Festa Major de Sitges
De Viquipèdia
La Festa Major de Sitges es celebra entre el 19 i el 27 d'Agost en honor a Sant Bartomeu (24 d'agost) i és una festa declarada d'interés nacional per la Generalitat de Catalunya. [1] Els seus actes més tradicionals es celebren en les anomenades 36 hores dels dies 23 i 24 d'agost.
Taula de continguts |
[edita] Història
1595 : Al llibre la Cleveria de la Universitat de Sitges es recullen entre d'altres el pagament fet al rector de Sant Pere de Ribes per a fer-se càrrec del sermó del ofici de Sant Bartomeu
1624: Els músics que van prendre part de la Festa Major van cobrar 4 lliures.
1700: Els músics de Vilafranca que prenen part de la Festa Major varen cobrar 14 lliures.
1843: Per primera vegada hi ha referència escrita que es passeji a Sant Bartomeu per la població durant la festivitat.
1847: Primera referència escrita del Ball de les Gitanes.
1853: Per primera vegada les festes de la població tenen denominació de Festa Major i s'hi tiren focs artificials. En aquell any hi varen participar "El Ball de Sant Bartomeu,diables, bastons, gitanes, cercolets i la Moixiganga.
1868: Referència escrita de les participacions a la Festa Major d'almenys el Ball de Bastons, el Ball de Malcasats, el Ball de Diables, el Ball de les Criades i la Moixiganga. Per la nit hi varen haver focs artificials i ball púbilic al "Teatre Vell".
1877: Es celebren dues festes majors paraleles organitzades pel Casino Prado Suburense i la Societat El Retiro degut a la gran rivalitat entre aquestes dues entitats i un mal entés amb l'Ajuntament.
1886: Gràcies a l'Eco de Sitges les cròniques de la Festa Major es poden consultar en aquest mitjà des d'aquest any.
1903: Els gegants llueixen per primera vegada la Medalla de Plata que varen guanyar l'any anterior a les festes de la Mercé.
1908: Degut a les circumstàncies estatals a la festa només hi participen els Diables, els Bastons, els Pastorets i els Cercolets.
1918: L'Ajuntament comença a tractar la Festa Major com un reclam turístic anunciant-la a les estacions de ferrocarril de la rodalia de Barcelona.
1922:Primera aparició del "nou" Drac de Sitges. Va arribar a les 21:30 del 23 d'agost i va ser rebut per tots els balls populars a la Punta.S'estrenen quatre cabeçuts: "Patufet", "Bernat", "Tecla" i "Bartomeu".
1928: Abans dels focs articials s'inaguren les escales de la punta.
1936-37-38: A causa de la Guerra Civil Espanyola no es celebra la Festa Major. El 21 de juliol de 1936 la Esglesia parroquial va ser saquejada però la petita imatge de "Sant Bartomeu" que es passeja pel poble va restar intacte.
1942: Els balls populars presenten "Els Gegantets" i un nou cabeçut.
1945: El 5 d'agost, dia de la Verge del Vinyet, els balls populars incoroporen "L'Àliga" que va ser construida a "Can Figols".
1947: Primera interpretació de la sardana "La Processó de Sant Bartomeu" quan la processó passa per davant del Cap de la Vila, tradició que perdura encara avui en dia.
1952: Es crea la Escola de Grallers de Sitges degut a la dificultat de trobar gralles d'altres poblacions.
1956: Primera referència de participacions exteriors importants: A la matinal varen participar "Els nens del Vendrell", el "Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltrú" i La Banda del Regiment de Jaén.
1965: El diumenge 22 d'agost s'inaguren els nous gegants petits de Sitges que amb el temps han passat a ser coneguts com Gegants Americanos (o Cubanos).
1970: És l'últim any que es celebren les misses solemnes completes de la vigilia.
1971: Es crea la primera colla castellera de la vila: "Els Castellers de Sitges" qeu actuen amb camisa blava, pantaló blanc i faixa negra. Aconsegueixen un pilar de quatre, el 4 de 5 , el 3 de 5 , la torre de 5 i el pilar de 4 aixecat per sota.
1974: Participen per primera vegada una moixiganga infàntil i Els Falcons.s'estrenen els Gegants d'en Montornes que avui en dia actuen per la matinal de Santa Tecla.
1977: L'Ajuntament obliga per primera vegada a tancar els comerços el dia 24 d'agost degut a que és festa local. Durant la Festa Major s'inagura també l'Hort de Can Falç.
1979: S'estrena una parella de gegants Moros fets per artesans sitgetans en record als antics gegants moros dels germans Querol.
1980: Per primera vegada el Ball de les Panderetes és integrat per sitgetans i no és contractat a fora. Es planteja la matinal infàntil per a Santa Tecla.
1984: Una festa conflictiva tot i la estrena de la nova àguila (feta de fibra de vidre) ja que diversos balls no varen participar als actes degut a un polèmic article escrit a L'Eco de Sitges.
