Eivissenc

De Viquipèdia

L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.

Taula de continguts

1 Sintaxi
2 Fonètica
3 Lèxic
- 3.1 Variants de l'eivissenc
4 Referències

[edita] Sintaxi

A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:

L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...
Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifràstica: aní per vaig anar.
Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
Augmentatius amb el sufix -él·lo (homenél·lo), mentre que en mallorquí i menorquí -el·lo és un diminutiu.
Dos en femení no pren la forma dues, com en valencià.
Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del català central.
Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valencià.

[edita] Fonètica

Extensió de Ĭ, Ē > [ε] a les Pitiüses, a l'oest de l'illa d'Eivissa

La fonètica de l'eivissenc és la pròpia del català balear, excepte alguns casos que s'aproxima més al català central:

La "o" àtona es pronuncia "u".
La "r" final i la "t" final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
"Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
Metàtesis: garrafó per gafarró, pixarell per passerell.

[edita] Lèxic

Asenada és bestiesa (asada en mallorquí, menorquí i valencià), amb les variants aseneria, fer s'ase...
Baldraca és càntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
Bambo és ximple (bàmbol en mallorquí i menorquí).
Boix és nen, compartit amb el balear al·lot.
Calces són mitges.
Canís és canyís, com en mallorquí. El topònim es Canar significa el canyar.
Casament és casa de camp.
Dacsa és blat de moro, com en valencià.
Endevineta és endevinalla o endevinador.
Entrepusall és obstacle.
Feiner és treballador.
Fener és feiner, com en mallorquí.
Jugaroll és joguina.
Llaminer és fi de tracte.
Madera és fusta. Fusta!, és una exclamació de fàstic.
Meco és nen en to despectiu.
Mesquin és infeliç o pobret en to compassiu.
Mica és gens.
Palm és pam.
Pardal és ocell, com en valencià (aucell en mallorquí), i teulats són pardals.
Pebràs és rovelló.
Pebrera és pebrot, com en valencià (pebre en mallorquí i menorquí).
Polit és bonic, com en menorquí.
Polp és pop, com en valencià.
Remendós és espavilat (també es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
Sovent és sovint.
Tarda, com en català central, és capvespre en mallorquí i menorquí.
Uc és un aüc eivissenc.
Vesí és veí (veïnat en mallorquí).

[edita] Variants de l'eivissenc

Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica i més pròxima a les formes balears, i la variant de vila té alguna influència del català central i del valencià.

Vila	Pagès	Nota
aigua, llengua...	aigo, llengo	pronunciat com "u": aigu, llengu
ametler, metla	ametller, metlla
delfí	galfí
desset, devuit, denou	disset, divuit, dinou
dut	duit	duit en mallorquí i menorquí
esmorzar	morzar	berenar en mallorquí i menorquí
faig	faç	faç en mallorquí i menorquí
família, memòria...	famili, memori...
güelo	major	avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona
millor	mellor
ningú	nengú
siré, siria	seré, seria
vore	veure

A més, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'absència de la e neutra tònica.

[edita] Referències

VILLANGÓMEZ LLOBET, Marià. Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../e/i/v/Eivissenc.html"

Categories: Pitiüses | Dialectes catalans