Sant Joan de la Muntanya
De Viquipèdia
L'Ermita de Sant Joan de la muntanya és una ermita del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà.
[edita] L'ermita
Veritable balcó de la Conca de Barberà, s'hi accedeix pel camí del Tàrraga, pel camí del bosc de Gorrines o pel camí de la Solana des de Montblanc o pel camí de la Pena si es ve des de Poblet o l'Espluga de Francolí.
A l'arribar als peus de l'ermita hom es troba una campana d'entrada, per, tot seguit, quedar-se embadalit tot observant les voltes que aguanten l'ermita per la seva part nord.
Un cop pujades les escales -reconstruïdes-, a mà esquerra s'observa la nova campana i a la dreta queda la capella de Sant Joan Baptista, excavada a la roca. Al següent pis s'hi ha reconstruït la llar de foc i una cuina, per refugiar els muntanyencs que passen la nit a l'ermita.
Si es puja fins a la part superior de l'edifici, es pot contemplar una placeta amb algunes peces commemoratives de diverses entitats montblanquines que han celebrat esdeveniments a l'ermita.
A mà dreta queda el Mirador de Sant Joan, amb un llibre de signatures i la senyera catalana, que es canvia tan sols per Nadal i per Sant Joan. El mirador és una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita. Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que, antigament, a la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca de Barberà. Al mirador hi ha un retaule de rajoles que indica quins són els pobles i les serralades que es poden veure des d'allí: Montblanc, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Serra del Tallat, Serra de Miramar, Montserrat, Andorra, el Canigó, el massís de la Maladeta amb l'Aneto, etc.
Seguint la carena junt al mirador, s'arriva a la Cova de Nialó per un camí suficientment arreglat per poder passar-hi força bé qualsevol persona.
[edita] Història
Els orígens són dubtosos, però es creu que a finals de segle XII o començaments del XIII ja hi havia una capelleta a l'indret.
A principis de segle XV la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell, el Dissortat, va fer vida eremítica durant anys en una cova propera a l'ermita, anomenada des de llavors Cova de Nialó, contracció de Na Elionor. No se sap amb certesa si la princesa va fundar l'ermita que es coneix avui en dia o la va restaurar i posar sota l'advocació de Sant Joan Baptista.
En aquells temps també hi havia fent vida eremítica per les contrades Fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, que esdevingué el guia espiritual de la princesa.
Durant els segles posteriors la devoció i l'admiració per l'ermita anà creixent i hi hagué vida eremita ininterrompudament fins el 1936, quan milicians republicans van destruir el retaule d'alabastre i la campana fou esbocinada i l'ermita saquejada.
Quan es va acabar la guerra, un grup de joves va arreglar les estàncies i van tapar la teulada. Però l'absència de vida a l'interior i la situació en ple bosc van fer que l'ermita s'anés deteriorant fins al punt que a principis del anys 90 del segle XX només quedava una ermita completament enrunada.
Fou aleshores quan en Joan Serafí Serra i Ollé i els germans Joan i Josep Jàvega i Bulló, van crear el grup Estrams (gènesi dels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya), fent cançons i recorrents imatges de diferents indrets de les contrades. És famosa la cançó amb la qual actuaven a les festes medievals de Montblanc:
Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans
que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.
A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants
Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere.
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.
Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra
que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella.
De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà
i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca.
Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els ermitans
que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.
Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra
que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella.
De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà
i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca.
Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans
que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.
D'aquesta manera va sorgir la idea d'intentar recuperar totalment (o almenys en part) l'esplendor de l'ermita durant l'època medieval. Així naixia (1993) el grup Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, que està format per una trentena de membres que cada setmana pugen a l'ermita per esmorzar plegats i treballar en diferents tasques dins i fora de l'ermita.
[edita] Situació actual
Avui en dia, els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya han aconseguit arreglar l'ermita quasi completament; s'ha netejat tot l'exterior d'herbes, esbarzers i arbustos, s'han reconstruït les escales, s'ha tornat a tapar el sostre, s'han adobat els murs, s'ha fet la llar de foc, una ciuna, s'ha reconstruït la font, s'ha recol·locat el retaule de Damià Forment (que es guardava a l'església de Santa Maria de Montblanc), ... i, per fi, després de gairebé 70 anys, l'ermita torna a tenir campana (2004) i ha tornat a celebrar-se l'Eucaristia.
Cada any per Sant Joan, multitud de persones de tota la comarca pugen a l'ermita i fan una missa a trenc d'alba i celebren una festa molt entranyable en què l'Ermita s'anima perquè comencen a arribar molta gent que gaudeix d'un bon esmorzar ofert pels Ermitans. Després, se celebra una missa a l'esplanada superior i els bastoners i ex-bastoners de Montblanc presents piquen el Ball de Sant Joan. Alguns anys hi han més manifestacions populars montblanquines, especialment per commemoracions o anys especials que acaben d'arrodonir la festa.
El Club Atlètic Montblanc organitza una caminada a peu i una pujada corrent des de Montblanc fins a l'ermita, el mateix dia de Sant Joan. Durant la pujada els corredors poden gaudir de les serres de la comarca, des de la del Tallat fins el Tossal Gros, Miramar, les de Poblet i les cingleres de la Pena. I de llocs com el mirador de St. Miquel, l'ermita de la Santíssima Trinitat, o el pont de l'Avemaria datat el 1903. A l'arribada tots els corredors tenen esmorzar a base de productes típics de Montblanc i un record de la pujada.
A Montblanc s'han anomenat 2 nous barris com a Barri de Sant Joan i Barri de Nialó. Nialó és la contracció del nom Elionor d'Urgell. S'espera que en els pròxims anys neixi una nena i li posin aquest nom, ja que fa segles que ningú el duu.