1988: Degut a les seves crisis internes deixen de participar a la festa els Castellers de Sitges
1991: La Generalitat de Catalunya declara la Festa Major de Sitges festa d'interés nacional.
1993: Apareix una nova colla de castellers, La Colla Jove de Castellers de Sitges que vesteixen camisa de color ví i pantalons blancs. Avui en dia encara perduren i han realitzat un 4 de 8 com a màxima fita, també participen a la Festa Major.
1995: Les camares del Canal 33 de TVC filmen la Festa Major per al programa cultural "Tarasca". Es filma la entrada de grallers, els balls populars i s'entrevista a Isidre Pañella i al pregoner Joan Yll.
[edita] Balls populars
Actualment el Protocol de la Festa Major de Sitges aprovat l'any 2006 a més de conservar molts altres aspectes indica que per tal que perdurin els balls caldrà que rebin una protecció especial:
- Els Gegants
- Els Gegants Moros
- Els Gegants Americanos
- Els Cabeçuts
- La Colla Vella de Diables de Sitges
- El Drac
- La Colla jove de Diables de Sitges
- L'Àguila
- La Colla de Diables de l'Associació de Balls Populars
- El Ball de Bastons
- El Ball de les Panderetes
- El Ball de les Cintes
- El Ball de les Gitanes
- La Colla Jove de Castellers de Sitges
- La Moixiganga
[edita] Balls desapareguts
Al llarg dels anys els següents balls no han perdurat:
- Els Falcons
- Els Cavallets: Varen actuar únicament a les Festes de l'any 2005 i la poca acceptació per part del públic d'un ball que no havia aparescut mai fins ara juntament a la creació del Protocol de Festa Major han fet que aquest ball desapareixi.
[edita] Actes tradicionals
Aquests actes són els que han perdurat durant els anys i que no es veuen alterats en els programes entre festes majors succesives
[edita] Pregó
Es llegeix el 21 d’agost i convida als ciutadans a participar de la Festa Major.
[edita] Lliurament de la Bandera
La rep el president o presidenta de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla per part de l’estament eclesiàstic el dia 22 d'Agost.
[edita] Entrada de Gralles
Es produeix el 23 d'agost a les 12 del migdia i donen l'inici a les anomenades 36 hores. Diverses colles de grallers de la Escola de Grallers de Sitges i d'altres invitades van fins al Cap de la Vila i interpreten diversos temes i versions amb gralla a aquesta plaça sitgetana sent un dels moments més tradicionals de la festa.
[edita] Processó de la Bandera
Surt del domicili del president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla amb tots els balls populars que es dirigeixen a la casa del pendonista de l’any. Allà es recull el Sant i d’allí es va cap a la parròquia on el rector els rep. El tabernacle amb el sant es col•loca a l’altar a punt de presidir l’ofici de l’endemà.
[edita] Castell de focs
Per tal d'aprofitar l'escenari del passeig marítim sitgetà es realitzen a la punta. Posteriorment els balls populars realitzen la baixada per les escales de la punta. Habitualment quan finalitza la baixada i si la meteorologia ho permet hi ha ball per tal d'amenitzar la espera fins la matinal.
[edita] Matinal
Es realitza a la matinada entre els dies 23 i 24. De nou apareixen tots els balls populars i és tradicional repartir flors a les noies que ho desitjin. També són tradicionals les passades de faixes en les que el públic pot participar amb els balls populars.
[edita] Entrada d'Ofici
les autoritats civils, el jutge de pau, la comissió de Festa Major , el pendonista i els cordonistes i el pregoner/a surten de l'Ajuntament i acompanyats per la banda s’adrecen a la parròquia on són rebuts pel rector i tot seguit es concelebra el solemne ofici de Sant Bartomeu.
[edita] Sortida d'Ofici
Al acabar l'ofici de Sant Bartomeu tots els balls i entremesos fan passada des del Baluard fins a la plaça de l’Ajuntament, mentre la cobla interpreta la sardana La Festa Major.
Els pastorets, cercolets, moixiganga i la colla jove de castellers de Sitges fan el seu ball muntat davant l’ajuntament, mentre els altres balls fan la seva passada i al finalitzar els Castellers de Sitges fan una actuació.
[edita] Processó d'Ofici
Surt a la tarda, de l’església parroquial, presidida per les autoritats civils i eclesiàstiques i el pendonista acompanyat dels cordonistes. Al tornar a la parròquia tots els balls reben el sant ballant conjuntament i les colles foc fan una encesa. En acabar la processó a la plaça de l’ajuntament els gegants, l’àliga i el drac s’acomiaden amb una bona ballada posant fí a les intenses 36 hores de la Festa Major sitgetana.
[edita] Fonts
Llibres sobre la Festa Major de Sitges
Vilà, Jofre i altres. Sitges. L'encant de la tradició. Sitges: Ed. Ajuntament de Sitges, 2001.
Miquel Forns. Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita (premi Folklore 2002)