Go
De Viquipèdia
El go es un joc d'estratègia de tauler, originari de la Xina, on es va desenvolupar entre els anys 2000 i 200 aC. És molt popular a l'Àsia oriental (sobretot la Xina, Corea i el Japó), però cada vegada més també arreu del món.
Taula de continguts |
[edita] Història del go
El nom original del joc, en xinès, és 圍棋 (trad.) ó 围棋 (simpl.) wéiqí (pronunciat Ueitxíi). En japonès és 囲碁 igo i en coreà 바둑 baduk.
El nom go, conegut a Occident, és la pronunciació japonesa de la paraula xinesa 棋 qí (pronunciada txíi), que podria traduir-se per joc de tauler. "Wei" vol dir voltar, envoltar o bloquejar, i en aquest "joc de tauler d'envoltar", precisament, es tracta de voltar o envoltar territoris entre dos contricants.
A Corea es diu Txin, txi, xu, jua, o sigui, tocar algun instrument musical, jugar al go, escriure amb bona cal·ligrafia i saber pintar algun quadre. Aquestes eren les habilitats bàsiques que devia dominar qualsevol intel·lectual de l'antiga Xina.
Segons la llegenda xinesa, va ser l'emperador Yao (entre els anys 2357 i 2255 aC) qui va inventar l'uei-chi, i ho va ensenyar al seu fill Txu-tan per entrenar-lo a governar el país. Altres versions de la mateixa llegenda difereixen lleugerament: l'emperador va demanar a un dels seus consellers que inventés un joc per desenvolupar la capacitat mental del seu fill, que era una mica retardat.
Alguns historiadors creuen que almenys a la dinastia Zhou (1134-247 aC) ja existia aquest joc, encara que de forma rudimentària, ja que en els llibres de Confuci (551-497 aC) ja se'n parlava.
Fins als primers anys de l'època dels Tres Regnes (cap als volts dels anys 220-226 de l'era cristiana) en el "Tractat de les arts" es deia que el "qí" tenia 17 línies horitzontals i 17 de verticals. Però després d'uns sis-cents anys, al final de la dinastia Tang, al segle IX, es deia que el tauler tenia ja 19 línies. I des d'aleshores no ha sofert cap canvi.
El "qí" va ser sempre un joc de les classes intel·lectuals i governants de l'antiga Xina. Mai ha estat popularitzat per a la gent plana. Per la seva semblança a la guerra, també va ser un dels jocs preferits dels militars. Segons un llibre escrit a la dinastia Suei, l'emperador Liang O-tu (502-549 de l'era cristiana) va redactar un tractat de "qí" i el va incloure en la "Gran estratègia", obra mestra de l'art de la guerra, estudi obligatori per a tots els comandaments militars de l'exèrcit.
El "qí" va ser introduït al Japó cap a l'any 735 de la nostra era per un bonze budista japonès anomenat Kibi Dajin, i ha tingut una acollida molt favorable en aquest país. AL començament va estar restringit als ambients cortesans, però a poc a poc es va divulgar entre els samurais, budistes, xintoistes.
El Japó va ser el primer país que va establir un sistema de jugadors professionals, fa 400 anys. La famosa Acadèmia Japonesa del Go "Nihon Ki-in", una espècie d'autoritat acadèmica i federativa, va ser fundada el 1924. Les seves funcions fonamentals consisteixen a ensenyar l'art del go, supervisar les competicions públiques i concedir títols de categoria a professionals i afeccionats. Les categories es classifiquen en nou graus superiors o "dan" i nou d'inferiors. L'Acadèmia també concedeix títols especials als veritables campions, per exemple, el Hon in-bo (Campió Nacional) i el Mei jin (Gran Mestre).
S'estima que és jugat per uns cinquanta milions de persones en el sud-est asiàtic. Normalment s'aprèn a jugar en la infància. Es juga al go a les escoles, als menjadors de les empreses, i en llocs especials anomenats "Salons de go". S'hi juga per plaure, per estimular la ment, o -en el cas dels jugadors professionals- per premis substanciosos.
Encara que el joc del go va ser descrit pels viatgers europeus que van anar a l'extrem orient durant el segle XVII, no es va començar a jugar a Europa fins al 1880. Encara així, el joc s'ha anat estenent lentament. El 1958 es va jugar el primer campionat d'Europa. Avui en dia es juga al go en tots els països europeus, si bé el nivell de joc està significativament per sota del dels professionals orientals.
Els millors jugadors europeus acudeixen al Japó a estudiar el joc.
[edita] Les sis regles del go
1. El tauler de go consisteix en una xarxa amb 19 linies horitzontals, i 19 de verticals. Per principiants, o per partides rapides, es pot jugar amb taulers de 13x13 o de 9x9, amb les mateixes regles. A l'inici de la partida el tauler està buit. Les negres juguen primer. Després ambdós jugadors juguen alternativament. Una jugada consisteix a posar una pedra en una intersecció buida.
