Monestir de Pedralbes
De Viquipèdia
El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt de monuments d'estil gòtic situats a la ciutat de Barcelona. El 1993 una part del monestir va ser cedida a la ciutat per albergar part de la col·lecció pictòrica Thyssen-Bornemisza.
Taula de continguts |
[edita] Història
El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.
La reina va posar especial interès en aquest monestir al qual va dotar de diversos privilegis. Gràcies a un d'aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.
La pròpia Elisenda va fer construir un palau annex al que es va traslladar al morir el seu marit, el 1327. Elisenda va residir al palau del monestir fins el moment de la seva mort el 1367. No obstant això, no queden restes d'aquest palau ja que la pròpia reina va ordenar al seu testament que l'edifici fora derruït després de la seva defunció.
Durant la Guerra dels Segadors de 1640, les monges van ser exclaustrades i es van allotjar a la residència del marquès d'Aitona. En virtut de l'acord establert per Elisenda de Montcada amb la ciutat, les religioses van ser escortades fins a la seva destinació per soldats armats. La mare abadessa tancava el seguici, acompanyada pel segon conseller de la ciutat.
El 1991 es va declarar el monestir Monument Històric Artístic. Una part va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, moltes d'elles pertanyents al patrimoni de les religioses. El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar la col·lecció Thyssen-Bornemisza. El 2004, una part d'aquesta col·lecció es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint a una edificació annexa.
[edita] El monestir
El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven accés al recinte.
L'església de Pedralbes consta d'una única nau i estava presidida per un retaule gòtic elaborat per Jaume Huguet, perdut actualment. El claustre, al voltant del que s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Està format per amplis arcs que es donen suport sobre nombroses columnes. Els capitells estan decorats amb l'emblema dels reis d'Aragó i el de la casa de Montcada.
Una de les estances a la que s'accedeix des del claustre és el panteó de la reina Elisenda. L'estàtua que corona la tomba de la reina la mostra en les dues facetes que més van influir en la seva vida: d'una banda es pot veure a la reina amb vestit curt i coronada com reina mentre que per l'altre se la veu vestida com a vídua.
També destaca la capella de Sant Miquel en la qual es poden veure diverses pintures de Ferrer Bassa. Realitzades en 1346, les obres mostren la influència que va rebre aquest artista del pintor italià Giotto.
[edita] Bibliografia
- Rabuñal, Anxo et alt: Imatges de Catalunya, El País-Aguilar, Barcelona, 1995 ISBN 8403596316
- SANJUST i LATORRE, C. “The Construction of the Royal Monastery of Santa Maria de Pedralbes
(Barcelona)”, a Dunkeld, Malcolm; Proceedings of the Second International Congress on Construction History, Cambridge, 2006. [Volume 3], pp. 2815-2832.
- SANJUST i LATORRE, C. “El edificio del Monasterio de Pedralbes de Barcelona durante la
Reforma. Usos e intervenciones.” Proceedings of III Congreso Internacional del Monacato Femenino en España, Portugal y América, 1492-2000, VIFORCOS MARINAS, Mo Isabel; CAMPOS SÁNCHEZ-BORDONA, Mo Dolores (coords.), Fundadores, Fundaciones y espacios de vida conventual. Universidad de León: 2005. pp. 731-745. ISBN; 84-9773-202-2
- SANJUST i LATORRE, C. “La infermeria del Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Escenari de
canvis en la comunitat de clarisses i novetats artístiques.” Jornades de Joves Historiadors i historiadores 3es, Sense memòria no hi ha futur: actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores, Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, 13, 14 i 15 de març del 2003. Barcelona, Editorial Afers, 2004. ISBN: 84-95916-28-2
[edita] Enllaços externs
|
|||
{{{contingut-títol}}}
Arc de Triomf · Avinguda Diagonal · Pavelló de Barcelona · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral de Santa Eulàlia · Estatua de Colom · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Forum · Fossar de les Moreres · Fundació Joan Miró · Gran Via de les Corts Catalanes · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Hotel Arts · El Call · Monestir de Jonqueres · La Boqueria · La Rambla · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · L'Anella Olímpica de Barcelona · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal de Barcelona · Palau Güell · Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Virreina · Parlament de Catalunya · Passeig de Gràcia · Monestir de Pedralbes · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Poble Espanyol · Rambla de Catalunya · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell {{{contingut-títol}}}
Museu d'arqueologia de Catalunya · CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Institut Botànic de Barcelona · Jardí Botànic · MACBA
{{{contingut-títol}}}
{{{contingut-títol}}}
Gran Teatre del Liceu · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea {{{contingut-títol}}}
Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc Güell |