Collserola
De Viquipèdia
La serra de Collserola és una part de la Serralada Litoral compresa entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès i culmina a 512 m d'altitud, al cim del Tibidabo. D'altres cims importants són el Turó del Puig (465 m), el Puig d'Olorda (424 m), el Turó de Valldaura (419 m), el Turó de la Magarola (o del Maltall) (429 m), Sant Pere Màrtir (384 m) i el Puig Madrona (337 m).
Conté una àmpli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.
La vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc.
L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.
El nom de Collserola vé de "Coll (de) s'Erola", amb un ús arcaïc de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.
Taula de continguts |
[edita] Geologia
La serra està formada majoritàriament per roques metamòrfiques (licorelles, esquits i pissarres) de l'era primària plegades intensament, a diferència dels trams contigus de la Serralada Litoral: el massíssos de l'Ordal i el Garraf són formats per roques sedimentàries secundàries i la Serra de Marina i la del Corredor són majoritàriament granítiques[1].
Per sota de les roques metamòrfiques, hi ha un sòcol grànitic producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia herciniana. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent va alterar les roques del voltant (és el que s'anomena metamorfisme de contacte), formant una aureola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs com els voltants del Tibidabo. Això es pot observar al vessant barceloní, al peu del qual trobem, de manera discontínua, afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes (en contacte amb el granit) i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.[2] A l'altre extrem de la serra, reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat a la Mina Berta.[1]
Per damunt de les licorelles, trobem en alguns llocs afloraments calcaris, com el del Puig d'Olorda i el Turó de Montcada, explotats per fàbriques de ciment.
[edita] el Parc de Collserola
Per preservar aquest espai, el 1987 es va constituir el Parc de Collserola, que té una superfície de 8.465 hectàrees. Es tracta d'un Espai d'interés natural, i està gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i per la Diputació de Barcelona.
[edita] Torre de Collserola
Dalt del turó de la Vilana, a 445 m d'altitud, s'hi aixeca la Torre de Collserola, torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informacio de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). La torre fa 268 m d'alçada i l'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.
[edita] Barri de Collserola
El barri de Collserola integrant del Districte Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona està format pels següents territoris:
- Vallvidrera
- Les Planes
- Tibidabo
[edita] Enllaços externs
- Web del Parc de Collserola
- Web de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, formada per un grup d'entitats que treballen per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola. Aquestes entitats són dels diferents municipis, nou en total, que envolten la serra. La web inclou un plànol de Collserola.
- Tres rutes en bicicleta per Collserola, amb perfil i mapa esquemàtic de cada una.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Raspall, A. et al. Guia de Natura del Parc de Collserola. Barcelona, 2004. Consorci del Parc de Collserola. ISBN 84-69-3165-X
- ↑ SOLÉ SABARÍS, Lluís (dir.) Ciclo de Geología práctica sobre los alrededores de Barcelona. Madrid, 1964. Dirección General de Enseñanza Media
|
|||
{{{contingut-títol}}}
Arc de Triomf · Avinguda Diagonal · Pavelló de Barcelona · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral de Santa Eulàlia · Estatua de Colom · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Forum · Fossar de les Moreres · Fundació Joan Miró · Gran Via de les Corts Catalanes · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Hotel Arts · El Call · Monestir de Jonqueres · La Boqueria · La Rambla · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · L'Anella Olímpica de Barcelona · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal de Barcelona · Palau Güell · Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Virreina · Parlament de Catalunya · Passeig de Gràcia · Monestir de Pedralbes · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Poble Espanyol · Rambla de Catalunya · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell {{{contingut-títol}}}
Museu d'arqueologia de Catalunya · CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Institut Botànic de Barcelona · Jardí Botànic · MACBA
{{{contingut-títol}}}
{{{contingut-títol}}}
Gran Teatre del Liceu · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea {{{contingut-títol}}}
Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc Güell |