HD 69830

De Viquipèdia

HD 69830

Nomenclatura

Bayer

Flamsteed

Altres

BD −12°2449, HIP 40693,
HR 3259, Gl 302,
SAO 154093, LHS 245

Dades observacionals (època {{{época}}})

Constel·lació

Puppis

Ascensió recta (α)

08h 18m 23,9473s

Declinació (δ)

−12° 37′ 55,824″

Magnitud aparent (V)

5,95^m

Variabilitat

Característiques astromètriques

Distància a la Terra

41,0 a.ll. (12,6 pc)

Magnitud absoluta

-^m

Paral·laxi

79,48 mas

Característiques físiques

Tipus espectral

G7,5-K0 V

Lluminositat

0,45 L_S

Radi

0,89 R_S

Massa

0,86 ± 0,03 M_S

Temperatura superficial

5.000 - 6.000 K

Edat

(7 ± 3)·10⁹ anys

Període de rotació

HD 69830 és una estrella de tipus G7,5-K0 V de la constel·lació de Popa. Al seu voltant orbiten tres planetes de massa neptuniana^[1] i un possible cinturó d'asteroides.^[2]

[edita] Sistema planetari

És el primer sistema planetari extrasolar amb una estrella semblant al Sol que no conté cap planeta de tipus Júpiter. Dels tres planetes descoberts, el més exterior es troba en l'anomenada "zona habitable" del sistema, és a dir, el rang de distàncies a l'estrella on es pot trobar aigua en estat líquid. Els planetes tenen 10, 12 i 18 vegades la massa de la Terra i orbiten al voltant de l'estrella amb períodes de 9, 32 i 197 dies, respectivament. Van ser descoberts mitjançant l'espectrògraf HARPS del telescopi de 3,6 metres de l'Observatori de La Silla que forma part de l'European Southern Observatory, en el desert d'Atacama (Xile).

Nom	Massa (M_J)	Semieix major (UA)	Període orbital (dies)	Excentricitat
b	0,033	0,0785	8,667 ± 0,003	0,1 ± 0,04
c	0,038	0,186	31,56 ± 0,04	0,13 ± 0,06
d	0,058	0,63	197 ± 3	0,07 ± 0,07

[edita] Disc de pols

El 2005, el telescopi espacial Spitzer va detectar pols al voltant d'aquesta estrella. Aquestes observacions són consistents amb l'existència d'un cinturó d'asteroides vint vegades més massiu que el del sistema solar situat a l'interior d'una òrbita equivalent a la de Venus. El cinturó seria tan massiu que els cels nocturns dels planetes pròxims brillarien amb una llum zodiacal 1000 vegades més intensa que la vista des de la Terra, superant de molt la brillantor de la Via Làctia.

Tanmateix, la pols detectada podria estar causada per l'evaporació d'un cometa de la mida de Plutó pertorbat gravitacionalment cap a una òrbita més pròxima a l'estrella. A més, l'anàlisi de la pols, que inclou la presència d'una forma d'olivina anomenada forsterita, és similar a la del cometa Hale-Bopp. D'altra banda, les probabilitats que l'Spitzer hagi detectat un supercometa caient cap a l'estrella, un esdeveniment rar i de curta durada, són baixes.