2. Quan un jugador fa una jugada que priva la seva última llibertat a una pedra o formació de l'oponent, ha de treure les pedres envoltades del tauler i guardar-les separadament fins al final de la partida (En els exemples usarem, sempre que sigui possible, una grandària de tauler reduït de 9x9, usat normalment per ensenyar als principiants)
 |
 |
Les figures de dalt mostren l'abans i el després de les captures. Es poden veure exemples de captura en el centre del tauler, en les vores i en el cantó. El jugador que captura es queda amb les pedres de l'adversari per comptabilitzar-les al final de la partida.
3. No està permès de fer una jugada ocupant l'última llibertat a l'interior d'una formació enemiga (suïcidi), llevat que aquesta jugada capturi una o més pedres enemigues. Exemples:
 |
 |
 |
| Les blanques tenen prohibit jugar a "A", "B" o "E", ja que seria el mateix que suïcidar-se. Poden jugar, no obstant això, en qualsevol dels punts 'C' o 'D', ja que a aquesta formació negra encara li quedaria una llibertat interior. Però si les blanques emplenessin 'C' o 'D', no podrien emplenar una altra immediatament després. Necessitarien primer envoltar completament la formació enemiga, tal com es mostra en la figura central. | Les blanques poden ara ocupar les interseccions 'A', 'B' o 'C' ja que al fer-ho priven la seva última llibertat a les respectives formacions negres i les capturen. | Posició després que les blanques hagin privat a les negres la seva última llibertat i d'haver-se retirat les pedres capturades. |
4. Si un jugador captura una pedra en situació de ko, l'altre jugador no pot recapturar immediatament. Ha de fer una altra jugada abans de recapturar.
 Situació de ko. |
 Negre captura. |
 Blanques no poden recapturar en aquest torn, han de jugar en un altre lloc. |
 Negre prefereix respondre a la jugada que acaba de fer Blanc. |
 Ara Blanc pot tornar a capturar. |
El ko es manté sobre el taulell, amb Blanc i Negre jugant alternativament successives amenaces i contraamenaçes, fins que un dels dos jugadors decideix protegir-lo.
5. Enlloc de posar una pedra, un jugador pot passar (perdre un torn). Quan els dos jugadors passen consecutivament s'acaba la partida.
6. Una vegada finalitzada la partida, es retiren les pedres mortes de cada bàndol i s'afegeixen a les capturades.
[edita] Regles japoneses de puntuació
- Article principal: Sistemes de puntuació en el Go
Cada jugador rep un punt per cada intersecció buida dintre del seu territori, més un punt per cada pedra capturada a l'adversari. Qui obtingui major puntuació guanya. En cas d'empat, guanyarien les blanques en compensació d'haver començat la partida després de les negres (veure komi).
A la dreta es pot veure un exemple de final de partida en un taulell de 9x9. Durant la partida les negres van capturar 1 pedra blanca. Les blanques van capturar 2 pedres a les negres. Ja s'han retirat les pedres mortes d'ambdós bàndols, que van ser 6 de negres i 9 de blanques. Així doncs, les negres han fet 1 + 9 = 10 presoners; les blanques han fet 2 + 6 = 8 presoners.
En la figura de la dreta (puntuació) s'han marcat amb punts blancs el territori de les blanques, i amb punts negres el territori de les negres. Les dues interseccions que no tenen color són públiques, no pertanyen a cap jugador (s'anomena dame). Els punts per territori per a les negres són 19, i per a les blanques, 15.
La puntuació total per a les negres serà: 19 + 10 = 29. La puntuació total per a les blanques serà: 15 + 8 = 23. Així doncs, guanyen les negres per 6 punts.
[edita] Enllaços externs
[edita] Clubs de Go
- Club de Go de la Facultat de Matemàtiques i Estadística - GoFME: Club de Go de Barcelona que es reuneix els dimecres a partir de les 12.
- Club de Go de la Facultat de Matemàtiques de la UB - GoMUB: Club de Go de Barcelona.
- Club de Go 'La Pedra': Club de Go que es reuneix els dijous. El més antic de Barcelona.
- Club de Go de la Facultat d'Informàtica de Barcelona - GoFIB: Club de Go de Barcelona que es reuneix els divendres.
- GOzoro: Club de Go de Bilbao.
- Nam Ban: Club de Go de Madrid.
[edita] Altres enllaços útils
- La via interactiva cap al Go: Per aprendre a jugar a Go.
- GoProblems: Problemes de Go per a tots els nivells. (anglès)
- AEGO: Associació Espanyola de Go. (castellà)
- Esparra-Go: Notícies sobre torneigs i events a Espanya i Sudamèrica. (castellà)
- Sensei's Library: Gran wiki sobre el món del Go. (anglès)
- GoBase: Partides jugades entre professionals, novetats del món del Go a Corea, Japó, Xina, etc. (anglès)
[edita] Servidors per jugar a Go per Internet
- Kiseido Go Server: Probablement, el servidor més popular per als jugadors de Go occidentals. Existeix la "Sala Española", la "Sala Catalana", i fins i tot sales d'alguns dels clubs.
- IGS Pandanet: Un altre servidor molt utilitzat, on s'hi troben freqüentment jugadors de nivell molt avançat.
