Fra Pere Marginet
De Viquipèdia
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues ? - Poblet, Conca de Barberà 1435) fou un eclesiàstic català.
[edita] Biografia
Ingressà el 1385 com a monjo a Poblet on treballà com a infermer dels pobres. Uns anys més tard s'erigí en l'home de confiança de l'abat Vicent Ferrer que li encomanà diverses tasques fora del monestir; cellerer i majoral d'el Vilosell (1400).
Amb el nou abat Carbó fou acusat de mala administració, rellevat dels càrrecs i empresonat.
El 1411 abandonà el monestir i durant dos anys dugué una vida errant, de pillatge, despreocupada i de disbauxa amb dues dones, una d'elles ex-monja del Santuari de la Serra de Montblanc.
Penedit, retornà a Poblet però com a resident a la Pena on els monjos tenien una granja, la majoria del temps residia en una cova propera ja dins les muntanyes de Prades. Avui dia es coneix com a Cova de Fra Pere Marginet.
De seguida es féu conegut per la zona degut a la seva penitència i amabilitat amb els peregrins. Es conta que el rei Ferran d'Antequera, al seu llit de mort, s'encomanà a la seva pregària (1416).
Uns anys més tard, se li uní la princesa Elionor d'Urgell, germana del comte Jaume II d'Urgell, per fer vida contemplativa a la Cova de Nialó de l'ermita propera de Sant Joan de la Muntanya. El 1429, ambdós eremites reberen la visita del seguici reial de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim.
El 1433 pressionà per carta a Guillem de Queralt, antic company seu a Poblet, perquè acceptés l'abadiat del monestir, que havia quedat vacant després de la mort de l'abat Martínez de Mengucho, nomenat per Benet XIII.
El molt respectat i venerable ancià Fra Pere Marginet morí el 1435, essent enterrat, amb l'autorització de l'abat Queralt i l'acord unànime de tots els monjos, a l'església de Poblet. Posteriorment, el 1490, les seves despulles foren traslladades al sepulcre definitiu on reposen.
[edita] Llegenda de Fra Pere Marginet i el Dimoni
Conta la llegenda que un dia s'aparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots els béns que s'estava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Un altre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com l'anterior ocasió, Fra Pere es mostrà ferm.
Així, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però Fra Pere va resistir totes les temptacions.
El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; enlloc de luxes, li oferiria una vida senzilla però feliç. Així, va agafar la forma d'un ase.
S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment li lligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estança on va lligar l'ase.
L'endemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satanàs. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades.
El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:
- «Digueu a Fra Marginet
- que no tornarà a agafar el Dimoni
- al Bosc de Poblet»
