Sitges

Sitges és un municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint és anomenat com la Blanca Subur, nom llatí de la població en la època romana ^[1] ^[2]^[3].

Aquesta històrica vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques ha convertit Sitges en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Entitat de població	Habitants (2005)
Botigues de Sitges, les	1.613
Garraf	259
Sitges	22.591
Vallcarca	7

Evolució demogràfica de Sitges entre 1991 i 2005
1991	1996	2001	2004	2005
13.109	16.801	19.893	23.172	24.470

Vista característica de la vila amb l'església al fons

[edita] Història

El nom de la ciutat té origen preromà i prové de "sitja" (un clot fondo o dipòsit de grans). Les referències als primers sitgetans es remunten a abans del neolític i més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de la Blanca Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Penedès.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.

Església de Sant Bartolomeu I Santa Tecla construïda el segle XVII

A l'era industrial arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on hi treballava més del 80% de la població.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol al 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. Al 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jardí Terramar i el Passeig Marítim ^[4].

[edita] Dates rellevants

1041: S'aixeca el Castell de Sitges. L'edifici, molt reformat, acull actualment l'Ajuntament
1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar
1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume II
1385: Jaume II cedeix a Bernat de Fortià Sitges, Garraf i Miralpeix
1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble
1814: La població deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona
1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines
1853: Primera actuació del Ball de diables de Sitges a la Festa Major
1881: Arribada del ferrocarril a la població
1886: Es publica el primer exemplar de l'Eco de Sitges
1896: Primera referència escrita del Xató a l'Eco de Sitges
1958: Primera edició del Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha
1967: Primera edició de la Setmana del Cinema Fantàstic i del Terror (actualment anomenada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya)
1991: La Festa Major de Sitges és declarada Esdeveniment d'Interès Nacional
1994: Primera edició del Rally de motocicletes d'època Barcelona-Sitges
2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes
2007: Any Rusiñol que commemora el 75è aniversari de la mort de l'artista