Escorpí
De Viquipèdia
- Aquest article és sobre l'animal. Per a l'article sobre la constel·lació del zodíac, vegeu: Escorpió
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Pseudochactoidea |
||||||||||
L'escorpí és un animal invertebrat amb vuit potes que pertany a l'ordre escorpins en la classe dels aràcnids.
Taula de continguts |
[edita] Característiques físiques
El cos de l'escorpí es divideix en 2 segments principals: el cefalotòrax i l'abdomen. El cefalotòrax és el prosoma i l'abdomen consta de mesosoma i de metasoma;
Prosoma: el cap de l'escorpí que abraça la closca, els ulls, els quelícers (peces bucals) i els pedipalps (pinces).
Mesosoma: el cos principal de l'escorpí conté els seus pulmons, zona digestiva i òrgans sexuals. Els 4 parells potes marxadores (una característica comuna a tots els aràcnids) s'uneixen a aquesta secció així com les pintes (òrgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma té una armadura de plaques quitinoses, les de la superfície superior són les tergites i les de la superfície inferior són les esternites.
Metasoma: la cua de l'escorpí, està composada per 5 segments. L'últim conté l'anus i porta el telson (l'agulló) que comprèn la vesícula que sosté un parell de glàndules del verí, i el aculeus hipodèrmic, la llengüeta usada per injectar el verí.
[edita] Característiques físiques principals de l'escorpí
Pedipalps: aquests són un parell de les cames modificades que s'han desenvolupat en forma d'urpes. Les urpes s'utilitzen sobretot per a la captura de la presa, però també formen una part important en la dansa d'acoblament de l'escorpí. Els pedipalps estan fets de més de 6 segments. L'urpa mateixa està formada pel dit fix superior (tíbia) i el dit movible més baix (tars). La mida dels pedipalps depèn molt de l'espècie. No obstant això, una tendència general és que com més verinós és l'escorpí, més prims són els pedipalps. Els escorpins amb el verí menys potent utilitzen les seves tenalles més grans per sotmetre la presa.
Pectines: són un parell d'òrgans sensorials en forma de ploma, consistents en una fila de clavilles i els escorpins són els únics que els tenen. Els pectines estan situats a la part de sota de l'escorpí units a l'estern. Toquen constantment el terra i desenvolupen un paper important a l'equip sensorial dels escorpins. Els pectines estan coberts de milers de sensors químics que permeten que l'escorpí detecti senyals químics minúsculs en el seu ambient, i desenvolupen probablement un paper important en la interacció, l'acoblament i la caça socials.
Ulls: els escorpins en general tenen tres sistemes d'ulls. Un parell situat al centre superior de la closca que es diuen ulls mitjans. Hi ha dos parells més d'ulls laterals a cada banda del front del prosoma, el número varia segons les espècies. Certes espècies d'escorpins de cova, no obstant, no tenen cap ull, confiant purament en els seus altres sentits. Els ulls d'escorpí són òrgans simples, només són capaços de detectar regions que contrastin fortament quant a intensitat de llum, tal com els horitzons. Els ulls, però, són molt sensibles, alguns han teoritzat que fins i tot permeten que l'escorpí s'orienti per la llum dels estels. Els ulls són importants en la regulació del ritme diari dels escorpins. És dubtós si els utilitzen en la captura de la presa.
[edita] Verí d'escorpí
Totes les espècies d'escorpí tenen verí. Generalment, en l'escorpí el verí es descriu com a neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió en la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats cap a l'activitat en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals (com ara dolor, entumiment o inflor). No obstant això, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans. Entre els més perillosos estan el quinquestriatus de Leiurus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts. Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens rarament, o mai, utilitzen el seu verí, confiant en els seus grossos i forts pedipalps quan capturen la presa.
[edita] El mite del suïcidi
La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això, és falsa, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie (llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins). El mite deriva del fet que els escorpins són ectotèrmes, quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix, d'aquí derivació del mite.
[edita] Creixement
Al contrari que la majoria d'aràcnids, els escorpins són vivípars. Els petits neixen de dos en dos, i la camada, que consta d'una dotzena o més individus, va a la part posterior de la seva mare fins que els petits són prou grans i forts com per a canviar de lloc per sí mateixos. Els joves, d'una manera general, s'assemblen als seus pares i no experimenten cap metamorfosi durant el creixement, que s'acompanya pel canvi periòdic de la pell sencera. El mudar s'efectua per mitjà d'una fractura en l'integument que tenen just a les vores de la closca tot al voltant, exactament com els crancs rei, les aranyes i els Pedipalpi. Amb la fractura, l'escorpí jove va creixent gradualment, deixant la vella closca darrera.
