Ginkgo
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fulla de ginkgo
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ginkgo biloba L. |
||||||||||||||
El ginkgo (Ginkgo biloba) es un arbre únic sense parents propers vius. És classificat a la seva pròpia divisió, les Ginkgophyta, la qual compren els Ginkgoopsida, ordre Ginkgoals, família Ginkgoaceae, gènere Ginkgo i l'única espècie. És un dels millors exemples d'un fòssil vivent.
És una gimnosperma, el que vol dir que té 'llavors nues', és a dir, que no són protegides per un fruit.
Durant segles es cregué extingit, però ara se sap que creix a la natura com a mínim a dues petites zones a Zhejiang, província a l'est de la Xina, a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en aquesta àrea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys, l'estat dels ginkgos salvatges és del tot incert.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Els ginkgos són uns arbres grans que poden fer uns 35 metres d'alçada (alguns espècimens a la Xina superen els 50m), sovint amb una corona angular i llarga. Tenen arrels molt profundes i resisteixen el vent i el pes de la neu. A la tardor, les fulles s'engrogueixen i després cauen, sovint en un espai de temps força curt (1-15 dies). Una combinació d'una increïble resistència a les malalties, una fusta molt resistent als insectes i l'habilitat de fer arrels aèries demostren que els ginkgos viuen molt de temps, amb alguns espècimens que superen els 2.500 anys.
Alguns ginkgos vells produeixen arrels aèries, conegudes com txitxi. El creixement dels txitxis es molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funció, si es que en tenen, és desconeguda avui dia.
[edita] Prehistòria
El ginkgo modern es un fòssil vivent, amb fòssils clarament propers a ell del període Permià, fa 270 milions d'anys. Es van estendre i diversificar per tota Lauràsia durant el Juràssic mitjà i el Cretaci per començar a escassejar a partir d'aleshores. Fins el Paleocè, el Ginkgo adiantoides era l'única espècie que hi restava i, al final del Pleistocè, els fòssils de ginkgo desaparegueren de tots els registres a excepció d'una petita zona de la Xina central, on ha sobreviscut l'espècie moderna.
Els fòssils de Ginkgophyta han estat classificats a les següents famílies i gèneres:
- Ginkgoaceae
- Arctobaiera
- Baiera
- Eretmophyllum
- Ginkgo
- Ginkgoites
- Sphenobaiera
- Windwardia
- Trichopityaceae
- Trichopitys
El Ginkgo s'empra per classificar les plantes que tenen més de quatre nervadures per segment, en tant que el Baiera s'empra pels que en tenen menys de dos.
[edita] El ginkgo a l'actualitat
Quan van ésser trobats els pocs exemplars vius a la Xina, ràpidament es van recol·lectar llavors i les enviaren a jardins botànics d'arreu del món.
Avui en dia és un arbre que es pot trobar als passejos i avingudes de qualsevol ciutat del món, a parcs i jardins i a cases privades. És un arbre de molt fàcil cultiu i és a l'abast de tothom.
Malgrat haver-se salvat de l'extinció essent planta ornamental, es creu que avui en dia ja no existeix en estat natural.
[edita] Cultiu i usos
El Ginkgo ha estat cultivat des de fa molt de temps a la Xina, on hi ha alguns arbres a temples que superen els 1500 anys. El primer encontre dels europeus amb l'arbre fou el 1690 als jardins dels temples japonesos, on l'arbre fou vist pel botànic alemany Engelbert Kaempfer. Degut a l'extensió del budisme i del confucianisme, el ginkgo també és plantat a Corea i al Japó; en ambdues àrees, ha ocorregut una certa naturalització.
En algunes àrees, notablement els Estats Units, la major part dels ginkgos plantats són mascles, degut que els mascles no produeixen les llavors pudents que fan les femelles. El cultivar popular "Autumn Gold" és un clon d'un mascle.
El ginkgo té la intrigant distinció d'ésser un dels arbres més tolerants als ambients urbans, sovint proliferant on altres arbres no hi poden sobreviure. Només una espècie, l'Alianthus, és tan tol·lerant als ambients urbans. Els ginkgos rarament pateixen malaties, fins i tot en condicions urbanes, i gairebé mai són atacats per insectes. Per aquest motiu, i per la seva bellesa general, els ginkgos són uns arbres urbans i d'ombra excel·lents, i són freqüentment plantats al llarg d'avingudes. El ginkgo és l'arbre oficial de la ciutat de Kumamoto, i dues fulles formen el símbol de la Universitat de Tòquio, el campus de la qual és famós pels nombrosos ginkgos que hi són plantats.
Els ginkgos també són populars per fer-los créixer com penjings i bonsais; es poden mantenir artificialment petits per molts segles. A més a més, és molt fàcil cultivar-los de llavor.
Exemples extrems de la tenacitat del ginkgo es poden veure a Hiroshima, on quatre arbres que creixien a 1,5 km d'on va caure la bomba atòmica el 1945 compten entre els pocs supervivents a l'àrea de l'explosió (fotos i detalls). Mentre que totes les altres plantes i animals van ésser destruits a l'àrea, el ginkgos, tot i que recremats, van sobreviure i avui en dia encara viuen i són del tot sans.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició química
La medecina del Ginkgo biloba són les fulles dessecades i tenen una composició química destacada per:
- Protoantocianidines.
- Flavonoides (flavonols, flavones i biflavones) del quals en destaquem el kampferol, quercetina i isorhamnetina.
- Terpens (lactones polícliques principals).
- Sesquiterpens i Diterpens (ginkgòlids) A,B,C,J,M i bilobàlid. El més abundant és el ginkgòlid B.
- Altres: àcid ginkgòlid i bilobol.
[edita] Acció farmacològica
El ginkgo és un vasoregulador d'artèries, venes i capil·lars. Augmenta el flux sanguini convertint a l'extracte de Ginkgo en un tònic venós degut als flavonoides. La vasorelaxació arterial produeix major resistència dels capil·lars, disminuint la hiperpermeabilitat i, per tant l'acumulació de productes tòxics.
Actua també com a antiagregant plaquetari pels gingkòlids B comportant-se com un antagonista dels PAF (factor d'activació plaquetari). Té un efecte antiasmàtic inhibint la bronconstricció, també en casos de xoc anafilàctic. Augmenta l'oxigenació cerebral com a preventiu en embòlies cerebrals i l'Alzheimer per l'efecte dels terpens.
Sobre el cos en general actua com un antienvellidor. Sobre el cervell actua sobre la insuficiència circulatòria cerebral i senil, sobre les seqüeles d'accidents vasculars cerebrals (envessaments, embòlies, trombosis). Sobre el sistema circulatori perifèric actua contra els trastorns vasculares perifèrics: mala circulació a les extremitats inferiors, flebitis, cames cansades, turmells unflats i també és útil en hemorroides i angiopaties (patologies dels vasos).
[edita] Referències
- ↑ Sun (1998). Ginkgo biloba. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2006. Accedit a data 11 May 2006. Llistat com a en perill (EN B1+2c v2.3)
[edita] Enllaços externs i bibliografia
- Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
- The Ginkgo Pages (anglès)
- Gymnosperm Database (anglès)
- Informació de la University of California Museum of Paleontology (anglès)
- Phytochemicals in ginkgo (anglès)
- Ginkgo Museum, Weimar, Alemanya (alemany)
- Growing Ginkgoes from seed, de la Ottawa Horticultural Society (anglès)
