Enric Solà i Palerm
De Viquipèdia
Enric Solà i Palerm (València, 1941) és un advocat valencià que treballa com a registrador de la propietat, i és autor de diversos escrits de divulgació legislativa.
Llicenciat en Dret l'any 1963 amb el premi Rodríguez Fornos, en Filosofia l'any 66 i en Medicina l'any 82, ha sigut professor de la Universitat de València i l'any 1970 ingressà amb el número u al Cos de Registradors de la Propietat i Mercantils, exercint-ne la professió per tot el domini lingüístic; representant dels registradors valencians al Consell Valencià del Moviment Europeu i a l'Observatori de Dret Civil Valencià, hi ha aportat diversos estudis sobre temàtica foral.
També és l'autor de l'Estatut d'Elx (1975) a petició de Fuster, de l'Informe jurídic sobre l'ensenyament del valencià en l'etapa preautonòmica i de diferents col·laboracions en premsa escrita, moltes d'elles en el setmanari El Temps.
Guardonat amb el premi periodístic Memorial Joan B. Cendrós en la Nit de Santa Llúcia de 1987, i amb el Jaume I d'Actuació Cívica de la fundació del mateix nom l'any 2001, recentment ha publicat el llibre Recuperem els Furs (Tres i Quatre, València, 2004).
 |
Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
