Guillema I de Castellvell
De Viquipèdia
Guillema de Castellvell de Vilademuls. Senyora de la baronia de Castellví de Rosanes (1205-1228).
Filla de Guillem II de Castellvell el jove, + 1178 i Balasqueta de Vilademuls, morta el 1157; la seva àvia més important fou Mafalda de Barcelona filla del comte Ramon Berenguer III. Se sap que el 1178 va quedar orfe de pare, i que el seu oncle era l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, possiblement fent funcions de tutelatge dels nebots. Es coneixen altres germans: Albert, l’ hereu, i Alamanda, segurament més jove. Segons aquestes dades, Guillema hauria d’ haver nascut abans de 1157.
El 1193 es va casar amb Ramon, posteriorment conegut com a Guillem Ramon de Montcada I de Bearn, un net del Gran Senescal i fill de la vescomtessa Maria de Bearn i de Guillem de Montcada. El matrimoni va tenir un hereu també Guillem.
L’ any 1194 el marit de la Guillema va matar al seu oncle l’ arquebisbe. El càstig del sacrilegi va separar el matrimoni. El marit va desaparèixer presumiblement fent de penitent a Terra Santa.
El 1205 Guillema heretà la baronia de Castellvell per mort del seu germà Albert, solter i a la 4tra croada. La seva germana Alamanda heretà teritoris de més recent conquesta, que constituiren la base de la baronia d' Entença.
Desprès de 12 anys sense patents notícies del seu marit, es considera vídua i es casa amb el vescomte Eimeric de Narbona. Peró entre el 1205 i el 1208 apareix novament Guillem Ramon de Montcada.
Aquests anys sembla que Guillema vulgui posar en ordre les seves possessions donant i rebent territoris. Són interessants les transaccions amb Guilla de Banyeres de la que rebia pobles amb la condició de repoblar-los i fortificar-los. (Nulles i Viles Judaiques). Són anys de moviments migratoris. La gent occitana es belluga, alguns amb motiu de l’inici de l’ empaitada de càtars que arriba. Es belluguen també gent del Bearn, on hi te el soli el seu cunyat Gastó. Hi ha clares noticies de gent occitana i de dualisme càtar al Montsant i al Priorat, entre d’altres territoris de la Catalunya Nova en mans de la seva germana Alamanda. Però respecte als territoris de Guillema, en aquest sentit , i una mica estranyament, no s’ en coneixen.
En aquells anys el problema càtar es convertí en prioritari pel papa Innocenci III. Es prepara la croada que, s’esdevé una ensolsida de tota l’ occitània, i de rebot, de les pretensions catalanes a la zona. A la batalla de Muret, hi participaren els dos germans bessons de Montcada, Guillem Ramon, marit de la Guillema i Gastó vescomte de Bearn. Segons la crònica dels fets de Jaume I, sembla que un dels reforços que no vàren arribar a temps a la batalla fou Guillem de Montcada, precisament el fill de la Guillema.
El 1215 mor Gastó, el cunyat, i heretà el vescomtat el marit, Guillem Ramon.
El 1223 queda vídua d’ aquest marit. El vescomtat de Bearn passa a mans de l’ hereu Guillem de Montcada i de Castellvell.
El 1228 mora Guillema. El seu fill Guillem mor a Mallorca el 1229 en la conquesta; està enterrat a Santes Creus.
| Precedit per: Albert I |
Baronessa de Castellví de Rosanes 1205–1228 |
Succeït per: Guillem II |
