Edward Victor Appleton
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1947) |
Edward Victor Appleton ( Bradford, Anglaterra 1892 - Edimburg, Escòcia 1965 ) fou un físic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1947.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 6 de setembre de 1892 a la ciutat anglesa de Bradford. Després de graduar-se en Ciències Naturals al Saint John's College de la Universitat de Cambridge va participar en la Primera Guerra Mundial. Al seu retorn va ingressar l'any 1920 al Laboratori Cavendish com a ajundant en física experimental. Entre 1924 i 1936 fou professor de física a la Universitat de Londres i entre aquest últim any i 1939 de Filosofia Natural a la Universitat de Cambridge. Entre 1939 i 1949 fou secretari del Department of Scientific and Industrial Research.
Edward Victor Appleton morí el 21 d'abril de 1965 a la ciutat d'Edimburg.
[edita] Recerca científica
La postulació de l'existència d'una capa conductora en els límits superiors de l'atmosfera, comportà que Guglielmo Marconi aconseguís investigar i realitzar les seves primers transmissions transatlàntiques mitjançant senyals que havien de ser refrectades per poder arribar a la seva destinació.
El 1902 Oliver Heaviside i Arthur Edwin Kennelly van proposar independentment l'existència d'una capa conductora que reflectiria senyals de ràdio. Mitjançant les sevs investigacions Appleton havia observat que la força dels senyals de ràdio d'un transmissor a determinada freqüència disminuïen al recórrer una trajectòria de centenars de quilòmetres o que tot i la seva constància durant el dia variaven durant la nit. Això el va conduir a creure que era possible que dos senyals de ràdio fossin rebudes, una viatjant al llarg de la terra, i l'altra reflectida per una capa a l'atmosfera superior. La variació en la força de la senyal de ràdio total va ser el resultat del patró d'interferència dels dos senyals.
Per provar la seva teoria Appleton va utilitzar el transmissor de difusió de la ràdio British Broadcasting Corporation (BBC) a la població anglesa de Bournemouth, transmetent un senyal cap al límit superior de l'atmosfera. Després va rebre els senyals de ràdio prop de Cambridge, provant que aquestes senyals s'havien reflectit. Fent un canvi periòdic a la freqüència del senyal de ràdio de la difusió va poder amidar quant temps necessitaven els senyals viatjar a les capes de l'atmosfera superior i retornar. D'aquesta manera calculà que l'altura de la capa de reflex era de 96.6 km sobre la terra, el que avui es coneix amb el nom de ionosfera.
El 1947 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera, que va conduir al desenvolupament del radar.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Appleton de la Lluna.
