Premi Nobel de Física
De Viquipèdia
| Premis Nobel |
 |
| Física | Química | Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | Pau | |
El Premi Nobel de Física, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, i el premi s'entrega a Estocolm (Suècia)
[edita] Guanyadors del premi Nobel de Física
| Any | Premiat | Notes |
|---|---|---|
| 2006 | John C. Mather (EUA) i George F. Smoot (EUA) | per la seva recerca sobre els cossos negres i l'anisotropia de la radiació còsmica de fons |
| 2005 | Roy J. Glauber (EUA) | per la seva contribució a la teoria quàntica de coherència òptica |
| John L. Hall (EUA) i Theodor W. Hänsch (Alemanya) | per les seves contribucions en el desenvolupament de l'Espectroscòpia basada en el làser | |
| 2004 | David J. Gross (EUA), David Politzer (EUA) i Frank Wilczek (EUA) | pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta |
| 2003 | Alexei Alexeevich Abrikosov (Rússia) , Vitaly Ginzburg (Rússia) i Anthony J. Leggett (EUA) | per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa |
| 2002 | Raymond Davis Jr (EUA) i Masatoshi Koshiba (Japó) | per les seves contribucions, pioneres, a l'astrofísica, en particular en la detecció de neutrins còsmics |
| Riccardo Giacconi (Itàlia/EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en l'astrofísica, en particular en descobriment de fonts còsmiques de raigs X | |
| 2001 | Eric A. Cornell (EUA), Wolfgang Ketterle (Alemanya) i Carl E. Wieman (EUA) | pels seus treballs al voltant del Condensat de Bose-Einstein |
| 2000 | Zhores Ivanovich Alferov (Rússia) i Herbert Kroemer (EUA) | pel desenvolupament d'heteroestructures per a semiconductors d'alta velocitat i optoelectrònica |
| Jack S. Kilby (EUA) | per la invenció del circuit integrat monolític | |
| 1999 | Gerardus 't Hooft (Països Baixos) i Martinus J.G. Veltman (Països Baixos) | per aclarir l'estructura quàntica de la Interacció electrodèbil |
| 1998 | Robert B. Laughlin (EUA), Horst L. Störmer (Alemanya) i Daniel C. Tsui (R.P. Xina/EUA) | pel descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions carregades de fraccions, anomenat Efecte Hall Quàntic |
| 1997 | Steven Chu (EUA), Claude Cohen-Tannoudji (França) i William D. Phillips (EUA) | pels seus treballs pioners en el refredament d'àtoms utilitzant el làser |
| 1996 | David Morris Lee (EUA), Douglas D. Osheroff (EUA) i Robert C. Richardson (EUA) | pels seus descobriments en superfluids amb l'isòtop Heli-3 |
| 1995 | Martin L. Perl (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en la física del Leptó i especialment en el descobriment de la partícula Tau |
| Frederick Reines (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en la física del Leptó i especialment en la detecció del neutrí | |
| 1994 | Bertram Brockhouse (Canadà) | per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la difracció de neutrons per l'estudi de la matèria, i especialment pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons |
| Clifford Shull (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la difracció de neutrons per l'estudi de la matèria | |
| 1993 | Russell A. Hulse (EUA) i Joseph Hooton Taylor (EUA) | pel descobriment d'un nou tipus de púlsar i les noves possibilitats d'estudi al voltant de la gravitació |
| 1992 | Georges Charpak (Polònia/França) | per la invenció i desenvolupament de detectors de partícules |
| 1991 | Pierre-Gilles de Gennes (França) | pel descobriment de mètodes d'estudi al voltant dels sistemes simples i com aquests poden esdevenir formes més complexes de la matèria, en particular de cristalls líquids i polímers |
| 1990 | Jerome Isaac Friedman (EUA), Henry W. Kendall (EUA) i Richard E. Taylor (Canadà/EUA) | per les seves investigacions sobre els neutrons i protons, de vital importància en el desenvolupament del model quàntic |
| 1989 | Norman Foster Ramsey (EUA) | per les seves investigacions sobre mètodes oscilatoris que han estat usats en l'elaboració de rellotge atòmics |
| Hans G. Dehmelt (Alemanya/EUA) i Wolfgang Paul (Alemanya) | pel desenvolupament de l'ion trap | |
| 1988 | Leon M. Lederman (EUA), Melvin Schwartz (EUA) i Jack Steinberger (Alemanya/EUA) | pels seus treballs sobre el neutrí |
