Consell de la Llengua Occitana
De Viquipèdia
El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO [ˌseˌɛlˈu / ˈklɔ] (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat els 1996-1997.
Taula de continguts |
[edita] Dominis de competència
El CLO gestiona la norma clàssica occitana (no intervé pas en la gestió d'altres normes menys difoses de l'occità coma ara la norma mistralenca, la norma de l'Escòla dau Pò o la norma bonaudiana).
La seva competència s'estén a totes les terres i totes les varietats de llengua occitana perquè la norma clàssica té la vocació de trobar solucions coordenades i convergents a l'escala de la llengua, en tot respectar els grans dialectes.
S'ocupa de tots els aspectes de la norma lingüística:
- l'ortografia o norma ortogràfica (regles per a escriure els sons, per ex. realizar i no realisar*)
- la norma oral (regles per a fixar la llengua parlada, per ex. quimia i no el gal·licisme chimia*, la vòli seguir i no el gal·licisme vòli la seguir*).
[edita] Preconitzacions
El CLO ha realitzat sobretot un treball de clarificació i de precisió. Ha resolt casos de divergència en la interpretació de la norma, desenvolupats entre el 1975 i el 1996, i ha tocat punts que no eren pas gaire clars abans.
Amb tot, el CLO defenssa una estabilitat i una fidelitat a la norma clàssica tal com Loís Alibèrt l'ha formulà el 1935 amb la seva Gramatica occitana segon los parlars lengadocians. Els punts modificats, respecte a Alibèrt, són molt superficials i poc nombrosos.
Els documents que sintetitzen les normes del CLO es troben en aquest web: http://www.geocities.com/Athens/7156/CLO0.html
[edita] Històric
[edita] L'empenta del començament
El CLO es va fundar el 1996 (oficialment el 1997). Les seves primeres reunions de fundació i de treball es van fer a Tolosa de Llenguadoc (1996 i 1997) i després a Nimes (1997).
La motivació per fundar el CLO va venir de la crisi i del desordre que afectaven la norma clàssica occitana des del 1975. En teoria, la norma clàssica es basava sobre l'obra de Loís Alibèrt a partir de la seva Gramatica occitana segon los parlars lengadocians del 1935, i després sobre la gestió d'aquesta norma per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) del 1945 enllà. Tot i així, a partir del 1975, l'IEO va deixar que es desenvolupessin pràctiques antinormatives o contradictòries dins seu, en les seves pròpies publicacions, i deixant de garantir, així, la difusió d'una norma estable i unívoca.
La iniciativa de fundació del CLO va ésser doble:
- va venir d'una banda del Gidilòc (Grup d'Iniciativa per un Diccionari Informatitzat de la Llenga Occitana)
- i d'altra banda, del Sector de Lingüística de l'IEO.
Ambdós organismes van manifestar la voluntat comuna de trobar solucions al desordre normatiu.
La composició del CLO es va fer en convidar especialistes reconeguts i actors culturals de diverses sensibilitats, segons el principi de la cooptació. Després, socis nous van entrar al CLO i altres el van deixar.
Les primeres reunions del 1996 (informal, a Tolosa) i del 1997 (de fundació oficial del CLO, a Tolosa, preseguida per una altra reunió a Nimes) van dur una sèrie de recomandacions per a resoldre les divergències d'ortografia més recurrents, que afectaven el conjunt de l'occità. També la reunió de Nimes va precisar qualques principis més específics per al provençal, el niçard i el vivaroalpí. En va sortir un document públic que resumia les solucions.
Els anys següents, del 1997 al 2002, el CLO va fer altres reunions regulars. Va adoptar una sèrie de solucions per a resoldre altres problemes recurrents, no solament en l'ortografia sinó en la norma oral.
[edita] Les dificultats
Tot i això, tensions van néixer els anys següents quan el CLO va començar de voler resoldre problemes suplementaris. Molt aviat, una part dels actors culturals (a vegades, fins i tot, certs membres del CLO) no es van mostrar gaire favorables per a trobar solucions consensuals o per a acceptar les decisions de la majoria dels membres del CLO.
El Gidilòc, un dels cofondadors del Consell, ha continuat fent una col·laboració científica regular endins les activitats del CLO.
L'IEO, l'altre cofundador del Consell, havia mostrat al començament una actitud de partenari actiu i constructiu dins el CLO. L'assemblea general de l'IEO del 1998 havia votat el reconeixement i l'adopció de les preconitzacions del CLO. Però a causa de les tensions creixents, el 2001, la direcció de l'IEO va canviar d'actitud i va proposar de sortir del CLO per fundar un organisme concurrent que se seria anomenat Acadèmia Occitana. Finalment, a partir del 2002, l'IEO i el CLO van fer diverses reunions de treball per a trobar un acord renovat de col·laboració i de reconeixement mutu, però les negociacions no van reixir. Des del 2002, aquestes tensions diverses han alentit el ritme de treball del CLO, que fins i tot continua existint jurídicament com a associació.
[edita] L'heretatge del CLO avui
Avui, les preconitzacions del CLO estan seguides per una part del moviment occitanista, que hi veu una solució útil per a desenvolupar l'occità d'una manera més ordenada, especialment en pedagogia. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999, per l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO) des del seu Congrés de Tolosa del 1997, pel Gidilòc que és membre fundador del CLO, i per una part dels ensenyants, formadors i organismes culturals. Certs llibres, CDs i DVDs precisen, en les pàgines de començament, que apliquen la norma del CLO.
Una altra part del moviment occitanista mostra sia indiferència, sia una manca d'informació, sia fins i tot una hostilitat envers la norma clàssica tal com el CLO la gestiona.
