Faura
De Viquipèdia
Faura | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi del Camp de Morvedre | |||
Gentilici | Faurer Faurera |
||
Població (INE 2006) | 3.106 | ||
Superfície | 1,7 km2 | ||
Densitat | 1.714,375 hab/km2 | ||
Altitud | 27 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 43’ 40” N 0° 15’ 40” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Sagunt |
Faura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. A 5 Km al nord de Sagunt, pertany a la subcomarca de la Vall de Segó (popularment "Les Valls").
Limita amb les localitats de:Benifairó de les Valls,Quart de les Valls,Quartell i Benavites.
- Faura, web oficial de Faura
Taula de continguts |
[edita] Historia
L'antic recinte de la vila el formaven la plaça Major, la placeta dels Oms, carrer de Dalt, placeta del hostal, carrer de la Volta, del Mig i el carrer de Baix. Extramurs, el carreró del Abrevador i unes poques cases al costat del camí de l'ermita de Santa Bàrbara. Fins al passat segle es van conservar les muralles amb els seus dos portals: el de Morvedre al migdia, i el de San Josép al septentrió.
En el segle XVII va sortir la vila del seu recinte amurallat, edificant un carrer Nou i actualment Major. Però ha estat en les primeres dècades del segle XX i sobretot en els anys 50-70 i encara avui dia, quan la població s'ha estès cap al ponent ocupant àmplies zones que van anar de vinyers en la part més alta i de regadiu en la més pròxima al nucli antic.
[edita] Artística
És ací on es troben els dos monuments més notables de Faura: la seva església parroquial i la casa o palau senyorial. Al palau senyorial va anar en els seus primers temps una torre semblant a la del veí poble de Benevites, fortalesa de la vila, vassalls del senyor, en dies de guerra o d'assalts berberiscs. Tant en l'església com en la casa senyorial trobem de vegades ocults, vestigis d'edificacions romanes.
En la part superior existeix un Viacrucis o calvari, documentat ja el segle XVIII i renovat en 1948, que dóna accés a l'ermita de Santa Bàrbara, els orígens de la qual caldria buscar-los en el segle XVI.
[edita] Cultural-recreativa
Faura conta amb una societat i Banda Joventut Musical, doncs sempre els seus veïns i veines han estat amants de l'art que immortalitza Orfeu; conta també amb una Biblioteca municipal, un ampli poliesportiu i un gimnàs. És tradicional a Faura i pobles valencians el joc de pilota anomenat Galotxa [1].
[edita] Turistica
Des de les montanyes que protegeixen i equilibren el clima benigne d'aquestes valls es veu una gran panoràmica. Als voltants es troba la Font de Quart, que en anys generosos rega gran part de les terres d'aquesta vall; la medieval Torre de Benevites; l'església del despoblat lloc de Benicalaf; el castell d'Almenara, i darrere, les les coves de San Josép en la Vall d´Uixó. Les platges d'Almenara i Sagunt, i a uns 5 km de Faura, la històrica ciutat amb vestigis del seu passat gloriós de Sagunt. En ella pot admirar-se el teatre romà i en el museu, l'esmentat bou ibèric, i el castell, amb idèntic goig difícil de superar en la vista dels seus paisatges des de qualsevol punt del seu cim.
[edita] Festes
Faura celebra les seues festes majors amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius a l'Assumpció de la Verge el 15 d'Agost, a San Roc el 16, i el diumenge següent als Sants Joans i Santa Barbara, la qual és baixada la vespra de la seua festa des de l'ermita a l'església amb gran acompanyament de llums i actuacions. Té fira concedida per privilegi real el dia litúrgic de l'esmentada Santa Barbara, el 4 de desembre, al present celebrada el diumenge immediat amb gran concurrència de públic de Faura i dels pobles veïns.
[edita] Personatges il·lustres
- Álvaro Navarro Serra, Álvaro, pilotari.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |