Farmacocinètica
De Viquipèdia
La Farmacocinètica és una branc de la farmacologia dedicada a l'estudi del transcurs en el temps de substàncies i la llur relació amb un organisme o un sistema. En la pràctica aquesta disciplina està aplicada majoritàriament als fàrmacs, encara que en principi es refereix a qualsevol substància resident dins d'un organisme o sitema, com els nutrients, metabòlits, hormones endògenes, toxines, etc. Així, en termes bàsics, mentres la farmacodinàmia explora tot el que un fàrmac fa al cos, la farmacocinètica explora que fa el cos al fàrmac.
la Farmacocinètica ha sigut dividida amplament en dues categories d'estudi: l'absorció i la disposició. La disposició està subdividida en el estudi de la distribució, metabolisme i eliminació o excreció del fàrmac. Així que Farmacocinètica està sovint relacionada amb el (L)ADME. Una vegada que en fàrmac està administrat en una dosi, aquest procés compença simultàniament.
- El procés d'absorció es pot veure com l'augment de la quantitat d'un compost o una dosi x introduida dins d'un sistema. L'absorcion estudia intentar definir l'index de l'entrada,dx/dt, de la dosi x. Per exemple, un index constant constant, R, d'un fàrmac podria ser 1 mg/h, mentres que la integral sobre el temps de dx/dt es refereix com el grau de l'entrada del fàrmac, x(t) (la quantitat total de fàrmac x administrat fins un cert temps). De vegades s'assumeix que el fàrmac s'absorbeix pel tracte intestinal en forma d'index d'absorció de 1r ordre designat com Ka. Els perfils coplexos d'absorció poden ser creats amb l'ús de el uso de l'alliberament control·lat, extés, retardat o sincronitzat de fàrmacs des d'una forma de dossificació.
- Els procesos de disposició es poden considerar como l'aïllament del sistema d'una dosi. El procés de disposició distribueix el compost o la substància dins del sistema, el converteix o el metabolitza, i elimina el compost matriu o els seus productes incorporant-los a les rutes d'eliminació corporal. De vegades els compostos o els llurs productes poden romandre indefinidament en el sistema mitjançant rutes metabòliques que els hi incorporen dins de sistema.
La forma funcional de l'aparent depuració sistèmica (en anglès, clearance)Cl, d'un fàrmac x es -(dx/dt)/c(t), on x(t) és la quantitat de droga present i c(t) és la concentració observada del fàrmac (com en el plasma sanguini). Per a un fàrmac monocompartimental administrat intravenòsicament (entrada en embolada) l'equació diferencial de 1r ordre que regeix és:
Vegeu l'article de depuració per a una explicació més detallada i més detallada.
Per a un fàrmac s'assumeix obeir la farmacocinètica monocompartimental, el Cl és igaul a K. V/K és una constant de l'index d'eliminació de 1r ordre i Vés el volum de distribució de la substància (fàrmac), o proporcionalment constant entre x(t) i c(t), es a dir x(t)=c(t)·V. Amb l'equació (2), la vida mitja del fàrmac es pot demostrar que és igual a ln(2)·V/K (col·locar c(t)=c(0)/2 i resoldre t). La integral total de c(t) sobre el temps (o l'Àrea Sota la Corva, ASC) s'utilitza per a calcular la biodispomibilitat, F, d'una substància o compost, la qual dóna el percentatge de la dosi que arriba a la circulació sistèmica.
La teoria de sistemes linials s'ha aplicat per a modelar molts sistemes farmacocinètics quna la linearibilitat està assumida. El test de linearibilitat d'un fàrmac s'obté observant l'ASC de bastants dosis administrades. Si l'ASC varia directament amb la dosi administrada aleshores la depuració sistèmica aparent del fàrmac, Cl, roman constant. Tanmateix, la farmacocinètica pot determinar la linearibilitat o no-linearibilitat, i la variabilitat enfront del temps davant el model matemàtic involucrat per a qualsevol d'aquests processos. El processos linials farmacocinètics són generalment els menys complexos a estudiar, mentres que un sistema no-linial i variable enfront del temps poden ser molt difícils de resoldre i poden no tenir una solució aïllada i numèrica. La farmacocinètica comprén un gran camp de coneixement matemàtic amb molts experts treballant-hi. Aquesta ciència té arrels en la ingenieria, l'estadística, la cinètica química i la medicina.
[edita] Temes relacionats
- Biodisponibilitat
- Concentració d'alcohol a la sang
- Depuració renal
- Cinètica química