| 1987 | Johannes Georg Bednorz (Alemanya) i Karl Alexander Müller (Suïssa) | pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials ceràmics |
| 1986 | Ernst Ruska (Alemanya) | pel seu treball sobre els electrons òptics i pel diseny del primer microscopi electrònic |
| Gerd Binnig (Alemanya) i Heinrich Rohrer (Suïssa) | pel diseny del primer microscopi d'exploració d'efecte túnel | |
| 1985 | Klaus von Klitzing (Alemanya) | pel descobriment de l'Efecte Hall Quàntic |
| 1984 | Carlo Rubbia (Itàlia) i Simon van der Meer (Països Baixos) | pels seus treballs que, a llarg plaç, han permés descobrir el Bosó W i Z |
| 1983 | Subramanyan Chandrasekhar (Índia/EUA) | pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles |
| William Alfred Fowler (EUA) | pels seus treballs, teòrics i experimentals, de les reaccions nuclears en la formació dels elements químics de l'univers | |
| 1982 | Kenneth G. Wilson (EUA) | pel desenvolupament de la teoria de fenòmens crítics amb el canvi d'estat |
| 1981 | Nicolaas Bloembergen (Països Baixos/EUA) i Arthur Leonard Schawlow (EUA) | per la seva contribució al desenvolupament del làser espectroscòpic |
| Kai Siegbahn (Suècia) | per les seves contribucions en el desenvolupament del làser espectroscòpic d'alta ressolució | |
| 1980 | James Watson Cronin (EUA) i Val Logsdon Fitch (EUA) | pels seus descobriments al voltant de la violació dels principis de la simetria en la partícula kaó |
| 1979 | Sheldon Lee Glashow (EUA), Abdus Salam (Pakistan) i Steven Weinberg (EUA) | pels seus treballs sobre la Interacció electrodèbil |
| 1978 | Pyotr Leonidovich Kapitsa (URSS) | pels seus treballs sobre la física de les baixes temperatures |
| Arno Penzias (EUA) i Robert Woodrow Wilson (EUA) | pel seu descobriment de la Radiació còsmica de fons | |
| 1977 | Philip Warren Anderson (EUA), Nevill Francis Mott (Regne Unit) i John Hasbrouck van Vleck (EUA) | per les seves investigacions teòriques sobre l'electromagnetisme |
| 1976 | Burton Richter (EUA) i Samuel Chao Chung Ting (EUA) | pel descobriment de la partícula subatòmica J |
| 1975 | Aage Niels Bohr (Dinamarca), Ben Roy Mottelson (EUA/Dinamarca) i Leo James Rainwater (EUA) | per la seva recerca en la descripció quàntica dels nucleons |
| 1974 | Martin Ryle (Regne Unit) i Antony Hewish (Regne Unit) | per la seva recerca, pionera, en radioastronomia, i en el seu paper decissiu en la descoberta dels púlsars |
| 1973 | Leo Esaki (Japó/EUA) i Ivar Giaever (Noruega) | pels experiments sobre semiconductors i superconductors |
| Brian David Josephson (Regne Unit) | pels seus treballs teòrics sobre superconductors, coneguts amb el nom de l'efecte Josephson | |
| 1972 | John Bardeen (EUA), Leon Neil Cooper (EUA) i John Robert Schrieffer (EUA) | pels seus treballs conjunts sobre la teoria de la superconductivitat, coneguda com Teoria BCS *John Bardeen és l'única persona guardona dos cops amb el Premi Nobel de Física |
| 1971 | Dennis Gabor (Hongria) | pel descobriment de l'holografia |
| 1970 | Hannes Olof Gösta Alfvén (Suècia) | pels seus treballs relacionats amb el Plasma |
| Louis Eugène Félix Néel (França) | pels seus treballs sobre el ferromagnetisme | |
| 1969 | Murray Gell-Mann (EUA) | per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions |
| 1968 | Luis Walter Álvarez (EUA) | per les seves contribucions en la classificació de partícules elementals gràcies a l'acclerador de partícules lineal |
| 1967 | Hans Albrecht Bethe (Alemanya/EUA) | per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producció energètica en les estrelles |
| 1966 | Alfred Kastler (França) | per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les resonàncies hertzianes en els àtoms |
| 1965 | Sin-Itiro Tomonaga (Japó), Julian Schwinger (EUA) i Richard Feynman (EUA) | pels seus treballs fonamentals en electrodinàmica quàntica |
| 1964 | Charles Hard Townes (EUA), Nicolai Basov (URSS), Aleksandr Prokhorov (URSS) | pels seus treballs en el camp de l'electrònica quàntica, basat en els principis del màser-làser |
| 1963 | Eugene Wigner (Hongria) | per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, particularment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria |
| Maria Göppert-Mayer (Alemanya) i Johannes Hans Jensen (Alemanya) | pels seus descobriments de l'estructura nuclear orbital | |