[edita] Orígens
Els escorpins són molt antics. Les seves restes es troben sovint en dipòsits de carbó del període carbonífer, i no s'ha descobert cap diferència estructural essencial entre aquests fòssils i les espècies actuals— que proven que el grup ha existit sense una modificació estructural material des de fa milions d'anys. Aquests escorpins carbonífers van ser precedits per uns altres, i tenen certes afinitats amb els encara més antics aràcnids marins, que van viure al mar i exhibeixen evidentment algunes diferències anatòmiques que els marcaven com a grup diferent. L'afinitat testificada amb els aràcnids marins encara més antics, ens refereixen al grup Gigantostraca. Les seves cames eren curtes, gruixudes, afilades, i acabades en una sola urpa forta, adaptades, sembla ser, com les cames dels crancs de platja, per a mantenir-se ferms a les roques o a les algues malgrat la força de les onades. El mètode de respiració d'aquests animals antics no se sap del cert; però la respiració s'efectuava probablement mitjançant les papades unides a les plaques ventrals del cos. En cap cas no s'ha detectat cap rastre d'estigmes respiratoris ni tan sols en material ben preservat. Aquests escorpins silurians, dels quals el gènere més conegut és el Palaeopzonus, eren de mida petita, només de dos a cinc centímetres de longitud.
[edita] Distribució geogràfica
Els escorpins estan distribuïts gairebé a tot el planeta per sota dels 45° N i la seva distribució geogràfica demostra en molts detalls una correspondència pròxima i interessant amb el dels mamífers, incloent-hi la seva absoluta absència a Nova Zelanda. La seva distribució està en harmonia amb la hipòtesi que es van originar a l'hemisferi nord i que van emigrar al sud en diverses èpoques. La seva absència als països al nord de les latituds abans dites són degudes, sens dubte, a la glaciació comparativament recent d'aquestes àrees. Quan van arribar a l'Àfrica, Madagascar era part d'aquest continent; però la seva arribada a Austràlia va ser després de la separació de Nova Zelanda de l'àrea Austro-Malaia del nord. D'altra banda, el fet d'haver-hi formes properes relacionades a Austràlia i Sud-amèrica d'una banda, i a l'Àfrica tropical i les parts del nord de Sud-amèrica de l'altra, suggereix fortament que Sudamèrica va estar en una data primerenca connectada amb Austràlia per un pont transpacífic i amb Àfrica per una zona de terra transatlàntica més al nord.
De conformitat amb la seva àmplia dispersió, els escorpins s'han adaptat a condicions de vida diverses, a algunes que prosperaven en boscos humits, a d'altres en els plans oberts, a d'altres en deserts arenosos, i a algunes fins i tot en les altes altituds on la terra es cobreix amb neu durant l'hivern. A les zones tropicals, dormen durant les èpoques de sequera; i a les muntanyes passen els mesos freds de l'any en estat d'hibernació.
Primer agafen la presa amb les urpes. Si la presa és forta, la paralitzen amb el seu agulló. Llavors esquincen un trosset, el paeixen i llencen àcids per dissoldre la presa. Llavors la xuclen. Un menjar pren generalment un parell d'hores.
[edita] Escorpins i éssers humans
Els escorpins i els éssers humans han compartit una relació molesta. Envaeixen sovint les habitacions, queden ocults entre la roba i causen lesions. L'espècie africana del nord Androctonus australis es considera entre les espècies més perilloses, i és responsable d'un número desproporcionadament alt de picades i de morts, particularment a Algèria i Tunísia. Les espècies trobades en els Estats Units (generalment del gènere Centruroides) són relativament segures, i es comparen a una picada de la vespa. La víctima ha de romandre tranquil·la. L'atenció mèdica és generalment necessària només per als infants i els ancians, o quan hi ha respiració dificultosa. El gel aplicat a les vores de la picada aplaca el dolor immediatament, i hi ha qui diu que l'amoníac és la panacea. Els escorpins són caçadors, i les cases infestades són generalment el resultat d'un escorpí que troba una ruta fàcil cap a dins. S'han de segellar totes les esquerdes, marcs de porta, els celoberts, i altres punts de l'entrada, tant a l'interior com a l'exterior, i tractar de tallar la cadena d'aliment per a qualsevol insecte dins de la casa. Els propietaris de la casa han d'utilitzar llavors un llum fluorescent a fora de la casa de seguida que es fa de nit. Els escorpins brillen intensament, i ajuda a detectar la seva presència i on crien. Els problemes es remunten sovint als pilars de fusta, a la terra rocallosa, i a les runes, i aquestes àrees es poden netejar posant-hi una gespa densa al perímetre de la casa. Els residents en àrees endèmiques han d'adoptar l'hàbit de netejar les sabates a fora, i mirar els llits abans d'usar-los. Alguns escorpins són bastant dòcils i es poden tenir com a animals domèstics. El més comú d'aquests és l'escorpí emperador, una espècie africana amb un verí bastant suau. La majoria dels escorpins, no obstant això, són més agressius i/o tenen el verí més potent.
[edita] Enllaços externs
- http://www.scorpiology.de (Gran lloc d'informació sobre l'escorpí, per Gunther Witt)
- http://www.angelfire.com/tx4/escorpíes/ (Pàgines d'escorpins de Kari)
- http://www.ub.ntnu.no/escorpí-files/index.php (Els arxius de l'escorpí)
- http://www.goldenphoenixexotica.com (Informació sobre escorpins i altres aràcnids)
