Hèracles
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Hèracles ("glòria d'Hera") era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmene, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió. En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran del herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida. El més famós grup d'històries fou els dotze treballs d’Heracles. El seu equivalent etrusc era Hercle, un fill de Tínia i Uni. També fou identificat com Heryshaf en la mitologia egípcia.
Taula de continguts |
[edita] El naixement d’Heracles
Electrió era rei de Micenes. Era un rei brut i avar que tenia vuit fills, però els van matar a tots a la guerra. Casà la seva filla Alcmena/Alcmene amb el seu nebot Amfitrió, fill del rei de Tirint. Accidentalment, Amfitrió matà en una baralla a Electrió, i va haver d’exiliar-se a Tebes, on fou purificat del seu crim pel seu altre oncle, Creont, rei de Tebes. Tot i això Alcmena es negà a tenir relacions amb ell si no venjava la mort dels seus germans lluitant contra els seus agressors. Mentre Amfitrió era fora, Zeus decidí seduir Alcmena. Per fer-ho es disfressà fent-se passar pel seu marit, de manera que Alcmena, pensant que Amfitrió havia tornat executada ja la venjança, s’allità amb ell. A la nit següent tornà l’Amfitrió real, i Alcmena concebí Heracles, fill de Zeus, i Íficles, fill d’Amfitrió, que nasqueren a l’hora.
[edita] La venjança d’Hera
Hera, l'esposa de Zeus, molt gelosa del seu marit i dels productes de les seves escapades, va voler fer mal a Heracles des d’abans del seu naixement. Així, quan Heracles estava a punt de nèixer, Hera va fer prometre Zeus que el primer nen que nasqués a la casa de Perseu seria rei de Micenes. Després retrassà el naixement d'Heracles i avançà el del seu cosí Euristeu, que nasqué setmesó. D'aquesta manera Euristeu esdevingué rei de Micenes en comptes d'Heracles.
El primer atemptat real d'Hera contra la vida d’Heracles es va esdevenir quan ell encara era un nadó. Hera esmunyí dues serps al seu bressol. Però Heracles era ja tan fort que agafà les serps i les matà totes dues amb les seves mans. La mainadera el trobà jugant amb les serps mortes com si fossin joguines.
El segon intent d’Hera per destruir Heracles li va sortir millor. El féu tornar boig i en la seva fúria assassinà amb les seves pròpies mans la seva esposa i els seus fills. Un cop recobrà el sentit, se'n va penedir tan profundament que estava disposat a fer qualsevol cosa per tal de redimir-se. Consultà l'Oracle de Delfos, qui li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes i l'obeís en tot el que aquest li volgués manar. Així començaren els dotze treballs d’Heracles, que són els següents en ordre d’execució:
- Matar el lleó de Nemea
- Matar l'hidra de Lerna
- Capturar la daina de Cerinea
- Matar el porc senglar d’Erimant
- Netejar els estables del rei Augies
- Fer fugir els ocells del llac Estímfal
- Capturar el bou de Creta
- Capturar les eugues del rei Diomedes
- Aconseguir el cinyell de Hipòlita, la reina de les amazones
- Robar els ramats del gegant Gerió
- Aconseguir les pomes del jardí de les Hespèrides
- Capturar el gos Cèrber i treure’l dels inferns
Sent el preferit del seu pare, Heracles rebé des de la seva joventut les ensenyances dels millors mestres en totes les disciplines. Aquest fet, afegit a la seva força sobrehumana, el va fer reeixir en totes les tasques que Euristeu li encomanà.
[edita] Heracles i les dones
Heracles tingué tres esposes al llarg de la seva vida però nombroses amants. La seva virilitat era llegendària. Una de les seves fites més importants fou fer l'amor a les cinquanta filles del rei Tespios en una sola nit i engendrar fills en totes elles. Molts reis de l'antiguitat volien presumir d’avantpassats il·lustres, com ara déus i semi-déus. D'aquí els nombrosos amants i fills d'alguns déus i herois, com ara Zeus o el mateix Heracles. D'aquesta manera els reis d'Esparta o de Macedònia, podien dir que eren autèntics descendents d'Heracles i, per tant, del mateix Zeus.
Pel que fa a les esposes legítimes, Heracles es casà primerament amb Mègara, filla del rei de Tebes. Amb ella tingué tres fills que matà en la seva bogeria induïda per Hera. En algunes versions no matà Mègara, sinó que la donà en matrimoni al seu nebot Iolao, ja que no suportava que li recordés els seus crims.
Després es casà amb Ómfale, una reina líbia. El seu darrer matrimoni va ser amb Deianira, filla de rei de Caledònia i germana de l'heroi Meleagre.
[edita] Heracles entre els immortals
Un dia, Heracles i Deianira havien de creuar un riu i un centaure anomenat Nessus s'oferí per ajudar la jove esposa a creuar-lo. La seva intenció era la d'endur-se-la i violar-la, però així que Heracles se n'adonà del que pretenia li disparà una fletxa enverinada i el centaure morí. Abans, però, digué a Deianira que guardés part de la seva sang i la fes servir per untar-la sobre la roba d'Heracles si algun dia dubtava del seu amor i el volia recuperar. Deianira ho féu així.
Al cap d'un temps, gelosa de la preferència d’Heracles per Iole, filla del rei d'Ecàlia, va voler assegurar-se el seu amor untant la sang del centaure en la camisa de l'heroi. Així que Heracles se la posà, la roba començà a cremar-li la pell. Quan intentava treure-se-la, la carn se li desprenia dels ossos. D'aquesta manera, l'heroi es desfé de la seva carn mortal i pujà a l'Olimp, amb els altres déus.
Un cop allà aconseguí fer les paus amb Hera i ella li donà en matrimoni la seva filla Hebe, deessa de la joventut.
|