| 1962 | Lev Davidovich Landau (URSS) | per teoria de la materia condensada, en particular de l'heli líquid |
| 1961 | Robert Hofstadter (EUA) | pels seus estudis, pioners, sobre la dispersió de l'electró en els nuclis atòmics i pels seus descobriments relatius a l'estructura dels nucleons |
| Rudolf Ludwig Mössbauer (Alemanya) | pels seus treballs sobre l'absorció de radiació gamma | |
| 1960 | Donald Arthur Glaser (EUA) | per la invenció de la càmara de bombolles |
| 1959 | Emilio Gino Segrè (Itàlia/EUA) i Owen Chamberlain (EUA) | pel descobriment de l'antiprotó |
| 1958 | Pavel Alekseyevich Cherenkov (URSS), Il'ja Frank (URSS) i Igor Tamm (URSS) | pel descobriment i la interpretació de la Radiació Cherenkov-Vavilov |
| 1957 | Chen Ning Yang (R.P. Xina/EUA) i Tsung-Dao Lee (R.P. Xina/EUA) | pels seus estudis sobre les interaccions dèbils, observant com entre partícules elementals no hi havia simetria |
| 1956 | William Shockley (EUA), John Bardeen (EUA) i Walter Houser Brattain (EUA) | per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor *John Bardeen és l'única persona guardona dos cops amb el Premi Nobel de Física |
| 1955 | Willis Lamb (EUA) | pel descobriment de l'estructura fina de l'espectre de l'hidrogen |
| Polykarp Kusch (Alemanya/EUA) | per demostrar que el moment magnètic de l'electró era més gran que el seu valor teòric, provocant la reconsideració i la innovació en l'electrodinàmica quàntica | |
| 1954 | Max Born (Alemanya/EUA) | per la seva recerca en la mecànica quàntica, especialment en l'estudi de la funció de les ones |
| Walther Bothe (Alemanya) | per la invenció del mètode de les coincidències en l'ús del comptador Geiger, per l'estudi de les radiacions | |
| 1953 | Frits Zernike (Països Baixos) | per la invenció del microscopi de constrast |
| 1952 | Felix Bloch (Suïssa) i Edward Mills Purcell (EUA) | pels seus estudis, per separat, sobre la medició de camps magnètics en el nucli atòmic, ressonància magnètica nuclear |
| 1951 | John Douglas Cockcroft (Regne Unit) i Ernest Walton (Irlanda) | pels seus treballs sobre la transmutació dels nuclis atòmics mitjançant l'ús de partícules artificialment accelerades |
| 1950 | Cecil Frank Powell (Regne Unit) | pel desenvolupament d'un mètode fotogràfic per estudiar els procesos nuclears i pel subsegüent descobriment del pió, una partícula subatòmica pesada |
| 1949 | Hideki Yukawa (Japó) | per la formulació de la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears |
| 1948 | Patrick Blackett (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre raigs còsmics gràcies al desenvolupament de la cambra de Wilson |
| 1947 | Edward Victor Appleton (Regne Unit) | per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera, que va comportar el desenvolupament del radar |
| 1946 | Percy Williams Bridgman (EUA) | pels seus estudis sobre la física de les altes pressions |
| 1945 | Wolfgang Ernst Pauli (Àustria-Hongria/Suïssa) | per la formulació del Principi d'exclusió |
| 1944 | Isidor Isaac Rabi (Àustria-Hongria/EUA) | pel descobriment del mètode de resonància gràcies al qual és possible verificar el registre de les propietats magnètiques dels àtoms |
| 1943 | Otto Stern (Alemanya/EUA) | pel descobriment del moment magnètic del protó |
| 1942 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1941 | ||
| 1940 | ||
| 1939 | Ernest Lawrence (EUA) | per la invenció i desnenvolupament del ciclotró |
| 1938 | Enrico Fermi (Itàlia/EUA) | pels seus treballs sobre l'existència de nou elements radioactius produits per la radiació de neutrons i pels seus descobriments sobre les relacions nuclears obtingudes a partirde neutrons lents |
| 1937 | Clinton Joseph Davisson (EUA) i George Paget Thomson (Regne Unit) | pel descobriment de la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propiestats ondulatòries |
| 1936 | Victor Franz Hess (Àustria-Hongria/EUA) | pel descobriment de la radiació còsmica |
| Carl David Anderson (EUA) | pel descobriment del positró | |
| 1935 | James Chadwick (Regne Unit) | pel descobriment del neutró |
| 1934 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1933 | Erwin Schrödinger (Àustria-Hongria) i Paul Dirac (Regne Unit) | pels seus treballs sobre la teoria atòmica |
