Eslovè
De Viquipèdia
'slovenščina' |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
Altres denominacions: | |
Parlat a: | Eslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria |
Regió: | Europa Central |
Parlants: | 2,2 milions |
Rànquing: | |
Classificació genètica: | Indoeuropea Eslava |
|
|
Llengua oficial de: | Eslovènia, parts de Caríntia i la Unió Europea. |
Regulat per: | Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts |
|
|
ISO 639-1 | sl |
ISO 639-2 | slv |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | SLV |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
L'eslovè és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Es conserva documentació en eslovè des del segle X, tot i que l'auge de la llengua és del segle XVI, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.
La seva gramàtica és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Té tres accents: obert, tancat i circumflex i marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal (n'hi ha vuit). Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes modificacions. Es reconeix l'existència de molts dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació.
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |