Gerard Kuiper
De Viquipèdia
Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc. Nascut i educat als Països Baixos, Kuiper va arribar als Estats Units en 1933 on va desenvolupar una fructífera carrera en el camp de la astronomia del sistema solar sent de fet considerat com el pare les modernes ciències planetàries.
Entre els seus treballs teòrics va desenvolupar nombrosos aspectes de la teoria de formació del sistema solar, com ara la formació de planetesimals i el paper exercit per les col·lisions en la història primitiva del sistema solar sent l'impulsor de la idea que els cràters terrestres provenien d'impactes amb cossos exteriors a la Terra. En aquells moments es pensava que estos eren d'origen volcànic.
Kuiper va liderar un important programa de astronomia en l'infraroig des de vols a gran altura (12000 m). Entre els seus molts descobriments de caràcter observacional cal destacar-ne els descobriments de Nereida, una de les llunes de Neptú i Miranda una de les llunes de Urà. També va col·laborar en el projecte Apol·lo estudiant la superfície de la Lluna i identificant possibles llocs d'aterratge per a la missió. Kuiper és especialment famós per haver suggerit l'existència d'un cinturó de material cometari romanent de la formació del sistema solar, confirmat des de 1991 i conegut en l'actualitat com cinturó de Kuiper.