| 1932 | Werner Karl Heisenberg (Alemanya) | per la creació de la mecànica quàntica, que ha permés el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen |
| 1931 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1930 | Chandrasekhara Raman (Índia) | pels seus treballs al volant de la llum, i la formulació de l'efecte Raman |
| 1929 | Louis-Victor de Broglie (França) | pel descobriment de la naturalesa ondulatòria de l'electró, coneguda com la hipòtesi de Broglie |
| 1928 | Owen Willans Richardson (Regne Unit) | pels seus estudis sobre els fenòmens termoiònics i per la llei de Richardson |
| 1927 | Arthur Holly Compton (EUA) | pels seus estudis sobre els raigs X i la formulació de l'efecte Compton |
| Charles Wilson (Regne Unit) | pels seus estudis sobre el vapor i la creació de la cambra de Wilson | |
| 1926 | Jean Baptiste Perrin (França) | pels seus treballs sobre la discontinuitat en la màteria i pel descobriment de l'equilibri de sedimentació |
| 1925 | James Franck (Alemanya) i Gustav Ludwig Hertz (Alemanya) | pel descobriment de les lleis que governen l'impacte d'un electró sobre un àtom |
| 1924 | Manne Siegbahn (Suècia) | pels seus descobriments en el camp de l'espectroscòpia per raigs X |
| 1923 | Robert Andrews Millikan (EUA) | pels seus treballs per determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric |
| 1922 | Niels Henrik David Bohr (Dinamarca) | pels seus treballs sobre l'estructura atòmica i la radiació |
| 1921 | Albert Einstein (Alemanya) | per l'explicació de l'efecte fotoelèctric i les seves contribucions a la física teòrica |
| 1920 | Charles-Edouard Guillaume (Suïssa) | pel descobriment de l'invar, aleació d'acer i níquel |
| 1919 | Johannes Stark (Alemanya) | pel descobriment de l'efecte Doppler i el desdoblament de les línies espectrals quan la llum està sotmesa a un camp elèctric intens |
| 1918 | Max Planck (Alemanya) | pel seu avança de la física amb el descobriment de la teoria quàntica |
| 1917 | Charles Glover Barkla (Regne Unit) | pel descobriment de les característiques dels raigs X |
| 1916 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1915 | William Henry Bragg (Regne Unit) i William Lawrence Bragg (Austràlia) | pels seus estudis de l'estructura cristal·lina gràcies a la refracció i difracció dels raigs X |
| 1914 | Max von Laue (Alemanya) | pels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls |
| 1913 | Heike Kamerlingh Onnes (Països Baixos) | per les seves investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que van permetre la producció de l'heli líquid |
| 1912 | Gustaf Dalén (Suècia) | per l'invent anomenat vàlvula solar, capaç d'encendre i apagar de forma automàtica els fanals |
| 1911 | Wilhelm Wien (Alemanya) | per la formulació de la llei de radiació del calor, anomenada llei de Wien |
| 1910 | Johannes van der Waals (Països Baixos) | pel seu treball en la formulació de l'equació de l'estat dels gasos i els líquids |
| 1909 | Guglielmo Marconi (Itàlia) i Carl Ferdinand Braun (Alemanya) | per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils |
| 1908 | Gabriel Lippmann (França) | pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics del color mitjançant la interferència |
| 1907 | Albert Abraham Michelson (Prússia-EUA) | pel seus treballs al voltant de la velocitat de la llum |
| 1906 | Joseph John Thomson (Regne Unit) | pel seus treballs sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos |
| 1905 | Philipp Lenard (Alemanya) | pels seus treballs al voltant dels raigs catòdics |
| 1904 | John Strutt (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre la densitat d'un bon nombre de gasos així com pel descobriment de l'argó |
| 1903 | Henri Becquerel (França) | en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espotània |
| Pierre Curie (França) i Marie Curie (Polònia/França) | en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel | |
| 1902 | Hendrik Lorentz (Països Baixos) i Pieter Zeeman (Països Baixos) | pels seus treballs sobre la influència del magnetisme sobre la radiació, originant la radiació electromagnètica |
| 1901 | Wilhelm Röntgen (Alemanya) | pel descobriment de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X |
