I

Nunca querria eu achar
ric home con mal coraçon,
mas volria senyor trobar
que'm dones ses deman son do
E voldroye touz les jors de ma vie
dames trover o pris de tota jan;
e si hemna trobava ab enfan
pel mim cap, io, micer, la pyllaria.

Un esparver daria a l'Enfan
de setembre, s'aytal cobla'm fazia.

I

Mai no voldria jo trobar
ric home amb mal cor,
sinó que voldria senyor trobar
que em donés sense demanar el seu do.
I voldria tots els dies de ma vida
dames trobar lluny de tota gent;
i si dona trobava amb engany
pel meu cap, jo, senyor, la prendria.

Un esparver donaria a l'Infant
de setembre, si cobla semblant em fes.