Urà (mitologia)
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Urà era un déu primordial, la personificació del cel. Un element mascúlí, el que fecunda a la terra (Gea), un element femení. Gea és la Mare Terra i Urà el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix completament a Gea, és l'únic a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s'instaurés l’Ordre. Segons unes tradicions, Urà i Gea van néixer d'Èter i d'Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com fills de Nix (la nit) i fins i tot Urà apareix com fill de Gea sense que intervingui cap element masculí. Igual que les muntanyes i que Pont.
Fills d'Urà i de Gea són els sis Titans i les sis Titànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Urà tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.
[edita] Enllaços externs
|
